A les 8 del matí -la 1 de la tarda a Catalunya- s'han obert els col·legis i durant les següents deu hores els 35,8 milions d'electors hauran de decidir quina és la seva tria. La decepció amb el kirchnerisme dibuixa un escenari incert, especialment per la situació complexa que es viu al país en l'àmbit econòmic, que ja supera el 140% d'inflació en els darrers dotze mesos.
En cas que no calgui un balotatge, el nou o la nova presidenta assumirà el seu càrrec el 10 de desembre i fins al 2027. A més, aquest diumenge també s'escullen 130 diputats nacionals i 43 parlamentaris del Mercosur als 24 distritctes (23 províncies i la ciutat autònoma de Buenos Aires), així com 24 senadors en 8 províncies. Alhora, Entre Ríos, Catamarca i la província de Buenos Aires votaran el seu propi governador, mentre que la capital el seu cap de govern.
El repte un cop finalitzada la jornada electoral serà sumar majoria parlamentària. A banda de Javier Milei, els qui tenen més opcions són Sergio Massa (peronista) i Patricia Bullrich (conservadora). La clau serà la participació d'una ciutadania cada cop més empobrida -ara mateix, més del 40%-, una part de la qual veu en Milei una oportunitat per renovar la classe política. I és que Milei és diputat des de fa un parell d'anys i és el favorit especialment entre els joves, als qui s'ha guanyat gràcies a l'ús de les xarxes socials i el seu discurs estrident.
L'Argentina està acostumada a triar entre un màxim de dos candidats, però aquest cop la segona volta -si es produeix- podria acabar determinant el rival de Milei. A banda de Massa i de Bullrich, Myriam Bregman i Juan Schiaretti també formen part de la disputa. El centre del debat des de fa mesos: com resoldre la inflació, si bé amb mesures socials o bé dolaritzant l'economia, tal com ja han fet altres països de l'Amèrica llatina.
En el cas de Milei, el candidat ultraliberal ha mostrat un discurs marcadament en contra del feminisme i de l'Estat. Privatitzar l'educació i aprimar l'estructura pública són les principals idees d'un candidat contra el que s'enfronten tota la resta. Un d'ells és Sergio Massa, d'Unión por la Patria, qui ha ostentat el càrrec de ministre d'Economia. També, l'exministra de Seguretat, Patricia Bullrich, de Juntos por el Cambio. A ells molts els acusen de ser responsables de la situació actual, tant per haver format part dels governs de Mauricio Macri (fins al 2019) com del d'Alberto Fernández (fins al 2023).
Javier Milei, en un acte electoral
Vot obligatori: què determinarà una segona volta?
Els ciutadans d'entre 18 i 70 anys estan obigats per llei a votar, mentre que els qui tenen entre 16 i 18 anys, així com els majors de 70 anys, tenen el dret però no el deure d'exercir el vot. Aquest darrer és el mateix cas dels 451.200 argentins que viuen a l'estranger. Segons l'Idescat, a Catalunya hi ha 26.906 residents amb la nacionalitat argentina, el 12è país amb més immigrants del país.El que decideixin els votants marcarà si hi ha o no balotatge. N'hi haurà si cap dels candidats a president assoleix el 40%, o bé si un candidat obté entre el 40 i el 45% però no hi ha una diferència de més del 10% respecte al segon candidat. Per contra, no hi haurà segona volta si un d'ells aconsegueix més del 45% dels sufragis o bé una diferència de més del 10% si el suport rebut es troba entre el 40 i el 45%. Si s'arriba a necessitar una segona volta, la cita es produiria el 19 de novembre. Fins després de les 10 de la nit d'aquest diumenge (hora argentina), no hi haurà resultats disponibles.
