Oriol Mitjà: «Vull posar terra pel mig entre jo i els mitjans»

Sense filtres. Oriol Mitjà ha publicat A cor obert (Columna), el llibre de no ficció més venut d'aquest Sant Jordi, prologat per la periodista Julia Otero, on explica des dels seus orígens i els inicis en la seva professió, a com va viure la pandèmia. Es mostra crític amb la gestió dels responsables polítics, especialment els d'ERC, tot i que ja fa temps que afirma, i ara ho torna a dir, que vol passar pàgina i distanciar-se durant un temps dels mitjans, en els quals ha estat protagonista durant la crisi pandèmica. Quim Torra el va nomenar assessor i li va encarregar un pla de desconfinament. 

Doctor en Medicina per la UB, professor del Consell Europeu d'Investigació a l'Hospital Germans Trias de Badalona, destaca en la seva trajectòria el seu combat contra una de les malalties de pobres que de ben jove el van interessar, el pian, a Papua Nova Guinea, que és un dels seus escenaris vitals.  

- Ha publicat A cor obert. Quanta gent s'ha de posar a tremolar? 

- No s'ha de posar a tremolar ningú. Sí que és un relat de coses que he viscut, des de la meva infantesa i adolescència, i com a investigador i expert en Covid, i de les relacions que he mantingut en l'any 2020 amb moltes persones. Algunes d'aquestes relacions han estat exitoses i d'altres no ho han estat tant o no ens hem entès. Però sempre penso una cosa: el que fallen són els comportaments o els diàlegs, no fallen les persones. Mai dono una persona per perduda perquè no m'hi hagi entès una vegada.  

- Fa acusacions greus contra responsables polítics. Els acusa d'haver actuat tard i haver provocat la pèrdua de "milers de vides".

- L'acusació no és contra el responsable polític sinó contra l'acció o la conducta d'aquest responsable polític. En aquest sentit, hi ha dues coses a subratllar: una és com tenim estructurada la nostra societat i després les decisions que es prenen en una situació de crisi. Pel que fa a l'estructural, podríem debatre quins canvis fer a la nostra societat per donar una resposta col·lectiva a una crisi com la pandèmia. I pel que fa a la resposta del polític, hi ha dues lliçons a aprendre. El polític ha de ser algú que estigui més ben preparat, s'ha d'envoltar de tècnics experts en la matèria i tenir la capacitat de buscar ajuda allí on sigui, inclosa ajuda externa, sigui acadèmica o internacional. Per mi aquesta és la diferència entre un bon polític i un de mediocre. 

- Parla de descoordinació en el Govern, quan per acord del Govern a propòsit del president Torra vostè coordina un pla de desconfinament i alhora se'n prepara un altre des de l'Agència de Salut Pública.

- Això és molt greu. El primer que denuncio és que en un govern hi hagi dos partits que s'identifiquin com a separats. Que s'estigui parlant d'una conselleria d'ERC i una de Junts quan haurien de ser conselleries del Govern de Catalunya. Hi ha consellers d'Esquerra que pensen que m'està proposant un president de Junts i hi ha unes malfiances. Potser perquè el president també volia marcar territori per tenir la seva quota de poder en la gestió de la pandèmia, no ho sé. Esquerra això ho rep molt malament i acaba havent dos plans de confinament separats. És el primer cop que entro en contacte amb partits polítics que gestionen diners públics i no tindré una altra oportunitat. Per això crec que és bo que se sàpiga, perquè és possible que en altres matèries també estiguin succeint coses similars. La veritat és que tinc ganes de passar pàgina. Vull ser propositiu. En el cas del vicepresident Aragonès i la consellera Vergés denuncio que ho han fet malament.  

"Envoltar-se de tècnics experts i buscar ajuda allí on sigui és la diferència entre un bon polític i un de mediocre"

- Però a banda dels errors de gestió que s'hagin pogut produir, una part de les mancances de resposta deuen venir de la fragilitat de l'estructura sanitària. No tem haver estat injust en algun moment? 

- He intentat diferenciar des del principi aquests dos aspectes. Uns són els més estructurals, on estàvem, i hi ha aquí aspectes molt profunds que també tenen a veure amb quina ideologia tenim i quines polítiques hem executat, i si teníem prou llits d'UCI o no. I si teníem una Agència de Salut Pública prou dotada. Teníem l'estructura que teníem i això és dolent. És veritat que no ho he analitzat amb tant de deteniment. I després hi ha la gestió de la crisi. En aquesta situació, què és el que podíem fer? El que sí que podíem fer era fer propostes per intentar controlar la infecció, incrementar els llits hospitalaris i millorar la comunicació.
 
