Després d'un llarguíssim plet entre l'Opus Dei i el bisbat de Barbastre-Monsó pel control del santuari de Torreciutat, la Santa Seu ha mogut peça i el papa Francesc ha decidit designar un comissari pontifici per dirigir el centre, segons avança eldiario.es. Serà Alejandro Arellano, degà del Tribunal Eclesiàstic de la Rota. Conclou així, fins al moment, un pols del qual ja vam informar que ha evidenciat una enorme batalla interna dins de l'Església, en espera que s'acabi definint l'estatut definitiu d'aquest enclavament.
Dir Torreciutat és dir història de l'Opus Dei. Aquest espai aragonès evoca de Josemaría Escrivá de Balaguer, el fundador de l'Obra, avui sant de l'Església i personalitat venerada pels seus seguidors. Va ser ell qui va voler erigir un centre d'espiritualitat en un indret on hi havia una ermita que venerava la Verge de Torreciutat. Amb dos anys i estant malalt, la seva mare el va dur allí perquè es guarís i des d'aquell moment, el lloc forma part de l'imaginari de l'Opus Dei. El 1962, es va signar una cord entre l'Obra i el bisbat que cedia a perpetuïtat el govern del centre a l'Opus.
Des de fa uns anys, el bisbe, Ángel Pérez Pueyo, reclamava posar al dia l'estatut legal, canònic i pastoral del lloc, que és visitat per 200.000 persones cada any i suposa una important font d'ingressos. La pretensió del bisbe, que va designar l'any passat un nou rector, va obrir una guerra oberta amb la prelatura. Des de l'Opus han criticat el prelat per mostrar poca disposició a un acord, mentre que Pérez, a qui es considera un home de caràcter fort, ha acabat posant el tema en mans de Roma.
L'Opus i el Papa jesuïta
La situació a Torreciutat no e spot desvincular del moment que viu l'Església i la tensió constant entre diverses faccions. L'elecció de Jorge Bergoglio com a Papa va suposar un canvi en el clima de bones relacions entre l'Opus i el Vaticà. Francesc és jesuïta i són conegudes les tensions existents entre la Companyia i l'Obra, un relat que aquest episodi no ha fet més que alimentar. El 2022, el Papa emetia el document Per protegir el carisma, en què retallava sensiblement la posició dels seguidors d'Escrivá. Eliminava la norma que el cap de l'Obra (el prelat) fos bisbe i, a partir d'aquí, rebaixava el seu estatus. Per això ara, per primer cop, ja no seria l'Opus qui designi el rector de Torreciutat sinó el bisbe titular de la diòcesi de Barbastre.
De moment, l'Opus resta en una posició més feble, tot i que l'organització fundada per Escrivá de Balaguer ha demostrat al llarg de la seva història una gran capacitat d'adaptació. Dels anys inicials després de la seva fundació, el 1928, en què va haver de lluitar fort per ser reconeguda per l'estructura vaticana, amb molts enemics, de sectors progressistes però també de conservadors -com una part de la Companyia de Jesús més tradicional-, va passar finalment a tastar la glòria amb el pontificat de Joan Pau II.
Amb el Papa polonès va assolir gairebé tots els seus objectius, des de la beatificació i canonització del fundador, al rang jurídic de prelatura, que atorga molta autonomia a una organització. Amb Francesc, però, han tornat a canviar les tornes. A l'Església, els canvis són molt lents, però costa de capgirar-los quan es produeixen. L'Opus ha perdut poder, però en el comunicat en què acata la decisió pontifícia, mostra la "filial adhesió" al successor de Pere. Continuarà.