Francesc deixarà com a llegat un nou episcopat a Catalunya, que porta anys arrossegant un nucli dirigent gran, amb la carrera forjada en els pontificats anteriors, més conservadors, de Joan Pau II i Benet XVI. A l'Església catalana li ha arribat l'hora d'una relativa renovació. A l'inici de l'any hi havia fins a cinc seus amb bisbats que tenien un titular que havia superat ja -o estava a punt- els 75 anys en què un prelat ha de presentar la renúncia al Sant Pare. El Papa, que ha nomenat avui nou bisbe de Sant Feliu de Llobregat, va cobrint els càrrecs i alhora envia senyals significatius de quin és el seu model de bisbe.
De mentalitat oberta, amb sensibilitat social i arrelats en la realitat més propera. I sorprenents en alguns casos. Així es podria definir el patró de bisbe que busca el Papa, que un dia va emprar una frase que va fer fortuna: volia que fessin olor a ovella. Una manera de reclamar que estiguessin a prop del seu poble, ja que, des de l'òptica de l'Església, en són pastors.
Un nomenament indicatiu enmig del debat migratori
Roma ha enviat un senyal molt clar de quina mirada té del problema migratori. Xabier Gómez, un religiós basc de 54 anys, dominic, serà el nou bisbe de Sant Feliu de Llobregat. Coneix el país i parla català, ja que va ser prior de la comunitat dominica de Santa Caterina, al carrer de Bailèn de Barcelona. Però el més rellevant és que Gómez és el secretari de la comissió de Migracions de la Conferència Episcopal (CEE) i ha mantingut una línia de suport a les polítiques d'acollida. Gómez ha advertit en moltes ocasions contra la "ideologització" del debat sobre la immigració i ha arribat a qualificar els qui volen arribar a Europa de "caminants com Crist".
Al si de la CEE, Migracions ha estat un reducte progressista enmig d'una majoria episcopal reticent als aires de Francesc. Un Papa que ha tornat a triar un monjo per dirigir una diòcesi, que sempre sol sorprendre. Però en la ment del Papa es deu imposar la idea que els bisbes s'han d'anar a buscar on ell creu que estan. D'altra banda, cal recordar que Francesc ha aixecat la veu moltes vegades enfront la "globalització de la indiferència" amb què des dels països de la UE es contempla el drama dels qui travessen la Mediterrània.
Un abat que patia pels exiliats
La designació de l'abat de Poblet per cobrir la seu de Girona també va sorprendre. Roma va descartar molts noms de sacerdots de la diòcesi o d'altres bisbats i va cridar al bàcul Octavi Vilà, un cistercenc. Un home proper, que va entrar tard al monestir (quan tenia 43 anys) i a qui s'ha definit com a molt compromès socialment i gens "eclesiàstic". Poc després d'arribar a Girona, va assenyalar que no s'havia estat prou atent al aptiment de les víctimes d'abusos. Durant l'1-O, va demanar, junt a l'abat de Montserrat, que l'Estat tingués en compte "el sentir de la majoria". Vilà, de 63 anys, també va declarar que sentia dolor "pels exiliats i empresonats".
De capellà de poble a diplomàtic vaticà
Un altre nou bisbe ha estat Josep-Lluís Serrano Pentinat (Tivissa, Tarragona, 1977), el més jove de l'estat espanyol, en aquest cas com a coadjutor (successor) del bisbe i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives. En aquest cas, el perfil és diferent, ja que Serrano prové de la carrera diplomàtica. La seu andorrana té unes implicacions de política exterior molt evidents i Serrano va estudiar a la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica de Roma.
El nou coadjutor de la Seu coneix els passadissos del poder vaticà perquè ha estat secretari particular d'Edgar Peña, el substitut de la secretaria d'Estat, el tercer en l'organigrama romà després del Papa i el secretari d'Estat. Peña és un veneçolà que ha estat molt prudent en les seves relacions amb el règim de Nicolás Maduro. Així és que Serrano ha après a ser diplomàtic. Però també ha trepitjat els carrers. Si com a funcionari de la secretaria d'Estat va estar destinat a llocs sensibles com Moçambic, Nicaragua o el brasil, va ser de jove capellà de poble, fent de rector de municipis com la Palma d'Ebre i la Bisbal de Falset.
Prelats com Gómez, Vilà i Serrano, i qui sigui el successor de Salvador Giménez a Lleida -que també espera relleu- acabaran de moldejar una Església catalana que serà diferent a la que va sorgir de la corrua de nomenaments de bisbes valencians inaugurada per l'arribada de Ricard Maria Carles a Barcelona. Però finalment serà la successió de Juan José Omella (78 anys) la que definirà plenament el retrat de l'episcopat.