- Diu en el llibre que el van pressionar perquè suavitzés les seves primeres declaracions sobre la gravetat de la pandèmia.

- Sí. Crec que la comunicació és tot una altra àrea d'expertesa i tenim el mal costum en el nostre país d'amagar la realitat. A l'Institut Català de la Salut ens deien que hi havia un missatge consensuat i no podíem sortir d'aquestes directrius. Jo aquí sí que soc contundent en favor de la transparència perquè la informació pugui arribar a la ciutadania.

- Explica una conversa que va tenir amb Rodríguez Zapatero.

- Pel que fa al ministeri de Sanitat no s'actuava de manera contundent per aturar la pandèmia, quan la contundència reclamava avançar-se a la situació. Hi va haver dos retards greus, un en començar a fer PCR i el segon amb la declaració de l'estat d'alarma. Van ser endarreriments pràcticament d'un mes que va fer que en una primera onada morissin pràcticament 800 persones al dia. José Luis Rodríguez Zapatero va estar d'acord amb mi en què la gestió va ser insuficient i que no havien buscat ajuda internacional.

- Rodríguez Zapatero estava assessorant alguns governs d'Amèrica Llatina.

- Sí. De fet, vaig estar durant un temps en contacte amb països sud-americans. Vaig estar parlant amb Jorge Rodríguez, actual president de l'Assemblea Nacional de Veneçuela. De tracte, res a veure amb el que es veu per televisió, on se'n fa paròdia. Intel·lectualment estan molt preparats, molt més ben preparats que els nostres governants. A banda de tenir una visió estratègica en l'àmbit internacional, Rodríguez és metge pneumòleg i entenia perfectament la problemàtica.      

- Diu a A cor obert que va donar a Rodríguez Zapatero el seu telèfon perquè els passés als ministres Salvador Illa i Pedro Duque, però no el van trucar. 

- Jo pensava que podia ajudar. Accepto que jo era una persona desconeguda en el nostre país, també accepto que ells tinguin altres epidemiòlegs en qui confiessin, però poso de manifest que jo vaig insistir per ajudar. 
 
- Acusa una part de la professió mèdica de tenir biaix ideològic.

- Hi ha metges que, a més de conèixer la seva feina, tenen una ideologia. La ideologia forma part de moltes decisions que es prenen en medicina. Jo propugnava ser molt intervencionista i, en canvi, altres metges pensen que s'han de preservar les màximes llibertats. El capitalisme trumpista assegura que les vides tenen un preu. Això és la ideologia. És fins i tot acceptable en la discussió científica. Per donar solució a un problema científic pot haver-hi diverses solucions amb visions ideològiques diferents. Ara bé, quan entra la guerra de partits o alguns científics, perquè són propers als socialistes o a Esquerra Republicana, es posen en contra teu sense argumentar-ho de forma científica, això és recriminable. 

- Dona noms en el llibre. 

- És cert que hi ha metges que havien estat militants de partits en la seva joventut que en aquesta crisi pandèmica van estar en contra meva sense aportar arguments científics. Per exemple, Miquel Porta, que havia estat militant del PSC. 

- Però escolti, es tracta d'un científic de prestigi.

- Sí, és un científic de prestigi en la seva àrea. Era un epidemiòleg preventivista molt expert en el càncer de pàncrees que no entenia tant d'infeccions i que, des del principi, quan jo vaig denunciar la mala gestió del PSOE a Espanya, es va posar en contra. Un altre cas va ser el Benito Almirante, que havia estat col·lega meu. Va arribar a dir que més hagués valgut que mai ens haguéssim conegut. Aquí ja entra l'hostilitat. Ell va ser molt crític amb Torra i que no havia d'haver-hi un comitè d'experts paral·lel, que havien de ser els que ja estaven nomenats, i que Torra no havia de posar-se en contra d'un sistema que ja estava establert. No era un argument científic. Al Benito Almirante l'admiro com un gran infectòleg del camp de les malalties hospitalàries de bactèries multiresistents. Ell no és expert en control d'infecció en la comunitat. Si jo tingués una infecció de la qual és expert, voldria que em tractés ell. Això vull aclarir-ho.  

