Els grups que pateixen missatges agressius —per exemple, de tipus racista o homòfob— a través de les xarxes socials han arribat a considerar normal aquest tipus de desqualificacions. Això passa especialment en el cas dels joves musulmans, que consideren els missatges islamòfobs com una part més de la seva vida. Aquesta és una de les conclusions del projecte europeu Preventing, redressing, inhibiting hate speech in new media (PRISM), en el qual ha participat la Universitat de Barcelona (UB) juntament amb deu entitats europees més de l’àmbit social i de la recerca d’Itàlia, França, Espanya, Romania i el Regne Unit. L’objectiu ha estat analitzar el discurs de l’odi a Internet i apuntar estratègies per sensibilitzar sobre aquest tema.

Des de la UB, hi ha participat Olga Jubany, professora d’Antropologia Social i directora de la Unitat de Recerca Social Europea (European Social Research Unit - ESRU), que assegura que el discurs de l'odi està patint un "increment molt gran arreu d'Europa" malgrat que és molt complicat determinar-ne la magnitud. "No hi ha estadístiques, ni estudis quantitatius, sí que hi ha registres de delictes motivats per l'odi i la discriminació", afegeix, apuntant que segons dades del ministeri de l'Interior s'han produït 1.285 delictes el 2014 però "segons Movimiento Contra la Intolerancia, rondarien els 4.000".

En aquest sentit, Jubany alerta que aquestes les dades sobre delictes poden "falsejar" la realitat, ja que, segons dades de l'Agència Europea de Drets Fonamentals, entre el 60% i el 90% de les víctimes de delictes d’odi no denuncien els fets.

Passivitat davant l'odi

Entre les conclusions de l'estudi, també destaca que la passivitat és la resposta més comuna entre els col·lectius que pateixen aquest discurs de l’odi a Internet. Sovint, perquè es té una actitud permissiva respecte als discursos a Internet; a vegades, per la por a les reaccions si es respon als insults. A més, aquesta actitud es veu reforçada per la passivitat dels gestors de les xarxes socials a l’hora de respondre a les queixes.

En aquest sentit, durant el projecte es va fer l’experiment de denunciar als responsables de Facebook un centenar de comentaris que contenien incitacions inequívoques a l’odi i la violència. Només es van suprimir nou dels comentaris, mentre que els altres es va considerar que complien els requeriments per continuar a la xarxa social.

Tanmateix, Jubany matisa que tot i que Internet és l'àmbit analitzat en l'estudi, el discurs de l'odi "es fa present arreu". "En mitjans, en discursos orals de polítics... Ens hem centrat en Internet perquè és un gran mirall de la societat", declara, alhora que subratlla la importància del fet que els "usuaris joves en són protagonistes", motiu pel qual "l'educació és fonamental".

L'odi viscut com a "cosa inevitable"

En el marc de PRISM s’han fet entrevistes en profunditat a 150 usuaris joves de les xarxes socials i professionals d’àmbits com la justícia, les forces de seguretat o l’educació. També s’ha analitzat l’ús que fan de les xarxes socials grups xenòfobs i d’extrema dreta dels cinc països europeus que abasta el projecte.

Sobre les entrevistes a joves, Jubany explica que es van dividir en "tres grups: víctimes en el sentit estricte, persones dels col·lectius que més sovint en són objecte i els espectadors o bystanders, que utilitzen Internet i no fan res contra el discurs de l'odi". L'element comú entre tots aquests és que "viuen com una cosa inevitable" els missatges racistes o xenòfobs.

Tot i això, la investigadora alerta que parlar "a fons" amb les víctimes revela "un dolor fins i tot existencial". "Algunes persones prefereixen no identificar-se com a membres d'un col·lectiu, perquè si nó acaben patint-ho en silenci", lamenta. Per això, Jubany pren com a referència la definició sobre el discurs de l'odi del filòsof i jurista Jeremy Waldron a The Harm in Hate Speech (2012): "Els membres dels grups vulnerables han de viure les seves vides, dur a terme els seus negocis, criar els seus fills i alleujar els seus malsons en una atmosfera social enverinada per aquest tipus de discurs. No només això, sinó que l’objectiu d’aquest tipus de discurs és difamar els membres dels grups vulnerables en qüestió".

En aquest sentit, Jubany reclama que la societat ha de prendre consciència de la gravetat dels missatges propis del discurs de l'odi. "És un verí en la nostra societat", declara, per assegurar que cada expressió agressiva és com "una empenta que tomba milers de persones".

Altres conclusions de l’estudi són que la legislació contra el discurs de l’odi no està prou estandarditzada i que manca una formació específica per a les persones que han d’actuar contra aquest tipus de missatges des de les administracions. Precisament, PRISM va incloure tallers amb professors i educadors socials, així com amb policies i juristes.