[nointext] [noautor]
En aquest sentit, la transició energètica hi juga un paper predominant. La descarbonització en aquest sector passa per la generalització de les energies renovables, una conversió que al nostre país porta un evident endarreriment. En aquest sentit, el decret llei 24/2021 –convalidat pel Parlament de Catalunya el passat 1 de desembre-, pretén accelerar la transició energètica a Catalunya, però fer-ho de manera ordenada i amb l'acord i participació de les comunitats locals.
[h3]“Catalunya ha de recuperar el terreny perdut”[/h3]
La urgència d'accelerar la transició energètica obliga a moure fitxa a les administracions, als ciutadans i també a les empreses. És el cas d'Endesa que, recentment, ha actualitzat el seu pla estratègic per al període 2022-2024.
Actualment, té un total de 8,3 GW de potència renovable instal·lada. Els plans impliquen arribar als 12,3 el 2024 i als 24 GW l'any 2030. D'aquesta manera, en acabar la dècada el 95% de la producció de la companyia a la península Ibèrica serà lliure d'emissions. Si en una dècada la capacitat renovable es multiplicarà per tres, la producció ho farà per quatre, passant de 13,2 a 48 Twh.
Els 4.000 nous MW que s'instal·laran fins al 2024 seran majoritàriament solar fotovoltaica (90%) i la resta eòlica. Per aconseguir-ho, la companyia energètica preveu invertir 3.100 milions d'euros.
A Catalunya, per la seva banda, el nou marc regulador ha de permetre avançar de manera ordenada en la transició energètica. Ho fa amb majors exigències per tal d'aconseguir un major consens territorial: l'acord amb un mínim del 50% dels propietaris afectats, major informació a les localitats on s'impulsen els projectes i la possibilitat que particulars o administracions locals participin en un 20% de la propietat o el finançament de les noves instal·lacions.
Catalunya pot recuperar el terreny perdut enfront d'altres territoris on el sector ha desenvolupat un volum de potència renovable molt notable des del 2018”
“Catalunya pot recuperar el terreny perdut enfront d'altres territoris on el sector renovable ha desenvolupat un volum de potència instal·lada molt notable des del 2018”, assenyala Óscar Mendoza, director de Desenvolupament de Negoci de Generació d'Endesa. “L'administració catalana ha de jugar un paper decisiu com a facilitadora”, afegeix.
L'aturada dels darrers anys a Catalunya contrasta amb la situació a l'Aragó. En aquest sentit, diversos promotors han apostat per realitzar els seus projectes al límit entre els dos territoris i evacuar l'energia amb línies elèctriques fins a les comarques catalanes de major consum. “Actualment, hi ha sobre la taula quasi 8 GW d'energia renovable a l'Aragó que es pretenen connectar amb Catalunya. Aquesta potència entra en competència directa amb els projectes de Catalunya. Una aposta decidida de la Generalitat per facilitar les renovables és la clau que permetria evitar aquesta situació”, adverteix Mendoza.
[h3]Un parc eòlic obert a la participació dels veïns[/h3]
La llei catalana de canvi climàtic determina que l'any 2030 el 50% de la producció d'energia elèctrica ha de ser d'origen renovable (i el 100% l'any 2050). Això suposa que caldria tancar la dècada amb 4.000 MW eòlics i 6.000 MW fotovoltaics, uns objectius que queden molt lluny de la realitat actual, amb poc més de 1.000 MW eòlics i pràcticament sense potència fotovoltaica instal·lada en sòl.
Per aconseguir el 100% d'energia elèctrica d'origen renovable, per la seva banda, caldran 12.000 MW eòlics i 36.000 de fotovoltaics. D'aquests, 10.000 es podran aconseguir amb autoconsum en teulades i petites instal·lacions distribuïdes, però els 25.000 restants s'hauran de cobrir amb projectes de mida mitjana (20-50 MW).
