Reconeixen que han passat dies molt complicats: "Necessitem tornar a casa, és molt dur estar tancat aquí sense poder sortir ni fer res, i això que ja has passat el pitjor", explica l'Antonio a NacióDigital. De fet, intenten no mirar massa la televisió i s’entretenen amb la tauleta i els telèfons mòbils. Tot plegat mentre van rebent les visites dels treballadors sanitaris, que els hi prenen la pressió, van controlant la seva evolució i els hi porten els àpats. Tot plegat protegits de dalt a baix per evitar la propagació de la pandèmia.

L'Antonio, fent el llit de l'habitació. Foto: Jaume Ventura
L'Antonio i l'Araceli sospiten com es van infectar. A principis de març van haver d’anar a una clínica privada a Sant Cugat perquè ella es fes una petita intervenció. Recorden que encara no hi havia cap mesura de seguretat ni de protecció i que hi havia gent estossegant. El següent va ser sortir junts en ambulància cap a l’hospital.
I aprofiten per agrair la feina a tots els que els han ajudat: "El personal sanitari, els treballadors de la neteja, el personal de l'hotel, la cadena hotelera... gràcies a tots, no tenim paraules per agrair la tasca que fan", destaquen. I donen un missatge d'optimisme: "Molta força a tots els afectats. Junts ens en sortirem", diu l'Antonio.
A casa els esperen les seves mares, de 82 i 89 anys, i tres fills de 25, 22 i 18 anys. L’Antonio i l’Araceli diuen que es troben bé, però que encara s’hi trobaran més quan puguin tornar-los a veure en persona i abraçar-los.

L'Araceli conversa amb personal de l'Hotel B&B. Foto: Jaume Ventura
[noticiadiari]2/200793[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/200785[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/200742[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/200074[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/198469[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/197029[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/198615[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/198572[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/198064[/noticiadiari]