"S'han fet coses bé, la gestió hospitalària ha estat fabulosa"

- Digui'm alguna cosa que s'hagi fet bé a Catalunya.

- S'han fet coses bé. La gestió hospitalària ha estat fabulosa. La forma amb què des de CatSalut i l'ICS -en aquell moment hi havia el doctor Argimon de director general- es van augmentar els llits d'UCI va ser espectacular, com van reorientar tot el servei d'atenció hospitalària i el personal, com van acceptar implantar els robots de Grifols per incrementar les PCR.
 
- I vostè, s'ha equivocat en alguna previsió? 

- Durant la pandèmia, he fet dues tasques: l'anàlisi de dades i l'assessorament d'estratègies de control de comunitat. L'altra ha estat sobre recerca de medicines per combatre la Covid. En la primera àrea, no tenia poder executiu. Com que no executava, tampoc m'equivocava. En el camp de la recerca, vaig gestionar malament les expectatives respecte de la hidroxicloroquina. Vaig dir que tindríem resultats aviat i van arribar molt més tard i van ser negatius. Va ser una errada greu meva i l'assumeixo.   

"Hi ha hagut un canvi significatiu, ara el ciutadà és més conscient del que pot fer per evitar la transmissió"

- Si hagués de fer una fotografia de la quarta onada, què diria?

- Hi ha hagut un canvi significatiu. Per una banda, ara el ciutadà és molt més conscient del que pot fer per evitar la transmissió i no hi ha una acceleració tan gran de la transmissió. I després, l'avenç en la vacunació també és determinant per aturar l'acceleració. Tenim dos frens. Esperem que aquesta onada sigui lleu i que completem la vacunació l'abans possible, que és el més urgent. Ara treballem en una línia d'estudi perquè hi haurà persones que no podran produir prou anticossos per combatre la infecció. Són persones que han patit un trasplantament o un càncer i que tenen un sistema immunitari defectuós. Estem desenvolupant per a aquestes persones altres medicines perquè els puguin protegir quan pateixin l'episodi de covid. Per tant, el que s'espera després de la quarta onada és que la major part de la població ja estarà vacunada, hi haurà poca transmissió però possiblement continuarà havent-hi importació de casos des de l'exterior i necessitarem les medicines per protegir aquelles persones que no hauran respost bé amb la vacuna. 

- Creu que els corrents negacionistes estan perdent la batalla d'idees?

- Sí. Hi ha una part de la gent que no és negacionista, però actua amb cautela davant alguns senyals d'alarma que han aparegut, i això és comprensible i s'ha de treballar el missatge que totes les vacunes són molt segures. Després hi ha el negacionista pur, que aquest ja és impossible de convèncer.    
 
- Un dels projectes immediats que prepara és amb Grifols, en l'assaig d'un medicament amb immunoglobulines anti-SARS-CoV-2 d'administració subcutània. Expliqui'ns quina rellevància pot tenir. 

- Una mica ho començava a explicar ara sobre les persones que passada la quarta onada necessitaran altres teràpies. Una d'aquestes l'estem desenvolupant amb Grifols. La cèl·lula viral de la Covid se la pot atacar en diferents estadis. Abans que entri en la cèl·lula pulmonar, si li llancem molts anticossos, o després amb antivirals que aturin les seves fàbriques. O se la pot atacar quan intenta rejuntar totes les seves peces. El virus circula, entra dins de la cèl·lula humana, posa les fàbriques a produir noves peces virals i ajuntar-les perquè tornin a sortir nous virus. Nosaltres treballem en la primera fase. És un antiviral, per tant, que són anticossos. N'hi ha de tres tipus. Uns són els sintètics, que ja estan comercialitzats. Un d'ells és el que es va posar Donald Trump. El segon tipus és de plasma convalescent. El tercer tipus és la immunoglobulina hiperimmune, que implica barrejar plasmes de moltes persones i obtens barreges de molts anticossos diferents. 

- És molt més eficaç?

- Aquí passem d'un anticòs que és molt selectiu i que, per tant, en el moment que hi ha una variant, ja no et protegeix, a un anticòs que ve de milers de persones diferents i que et protegiria de diverses variants. Ja s'ha demostrat que aquests anticossos pot disminuir fins al 50% de les complicacions en persones de més de 75 anys. Els estàs protegint de patir una pneumònia o un ingrés a l'UCI.  

