L'edat de jubilació a Europa té una diferència de cinc anys segons el país on visquis. I no és un detall menor. La mitjana marca els 65 anys com l'edat en què deixen de treballar, aproximadament, els europeus i europees. No obstant això, per exemple, França té un dels números més baixos de tot el continent: 62 anys. Tot i que el govern francès pretén augmentar-la progressivament fins als 64 el 2030 dins d'un ampli pla de reforma de les pensions. La proposta, malgrat això, no ha agradat al món sindical i treballador, que ha anat sortint al carrer els últims mesos.
A l'Estat, actualment l'edat de jubilació són els 66 anys i dos mesos, això si s'ha cotitzat a la Seguretat Socials menys de 37 anys i tres mesos, i en els 65 en aquelles persones que hagin acreditat més temps consignat. Aquesta, però, és l'edat oficial. No la real.
L'edat real depèn de les professions en què hi ha excepcions com la prejubilació o d'altres iniciatives. Sigui com sigui, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va verificar el 2018 que Espanya té una de les edats de jubilació més baixes d'Europa. En els homes, 62,1 anys. En les dones, 61,3.
Per sobre d'Espanya, trobem Itàlia, Noruega, Dinamarca i Grècia, on l'edat mínima per jubilar-se són els 67 anys. Per sota nostre, i sempre segons dades del centre finlandès de pensions -font de referència de l'Eurostat-, hi són Suècia, França i Eslovàquia, on la ciutadania pot deixar de treballar quan fa els 62 anys. En altres països europeus es contempla la possibilitat que homes i dones es jubilin a edats diferents. És el cas de Polònia, Romania o Àustria.