Presentació del projecte eòlic Galatea a la Jonquera. Foto: Endesa
Més enllà d'objectius quantitatius, el nou decret de renovables aprovat recentment pel Govern i el Parlament incrementa les exigències per tal d'aconseguir un major consens territorial. Un projecte que s'ha adaptat al nou marc és el parc eòlic Galatea, que Endesa vol implantar a la Jonquera (l'Alt Empordà).
El parc tindria una potència de 49 MW repartits en nou aerogeneradors que, com marca la llei, estarien fora dels espais naturals protegits. El projecte, que preveu una inversió de 40 milions d'euros, és el primer que s'ha tramitat amb la nova normativa.
La instal·lació permetria produir 140 GW/any, equivalent al 50% del consum elèctric anual de totes les llars de la comarca. A més, permetria evitar l'emissió de 116.000 tones anuals de CO2 a l'atmosfera. Es dona la circumstància que en tota la demarcació de Girona –malgrat tenir algunes de les zones amb més vent del país- no hi ha ni un sol molí i només es produeix el 2% de l'energia que es consumeix.
El projecte es va presentar a tots els veïns interessats en una sessió de quasi dues hores al Teatre Societat Unió Jonquerenca. Allà, entre altres, es va concretar la proposta de participació ciutadana que permet arribar a un 20% del finançament per part d'administracions locals i particulars. Endesa calcula que la contribució econòmica al municipi serà de 7 milions d'euros en matèria de fiscalitat, així com la contractació i formació de persones i empreses locals.
[despiece]
Un dels problemes de la implantació de les energies renovables és que puntualment pot provocar una competència per l'ocupació del sòl amb activitats agrícoles. En aquest marc, neix el concepte d'energia “agrivoltaica”, entesa com una estratègia d'economia circular i generació de valor compartit que permet compatibilitzar els dos usos i afavorir el desenvolupament sostenible de les comunitats locals.
Diversos agricultors, a títol particular, ja han apostat per aquest tipus d'experiències. Però Endesa és la primera companyia energètica en fer-ho amb parcs de dimensions superiors. Concretament, té cinc plantes pilot a Andalusia, Múrcia, Extremadura i l'Aragó, que se sumen a les experiències d'Enel a Grècia i Itàlia.
“Compartir i no competir per l'ús del sòl amb el sector primari és el millor mecanisme per aconseguir la sostenibilitat de les nostres plantes solars a llarg termini”, explica Inmaculada Fiteni, responsable de programes de creació de valor de la direcció de Sostenibilitat d'Endesa. “A més, és una fórmula win-win, en la qual tots els agents implicats hi guanyen. En primer lloc, l'agricultor, que tindrà un terreny perimetrat i segur en el qual podrà conrear a un preu del sòl competitiu. I tot el negoci relacionat amb aquest producte que es pot generar en l'àmbit local. I per a l'empresa, si el cultiu és adequat, el fet de disposar d'un terreny conreat pròxim als panells comporta menys costos de manteniment, en reduir pols en suspensió, menys costos per desbrossament i una possible millora de la productivitat de la planta en afavorir una diferència tèrmica més gran entre sòl i panell”, afegeix.
Un dels exemples més interessants és el de la planta solar de Carmona, a Andalusia, de 100 MW i 200 hectàrees. Es combina l'ús agrícola –3 hectàrees de plantes aromàtiques: sàlvia, romaní, orenga i coriandre–, l'apicultura –50 o 60 ruscs- i la producció fotovoltaica. En aquest sentit, l'apicultura permet millorar la productivitat dels cultius tot augmentant el grau de pol·linització.
En altres proves pilot es combinen les plaques solars amb cultius hortícoles com l'albergínia, el bròquil, la coliflor o el carbassó, així com plantes lleguminoses com l'alfals per fomentar la biodiversitat. Un darrer exemple: les plaques solars conviuen amb espècies de pastures per a aprofitament animal i també amb plantes aromàtiques i medicinals per a ús cosmètic i medicinal.[/despiece]
[ficentrareport] [suportEndesa] [senseminutaminut] [sensepubli]
