Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona, ha estat creat cardenal pel papa Francesc. Creació és com s'anomena l'elecció de cardenals de l'Església catòlica. El fet en si no és sorprenent. Omella és titular d'una arxidiòcesi que ja s'ha consolidat com a seu cardenalícia, des que Narcís Jubany va ser creat cardenal per Pau VI. I és coneguda la sintonia entre el prelat i el pontífex.

L'anunci de cinc nou prínceps de l'Església ha estat inesperat perquè els consistoris (la creació de nous cardenals) solen ser més amplis i el Papa espera que hi hagi més vacants per elaborar un llistat de nous membres del selecte Col·legi cardenalici. Pau VI va deixar establert en 120 el nombre de cardenals electors, els qui voten el Papa, que són els menors de 80 anys. Però la xifra ha estat sovint ultrapassada. En aquests moments hi havia 116 cardenals electors i per això ningú esperava una nova designació.  

Blázquez-Osoro-Omella, el "triumvirat" de Francesc   

Amb Omella, es confirma el "triumvirat" dels dirigents de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) que connecten amb l'esperit de Francesc. Els altres són Ricardo Blázquez, president dels bisbes espanyols i arquebisbe de Valladolid, i Carlos Osoro, arquebisbe de Madrid. Són tres nomenaments cardenalicis fets per l'actual Papa. Tot i el to rupturista de l'actual pontífex, el cert és que el perfil d'aquests cardenals té poc de trencador. Blázquez, Osoro i Omella són homes de línia moderada. És l'oposició que desperta Francesc en el "búnquer" de l'Església -també l'espanyola- el que fa d'ells prelats d'obertura.

Rouco ja és passat

El cardenal Antonio María Rouco, que va ser el gran líder de l'Església espanyola, contempla amb nostàlgia el seu passat. Va complir 80 anys l'agost passat i ja no podrà votar en el proper conclave. Del bloc conservador, entre els cardenals espanyols només resta operatiu Antonio Cañizares, arquebisbe de València.

Barcelona manté el seu pes al Vaticà

El 29 d'abril passat, Lluís Martínez Sistach, arquebisbe emèrit de Barcelona, va complir 80 anys. Va perdre la seva condició de cardenal elector. Hi ha una lllei no escrita que estableix que en les seus cardenalícies, el nou arquebisbe no sigui elevat a cardenal fins que l'emèrit compleixi 80 anys. Per impedir que una diòcesi, per important que sigui, disposi de dos vots en un conclave. Francesc no ha deixat passar gaires dies per fer d'Omella un cardenal elector.  

Ni cúria ni Itàlia

En el seu anunci, Francesc ha subratllat el caràcter internacional del Col·legi de cardenals. Dels cinc designats, hi ha dos europeus Omella i el suec Anders Arborelius, d'Estocolm, un asiatic (Louis-Marie Ling Mangkhanekhoun, de Laos), un americà (Gregorio Rosa Chávez, del Salvador) i un africà (Jan Zerbo, arquebisbe de Bamako, al Mali). És a dir, que no hi ha cap representant de la cúria vaticana, on Francesc continua trobant oposició, ni cap italià. Un fet aquest darrer que ja no és tan destacable com ho era en temps pretèrits. Cal subratlllar el cas del suec Arborelius, un carmelita fill de protestants suecs, que es van divorciar. I que lidera l'única diòcesi catòlica de la luterana Suècia. 

L'herència de monsenyor Romero

A destacar la dignitat cardenalícia per a Gregorio Rosa Chávez, bisbe auxiliar de Sant Salvador, a la república del Salvador. És la seu d'Óscar Arnulfo Romero, bisbe màrtir assassinat per l'extrema dreta el 1980. Aquest 2017 se celebra el centenari del seu naixement i és imminent la seva canonització, convertida en un camp de batalla entre sectors de l'Església del Salvador. Sembla que Roma vol accelerar el procés. Rosa Chávez, bisbe polític i maniobrer, acostumat a celebrar funerals de dirigents oligarques i d'exguerrillers, està jugant un paper clau en un procés de reconciliació ple d'ensurts i ressentiments.