En només dos anys, una de les organitzacions més influents de l'Església catòlica, l'Opus Dei, ha vist reduir de manera significativa el seu poder. La decisió del papa Francesc de treure la dignitat de bisbe al prelat de l'Obra, el 2022, la va deixar afeblida davant dels episcopats de cada diòcesi, una situació que s'ha traduït en la pèrdua del control sobre el santuari de Torreciutat, a Osca. Aquesta setmana s'ha fet public que Roma assumia el govern del centre d'espiritualitat, una de les joies de la corona de l'Obra. El degà del Tribunal de la Rota, Alejandro Arellano, n'ha estat designat comissari pontifici.
Pocs llocs hi ha tan simbòlics per l'Opus Dei com Torreciutat. Va ser allí, davant d'una imatge de la Verge, on Josemaría Escrivá de Balaguer va ser dut per la seva mare quan estava malalt, amb només dos anys. El fundador de l'Obra va fixar-se com a objectiu erigir a Torreciutat un gran oratori. L'any 1962, l'Opus va acordar amb el bisbat de Barbastre-Monsó l'estatus del recinte: el bisbat, que n'era el propietari, cedia a perpetuïtat el domini útil de la vella ermita i la imatge mariana.
Eren anys en què molt pocs li tossien a l'Opus. Membres de l'organització havien consolidat importants posicions de poder en els àmbits econòmic i acadèmic. Ministres de l'Obra -en pugna intensa amb la gent del Movimiento- regien la política econòmica del règim. El 1966, el bisbat de Barbastre beneïa la voluntat de l'Opus de construir-hi un nou temple i encomanar-ne la gestió i l'atenció pastoral a l'organització d'Escrivá de Balaguer. El fundador va consagrar el recinte el 1975, pocs mesos abans de morir repentinament a Roma.
A partir del 2020, la situació va començar a canviar a Torreciutat. La necessitat d'adaptar la situació de l'espai al nou règim dels santuaris -canònicament es tracta és un oratori- va fer que el bisbe de Barbastre, Ángel Pérez, considerés arribat el moment de redefinir l'estatus de Torreciutat, qüestionant la cessió a perpetuïtat de l'acord del 1962. Fonts de l'Opus Dei expliquen que l'Obra considera que aquells acords "són plenament vàlids" i han de ser la base de "qualsevol modificació jurídica" del recinte.
L'entesa no ha estat possible. Roma, a petició de Barbastre, ha decidit intervenir i designar un comissari pontifici plenipotenciari. Serà ell qui elevarà al Papa un informe sobre Torreciutat. Però la rapidesa amb què la Santa Seu ha accedit a la sol·licitud del bisbe i el fet que en el comunicat en què ho anuncien es refereixein al recinte com un "complex" i no un santuari fa pensar que Roma escolta amb millors oïdes els arguments del bisbe. En tot cas, si Torreciutat va simbolitzar durant molts anys el poder de l'Obra, la seva pèrdua escenifica una caiguda en el favor de Roma.
De la glòria a quedar-se sense prelat
L'Opus Dei ja era una entitat poderosa abans del pontificat que més l'ha beneficiat, el de Joan Pau II. Però va viure amb el pas canviat els aires del Concili Vaticà II, quan les seves posicions conservadores -sempre subtils- van situar els seguidors d'Escrivá de Balaguer fora dels grans centres de poder vaticà. Va haver de produir-se un gir clar a Roma perquè l'Obra entrés de ple en molts racons del Palau Apostòlic, on dormien els papes. El gran triomf va venir el 1982, quan Joan Pau II els va atorgar una prelatura personal. Ras i curt: els sacerdots de l'Opus passaven a dependre directament d'un prelat de l'organització que seria bisbe.
Es convertien així en una mena de diòcesi universal. Era l'única prelatura personal de l'Església. Molts sectors del catolicisme es van sentir menystinguts. El privilegi era evident. "El regne, el poder i la glòria". Aquesta darrera vindria després. El 1992, Escrivá de Balaguer era beatificat. Deu anys més tard, era canonitzat. Una victòria sense matisos. Una derrota pels seus adversaris, malgrat que els més càustics fessin un acudit fàcil, al·ludint al culte a la personalitat entorn el fundador: "El Papa ha fet sant un déu".
Amb Benet XVI, l'Obra va mantenir l'estatus malgrat que el Papa alemany era més distant. Molt preocupat per la unitat de l'Església, va apuntar retocs, refent ponts amb els jesuïtes i apartant l'omnímode Navarro Valls, membre de l'Opus, del control de l'aparell comunicatiu de la Santa Seu i designar-hi un jesuïta, Federico Lombardi. El conflicte vindria amb Francesc, membre, per cert, de la Companyia de Jesús. El 2022, treia al prelat de l'Obra el rang de bisbe i fent que passés a dependre de la Congregació del Clergat i no de la dels Bisbes.
El 2023, definia l'Opus com una "associació clerical". El privilegi s'escolava. Una prelatura sense prelat? Sota el comandament de l'espanyol Fernando Ocáriz, l'Opus prepara de fa temps un canvi d'estatuts per adaptar-se al seu nou estatus. Segons informa l'Obra, la pròxima reunió d'experts es reunirà a inicis de novembre.
Com que els mals mai venen sols, acaba d'aparèixer Opus, un treball d'investigació del periodista britànic Gareth Gore, qui a partir de la fallida del Banc Popular, ha escrit una història de l'Opus que el presenta com "una màquina d'especulació financera i manipulació de persones". Fa anys, El codi Da Vinci, una novel·la, ja va causar inquietud en els rengles de l'organització catòlica. Caldrà veure l'impacte d'aquest nou llibre. De moment, els preparatius dels cent anys de l'Obra -creada el 1928- es faran en un ambient inesperadament ombrívol.