Les grans ciutats catalanes van perdre el 2022 un total de 13.599 residents que van traslladar-se a viure a municipis no urbans, principalment del Vallès Oriental, el Baix Penedès, el Maresme i el Garraf. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), aquell any es van registrar 272.971 canvis de residència entre poblacions de tota Catalunya, si bé el flux net en direcció a entorns no urbans va ser més intens en els anys de la Covid, amb 21.672 el 2021 i 27.867 el 2020.

Barcelona és el municipi amb més sortides netes cap a la resta del territori, amb 10.079 persones menys, seguida de l'Hospitalet de Llobregat i Badalona, amb saldos negatius de 1.518 i 1.224 habitants, respectivament. Són dades que l'Idescat ha fet públiques aquest dilluns.

Els municipis de les localitats i àrees semidenses, generalment d'entre 5.000 i 50.000 habitants, han estat els principals receptors de la migració dins de Catalunya. Han registrat un saldo positiu de 9.531 habitants l'any 2022, d'una magnitud semblant l'any 2019, previ a la pandèmia, que va ser de 9.167. Per la seva banda, als municipis de les àrees rurals s'han comptabilitzat  4.048 entrades més que sortides. Aquest saldo és inferior al dels anys 2020 i 2021, amb 11.374 i 7.735 migrants, respectivament, però és superior al de 2019, que va ser de 2.799 persones.

El 57% dels 272.971 canvis de residència dins de Catalunya també comporten un canvi de comarca, amb 34 comarques que han estat receptores netes de població de la resta de Catalunya i set comarques que han estat emissores netes de població cap a la resta de Catalunya. L'Aran registra el mateix nombre d’entrades que sortides procedents de municipis de la resta de Catalunya.

El Barcelonès ha estat la comarca amb el major flux net negatiu, amb 13.279 persones menys, mentre que els saldos migratoris positius més alts s'han detectat al Vallès Oriental (1.634), el Baix Penedès (1.577), el Maresme (1.498) i el Garraf (1.107).

Les taxes més elevades de migració neta amb la resta de Catalunya han correspost al Baix Penedès (13,8‰), el Moianès (9,9‰), el Pallars Sobirà (8,2‰), l'Alt Penedès (7,5‰) i el Garraf (7,0‰). Alhora, les comarques amb les taxes de migració neta més negativa amb la resta de Catalunya han estat la Segarra (-6,5‰), el Barcelonès (-5,8‰) i la Ribera d’Ebre (-2,2‰).

[plantillavirals]