Una parella tafanejant llibres enplena Rambla de Barcelona. Foto: Adrià Costa Sant Jordi és Sant Jordi. Repetit fins al cansament que és una diada popular, civilitzada i exemplar. És el dia que l'antic poble català "mal son dels governs" es transforma en un corrent d'energia bondadosa. Un corrent que xiuxiueja la primavera amb una mena de sentiment gairebé eròtic materialitzat a través de llibres i roses.
La Rambla de Barcelona, el passeig per excel·lència del caràcter català, inútilment atacat per l'ordre kafkià socialista, esdevé l'aparador incommensurable del que es viu. Ni la crisi, ni el Tribunal Constitucional, ni les putes als portals poden amb les mítiques escenes de parelles rosa en mà i llibre sota el braç, de paradetes guerrilleres i turistes bocabadats que s'encanten mirant aquests catalans que es regalen llibres i roses un dia laborable de primavera.
Olor de tinta i de roses, olor de festa popular, olor de poble que va a la seva, olor de gent que festeja amb la vida, pensant que el millor regal és una rosa i un llibre, metàfora perfecte de naturalitat civilitzada.