"Jaime Carvajal, de la Fundació Princesa de Girona, em va dir que encara que al rei li hagués sabut malament 'que peguessin als catalans' no ho hagués pogut expressar"

- Dona detalls interessants de la seva relació amb la Casa Reial. Va ser Premi Príncep de Girona 2013 en investigació científica. Va fer arribar la seva protesta pel discurs reial del 3-O.

- Sí, per Twitter i per mail. A Twitter vaig posar la fotografia del rei donant-me el guardó. Era una postura molt clara de dir no a la violència. 

- Va tenir resposta?

- Sí. Em va trucar qui havia estat vicepresident de la Fundació, Jaime Carvajal, que és amic íntim de Felip VI. Carvajal em va explicar com funcionava la Casa Reial. Primer em va voler justificar la violència i que érem nosaltres els que dèiem mentides. Quan li vaig contestar, em va dir que fins i tot en el cas que al rei li hagués sabut greu tot el que va passar l'1-O, no podia fer res perquè elle és el cap de les forces de seguretat i el seu discurs, a més, havia de passar per la Moncloa. Em va dir això: "Encara que li hagués sabut malament que peguessin als catalans, no ho hagués pogut expressar". 
 
- Explica que el convidaven a alguns actes de la Casa Reial i que la reina Letícia estava més interessada en la copla andalusa que en la recerca. 

- Sí, però això és una percepció subjectiva. Entre els premiats per la Fundació Princesa de Girona hi ha persones de les arts escèniques i a ella li agradava més parlar amb artistes i cantants. Jo li vaig parlar de les tasques de recerca i humanitàries i de seguida va perdre l'interès i va girar el cap.  

- Ha tastat la glòria mediàtica. És jove. No li veu riscos?

- Reconec en el llibre que hi ha una contradicció entre la satisfacció personal de tenir una quota de reconeixement i l'esforç personal de desgast que suposa haver d'estar sempre a l'altura. La veritat és que voldria posar una mica de terra pel mig entre jo i els mitjans. És el que intentaré fer.

- Dona en el llibre moltes pinzellades sobre la seva vida. De ben jove, el van atreure les anomenades malalties de pobres. Explica que a la universitat va fer un intercanvi amb un estudiant de l'Índia. Va veure morir molta gent. Va ser un viatge iniciàtic?

- La paraula iniciàtic potser és una mica forta, però sí que va ser un canvi de paradigma. Al llibre ho resumeixo en un únic viatge a l'Índia. Però van ser més estades. A l'Índia em van sobtar algunes coses. Després vaig estar al Brasil, on vaig conèixer gent que venia de l'Amazònia amb cardiomegàlies, el cor molt gran. Vaig ser a Moçambic, on el 20% de la població estava infectada pel VIH i moria molta gent. Vaig anar a un petit poble del Punjab, en un hospital on la gent patia malalties que mai havia vist al nostre país, com la tuberculosi o la lepra, o la picada d'una cobra. La gent s'havia de pagar les seves pròpies medecines i, si no, es moria. Vaig aprendre que la pobresa és causant de malalties. 

- També va ser a l'Índia on vostè va descobrir la seva sexualitat.

- A l'Índia, els nois i les noies estan segregats. Jo estava tot el dia amb nois, que, a més, tenien molt reprimits els seus sentiments sexuals. En aquest context, vaig fer una introspecció de quins eren els meus sentiments i els meus impulsos, i de com em sentia atret pels altres nois.    
 
- I després va venir Lihir, a Papua Nova Guinea.

- Aleshores jo ja havia orientat la meva carrera especialitzant-me en infeccions. Al món ric morim de malalties degeneratives, però al món pobre encara moren d'infeccions, ja sigui la pneumònia, la diarrea o la malària. Vaig fer primer una estada a Londres i des d'allí a Papua Nova Guinea, perquè és un país de la Commonwealth. Isabel II encara és la cap de l'estat. 

- Doctor Mitjà, a Lihir, la Ratolina i el Sikas, els seus gossos, el continuen esperant?

- Van néixer quan jo vivia allí. Eren d'un veí que era una mala persona i els va abandonar a un poblat de l'altra punta de l'illa. Jo vaig empaperar tota l'illa amb cartells amb la cara de la Ratolina oferint una recompensa i els vam recuperar. La Ratolina també va passar un càncer i va necessitar quimioteràpia, que vaig haver de dur perquè no n'hi havia allí. És el meu tresor.