En esmentar Osona, gairebé a tots, ens ve al cap una plana, la plana de Vic. Però al seu extrem nord, hi trobem la subcomarca del Bisaura, situada al pre-pirineu a cavall de les províncies de Barcelona i de Girona. Confronta amb zones de gran tradició turística com el Ripollès al nord, la Garrotxa a l'est, el Lluçanès a l'oest i la Plana de Vic al sud. Els seus pobles tenen més de 1000 anys d'història i formen part del naixement de Catalunya. Al Bisaura trobem els municipis de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà.

La gran majoria de l'extensió de la Vall del Bisaura forma part de l'Espai d'Interès Natural de les serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. Descobrir el Bisaura és descobrir la bellesa dels seus paisatges, l'harmonia dels seus colors, en un entorn natural d'alt valor ecològic. La tardor al Bisaura és tot un espectacle i per descobrir-lo, si així ho voleu, no us caldrà ni baixar del cotxe, us proposem aquesta ruta.
  Comencem el nostre recorregut a Santa Maria de Besora. Molts portarem ja una mica més d'una hora de cotxe en arribar a aquest municipi. Pot ser doncs, un bon moment per estirar les cames una estona i començar a prendre contacte amb el territori.

Seguint per la BV-5227 continuarem la nostra ruta que comença a agafar alçada fins al més conegut dels municipis del Bisaura, Vidrà. El terme de Vidrà està inclòs dins del Pla d'Espais d'Interès Natural de Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm- Bellmunt. Són destacables les fagedes, rouredes i prats, com les diverses fonts, salts d'aigua i arbres monumentals, indrets dignes de visitar que contribueixen a donar a l'entorn un encant especial.
 
Malauradament a la tardor ja no disposem de massa hores de sol i deixem enrere el nucli de Vidrà per reprendre el nostre camí tot seguint les indicacions a Ciuret. A partir d'aquí la carretera és molt lenta i revirada, poc més que una pista asfaltada. Així que alerta, a poc a poc i a gaudir del paisatge. 

A poc més d'un quilòmetre de la sortida de Vidrà a mà esquerra trobareu un trencall cap a Sant Bartomeu de Covildases. Aquesta "extensió" de la ruta, per pista forestal,és apta per a qualsevol SUV, ara bé, si ha plogut i hi ha fang a la pista, com era el cas aquests dies, us recomanem que no hi passeu si no és amb un 4X4. Com sempre en circular per pistes forestals recordeu la limitació a 20 km/h i que s'ha d'estar alerta de no sortir dels camins degudament senyalitzats i autoritzats pel pas de vehicles de motor. La pista ens portarà fins a una ermita romànica del segle XII situada al mig dels prats, el paisatge que es pot contemplar és imponent. 
   
De Ciuret ens enfilem encara més fins a l'altiplà de Collfred. Aquest tram ens submergeix dins del tram de fagedes més exuberants que trobarem al llarg de la nostra ruta. Si fins ara havia estat espectacular ... Obriu bé els ulls i procureu no apartar-los gaire de la carretera.
 
A partir de Collfred començarem un vertiginós descens entre rouredes cap a la Vall d'en Bas, un canvi de paisatge sobtat ens portarà cap al cor de la Garrotxa cap a Sant Privat d'en Bas i els Hostalets on nosaltres acabarem la nostra ruta i matarem amb la gana amb la gastronomia volcànica. En acabat de dinar i per estirar les cames visita obligada al carrer Teixeda i les seves cases amb les balconades de fusta, acabem així la nostra ruta amb una altra imatge de postal i que ha fet que el nucli fos declarat Monument Històric Artístic Nacional.

Podeu descarregar-vos la ruta al nostre wikiloc