L'oasi del Born que lluita des de fa 50 anys pels drets dels migrants: «M'ha canviat la vida»

En Madou és una de les persones acollides per la Fundació Bayt al-Thaqafa, que cada any atén 2.600 estrangers, mig segle de feina i lluita per les necessitats dels nouvinguts que arriben a Barcelona

  • En Madou, a la seu de la Fundació Bayt al-Thaqafa -
Publicat el 08 de desembre de 2024 a les 18:15

La Fundació Bayt al-Thaqafa és casa, és acollida. Així és com la descriuen les persones que estan involucrades en aquest projecte amb epicentre al Born. Una iniciativa que va arrencar Teresa Losada fa cinquanta anys i que avui dia està més viva que mai. El 19 de novembre passat es va viure una trobada a la Basílica de Santa Maria del Mar per celebrar l'efemèride, una festa de fraternitat entre tots els que han format i formen part de Bayt. Un acte per celebrar el 50è aniversari de la Fundació, mig segle de lluita pels drets de les persones migrants.

Cada any 2.600 persones passen per Bayt per demanar ajuda o acompanyament en qualsevol necessitat que tinguin. Persones de totes les edats, i de qualsevol procedència i ètnia. Un d'ells és en Madou, un jove que prové de Gàmbia i que va arribar fa un any a Barcelona. Està sol aquí, sense la seva família i el seu viatge no ha sigut fàcil. Abans vivia en un centre de menors de Barcelona i després, un cop assolida la majoria d'edat, va estar cinc mesos en una pensió de Sabadell. Ser acollit per Bayt va suposar un abans i un després. "La meva vida ha canviat molt", relata en conversa amb Nació. Alhora, tot i portar només tres mesos a l'aixopluc de l'entitat, sent la fundació com una família. "Abans patia molt i gràcies a Déu ara ha canviat", rebla en Madou.

A la seu de l'entitat hi va cada dilluns, dimecres i dijous, però recorda que hi pot recórrer sempre que ho necessiti. Bayt és un lloc amb les portes obertes, en què no has de demanar cita perquè t'atenguin. Alhora, des que hi va arribar està aprenent castellà. A més, fa temps que participa en un projecte per la inclusió sociolaboral de joves migrants, l'Al'Alwan, una iniciativa que consisteix a fer manteniment, i netejar i pintar persianes de locals de Barcelona. D'aquesta manera, descobreixen la llengua -també el català- i s'impliquen en la construcció comunitària. Bayt és un "hospital per a joves", un lloc on et sents escoltat i si et falta res et faciliten eines i recursos per solucionar-ho, diuen els qui hi tenen contacte.

Soraya Ares fa gairebé sis anys que dirigeix la Fundació Bayt al-Thaqafa. Assegura que la diferència amb la resta d'entitats o associacions d'acollida no és la proximitat amb els nouvinguts sinó que mantenen la importància de reconèixer el bagatge cultural que cadascú porta a la motxilla. Explica que l'objectiu de la fundació és que els usuaris "no deixin de ser qui són" sinó que busquen una identitat múltiple del migrant: la que porta de fora i la que construeix a partir de la cohesió social en un territori nou, però mai perdent les arrels. Ares detalla que dues terceres parts són homes i la resta dones, però que la totalitat sempre representa la societat actual.

"La Fundació Bayt és casa nostra"

OUSSAMA, usuari del centre

Provinent del Marroc, va estar primer dos dies a França i després va arribar a Barcelona. Ell és l'Oussama, i va entrar a Bayt fa sis mesos. Tant ell com en Madou desprenen alegria i a través dels seus ulls es pot veure la seva història. La fundació l'ajuda principalment a aprendre la llengua i en la gestió de documents, però actualment, per falta de temps, no participa en cap altre programa o curs. Tot i la seva joventut, ja treballa en una carnisseria local, on està molt content. En aquest sentit, el seu procés d'acollida va ser relativament fàcil i destaca que té una molt bona relació amb els treballadors: "Bayt és casa nostra".

Fundació Bayt al-Thaqafa
Oussama, a la fundació Bayt al-Thaqafa - Frederic Esteve

La feina de la Fundació Bayt al-Thaqafa no seria possible sense els cent treballadors que l'envolten i els sis centres de què disposa. Alguns d'ells són voluntaris o estudiants de pràctiques que aporten el seu granet de sorra de forma altruista perquè es volen unir a la causa. Una d'elles és la Raquel Soto, tècnica d'acollida que s'encarrega del primer contacte amb els migrants. Va començar de pràctiques i s'hi va quedar perquè "em sentia a gust amb la filosofia de com es feia l'acollida al col·lectiu migrant". Així doncs, cada any tracta amb 1.300 usuaris únics i cada un amb una història diferent. Ens explica que el 80% arriben del Marroc, seguit d'Algèria. Ara bé, reben a persones de més de noranta nacionalitats perquè "som un reflex de la societat actual", recalcava Ares.

La Bayt té un cert prestigi al barri del Born després de més cinquanta anys vetllant per una vida digna i una plena ciutadania amb tots els drets dels migrants. El boca-orella funciona a la perfecció, i antics i actuals usuaris recomanen la fundació a altres persones. "No som serveis socials", recalca la directora. El seu propòsit va més enllà de la tasca administratriva, de desplegar recursos: "És escoltar i acompanyar a cada persona amb la seva història reconeixent d'on ve i com és". En aquest sentit, es basa en un diàleg bidireccional sense pretendre que la persona migrant perdi la identitat.

L'acollida té un punt d'inici i final, però la família Bayt diuen que és per tota la vida. Això queda clar veient com desenes d'usuaris segueixen units com a treballadors o voluntaris a la fundació. En aquest sentit, Soraya Ares interpreta que és perquè "la gent vol retornar tot el que han rebut". Així doncs, tant en Madou com l'Oussama segueixen aquesta línia. "Ja ajudo la gent i ho continuaré fent", explica el primer. "Mai oblidaré Bayt perquè ha sigut molt important per mi", afegeix en Madou. Al seu torn, l'Oussama conclou: "Sempre he tingut el pensament d'oferir ajuda en un futur perquè a mi sempre m'han ajudat molt". Un vincle emocional i personal que, com Bayt, continuarà sempre viu.