Quin ha estat el procés d'aquest sisè pacient?
Els cinc casos anteriors curats de VIH tenien en comú que patien càncers diferents de la leucèmia i, a més, els seus donants per al trasplantament de cèl·lules mare presentaven una mutació del gen CCR5-delta 32. El sisè cas, però, patia leucèmia i el seu donant no era portador d'aquest gen. Per tant, això demostra que el trasplantament de cèl·lules mare pot servir per a la cura del VIH, però la mutació d'aquest gen en concret és essencial per al procediment.
Partint des de l'origen, el pacient de Ginebra ha viscut amb VIH des de començaments de la dècada dels noranta i ha rebut teràpia antiretroviral des del principi. Ara, investigadors de l'Institut Pasteur de França i dels hospitals universitaris de Ginebra —que s'han encarregat del seu cas— plategen que ha estat gràcies al trasplantament de cèl·lules mare per combatre la leucèmia que ha aconseguit la remissió del VIH.
[noticiadiari]2/260057[/noticiadiari]
Amb tot, coincideix que el 2018 es va sotmetre al trasplantament i, un mes després, les analítiques van mostrar que les cèl·lules sanguínies del pacient havien estat completament substituïdes per cèl·lules del donant, de manera que hi va haver una reducció significativa del nombre de cèl·lules infectades per VIH. Per tant, el següent pas va ser reduir gradualment la teràpia antiretroviral i, finalment, interrompre-la definitivament el novembre del 2021.
Com que el donant no era portador de la mutació genètica CCR5-delta 32, les cèl·lules del sisè pacient continuaven sent permeables al VIH. Tot i això, vint mesos després d'interrompre la teràpia antiretroviral, el virus continuava sent indetectable. És a dir, amb les proves no van trobar partícules virals, ni reservoris virals latents, ni cap augment de la resposta immunitària contra el VIH a l'organisme de l'individu. Ara bé, malgrat que aquestes proves no descarten la persistència del virus, l'equip científic pot classificar el pacient de Ginebra com un cas de remissió de la infecció per VIH.
Què aporta aquest nou cas?
Fins ara, es creia que era clau que el donant fos portador de la mutació genètica CCR5-delta 32, però amb aquest sisè cas s'ha vist que no és del tot imprescindible i que hi hauria altres vies. De fet, Asier Sáez-Cirión, investigador i cap de la unitat de reservoris virals i control immunitari de l'Institut Pasteur, indica que aquest nou cas aporta coneixements inesperats sobre els mecanismes d'eliminació i control dels reservoris virals, els quals tindran un paper clau en el disseny de tractaments curatius del VIH.En aquest sentit, Alexandra Calmy, directora de la unitat de VIH dels hospitals universitaris de Ginebra, afegeix que gràcies a aquesta situació única exploren noves vies amb l'esperança que algun dia la remissió o fins i tot la cura del VIH deixi de ser un fet aïllat.
D'altra banda, Sáez-Cirión considera que encara queda molta feina per fer, perquè aquest procediment per curar el VIH no és aplicable a gran escala atesa l'agressivitat. Amb tot, cal recordar que és un trasplantament que es va fer per combatre la leucèmia que patia el pacient i que la infecció per VIH avui dia encara és considerada icurable, tret de casos molt expcepcionals, com ara el del pacient de Ginebra i els de Berlín, Londres, Düsseldorf, Nova York i City of Hipees. Per això, tot el que sigui trobar noves vies significa avançar cap a la cura definitiva de la malaltia en un futur.
[plantillavirals]
