Rep El Despertador cada matí al teu correu
Ha costat molt, però després de mesos d'incomunicació, d'haver d'etzibar davant les càmeres el memorable "quins collons" dies després de la sentència del Suprem i abans del 10-N, i d'una negociació trencagels entre el PSOE i ERC, Quim Torra rebrà avui la trucada de Pedro Sánchez. Serà aquest matí, a un quart de deu, i no en sortirà cap acord, ni tan sols acostaran posicions perquè el president espanyol no vol fotos amb el català ni fer cessions polítiques. I Torra no es compta entre els dirigents de Junts per Catalunya partidaris de facilitar-li la investidura.
Però parlaran. A banda de mesos i de negociacions complexes perquè ho facin, ha calgut que Sánchez s'inventi una ronda de converses amb els presidents autonòmics, tant amb els que li ho reclamaven com amb els que no, amb els que té conflictes oberts i amb els que no. Allò del "cafè per a tothom" és encara molt a l'ordre del dia i les excepcions amb Catalunya incomoden. I molt.
En aquest context, Gabriel Rufián intentarà avui, de nou, estovar la posició del PSOE. Ho necessita per obtenir concrecions en la taula de diàleg que uns i altres estan disposats a constituir. Una taula que ha de ser molt més que la comissió bilateral, que funciona entre poc i gens però és la destinada als assumptes més ordinaris entre governs. ERC vol que la nova mesa tingui profunditat i compromisos, i això potser vol dir que sigui votada al Congrés i al Parlament. Veurem si avancen en concrecions. Més ara que Sánchez va comprovar ahir (ningú s'esperava el contrari) que el PP i Cs segueixen posant-li condicions impossibles i és o ERC o el desastre.
A Catalunya Esquerra i els comuns respiren alleugerits després del pacte en matèria d'ingressos. Un acord, per cert, que ens ha fet descobrir que, per a alguns, rebre herències milionàries i cobrar més de 90.000 euros a l'any és de "classes mitjanes" malgrat que el sou català mitjà és en poc més de 25.000 euros. El pacte treballat per Aragonès i Albiach greixa, en qualsevol cas, les coses a Madrid i a l'Ajuntament de Barcelona. I si ERC gestiona contradiccions amb què fer amb Sánchez, l'espai postconvergent ho fa amb els comptes. Meritxell Budó era a la reunió amb els comuns i els seus consellers volen pressupostos encara que saben que reforcen Aragonès.
En la posició, i encara que JxCat afirmi no ser ni de dretes ni d'esquerres i que la Crida afirma situar-se en l'espai socialdemòcrata, per ara pesa més el PDECat i ahir Eduard Pujol no es va estar de criticar que pugi l'impost de successions, que juntament amb el retoc a l'IRPF i la taxa als que contaminen implicarà recaptar 542 milions més. Veurem si el debat dona més de si i posen entrebancs als que serien els primers comptes des de 2017.
El debat que sí que hauria de donar de si és el del Parlament d'aquesta tarda sobre les dones. Un ple monogràfic (amb resolucions que es votaran dijous) per avançar cap a la igualtat efectiva. Malgrat la urgència i importància de l'assumpte, és el primer cop que es fa i té a veure amb la iniciativa del Parlament de les dones del passat juliol. Estarem atents.
Avui no et perdis
» Sánchez truca Torra per la investidura després de mesos de veto institucional; per Oriol March.
» Les classes treballadores i mitjanes pagaran més amb la reforma fiscal? Un «no» amb dades; per Roger Tugas.
» Puigdemont veu avalada l'estratègia a l'exili a l'espera de la immunitat; per Oriol March.
» El PSC prepara un combat amb ERC per seduir els partidaris de la via pactada; per Sara González.
» Tot el que has de saber de les protestes del Tsunami pel dia del Clàssic; per Bernat Surroca.
» Anàlisi Pensem.cat / El feminisme irromp al Parlament: l'equitat de gènere a través de la funció simbòlica; per Tània Verge.
» Opinió: «Poesia a la boca, poesia a les mans»; per Cesk Freixas.
El passadís
Ahir es va celebrar el tradicional esmorzar de Nadal de Foment del Treball amb els mitjans de comunicació. A poc més d'un any de l'inici del mandat de Josep Sánchez Llibre, la patronal pot lluir que ha sumat un centenar d'empreses individuals a l'organització i ha resolt la crisi amb la Cecot i la disputa sobre la representativitat empresarial amb la Pimec. En un dels cercles que es va formar, uns empresaris comentaven la posició favorable de la gran patronal catalana al nou govern PSOE-Podem que es negocia. Segons ells, "és millor tenir Podem dins que fora del consell de ministres", on la temptació de fer oposició -encara que estigués dins de la majoria parlamentària- seria més gran. Membres de la patronal també treien rellevància a la posició d'entitats empresarials que, com el Cercle d'Empresaris madrileny, han llançat el crit al cel contra el nou govern: "No representen un sector important".
Vist i llegit
L'última dels narcotraficants (fins ara no ho havíem vist mai tan a prop) és un submarí carregat de droga. Primer 3.000 quilòmetres per rius a través de l'Amazones i després 6.000 creuant l'Atlàntic fins a Galícia durant gairebé un mes. A les Ries Baixes van ser, però, detinguts i van enfonsar el submarí carregat de droga. El País reconstrueix, amb un bon desplegament interactiu i gràfic, la seva història. Ho fan Patricia Ortega Dolz, Nacho Carretero (autor de Fariña) i Artur Galocha.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1989, fa 30 anys, es van començar a emetre als Estats Units Els Simpson, una sèrie de comèdia en format d'animació creada per Matt Groening per a la cadena Fox. La trama és una sàtira mordaç de la societat nord-americana i narra la vida d'una família de classe mitjana que viu en un poble fictici, Springfield. Els curts que van donar peu a la sèrie es van començar a emetre dins d'El show de Tracey Ullman. Després de tres temporades es va decidir convertir-los en episodis de mitja hora que s'emetrien en horari de màxima audiència. Se n'han emès més de 600 episodis. La sèrie ha guanyat 25 Emmy i 24 Annie. El 1999, Time la va qualificar de millor sèrie del segle XX. Recordem l'efemèride, amb un vídeo amb algunes de les escenes més divertides de la família d'Springfield, que aquí podem veure a Antena 3, al llarg de la seva història.
L'aniversari
El 17 de desembre de l'any 1938 va néixer a Buenos Aires, a l'Argentina, el jesuïta Jorge Mario Bergoglio, que l'any 2013 s'acabaria convertint en papa de Roma amb el nom de Francesc. És el Sant Pare número 266 i és també el primer castellanoparlant i no europeu. En aquests anys ha donat un to més progressista i proper a l'Església, i ha seguit prenent mesures davant els casos d'abusos a menors. En aquest vídeo podeu veure els millors fragments d'una entrevista a la cadena hispana Univisión, dels EUA. Àlvar Llobet va repassar en aquesta informació fa un temps les grans fites del seu papat.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
subdirector de NacióDigital
Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l
