Probablement aquest sigui el context més favorable per a una política lingüística efectiva en el món universitari català. Jordi Matas explica que per primera vegada hi ha un compromís de totes les universitats per enfortir la llengua pròpia. L'any passat es va aprovar el Pla d'enfortiment del català en el sistema universitari. Va ser durant el mandat de Gemma Geis al davant del Departament de Recerca i Universitats, en una línia seguida per l'actual conseller Joaquim Nadal. Les 12 universitats catalanes van subscriure el pla, tant les set públiques com les que depenen d'una fundació privada però estan subjectes a control públic com la UOC i la Universitat de Vic, i les tres privades (Ramon Llull, UIC i Abat Oliba).
[noticia]256547[/noticia]
Feia vint anys que les universitats reclamaven un pla d'enfortiment de la llengua en l'àmbit dels estudis superiors. Actualment, existeix una "bona sintonia" entre tots els equips rectorals, segons explica Jordi Matas, i les àrees de política lingüistica de les dotze institucions estan alineades. "Tots els rectors treballem junts, tenim un Govern que ens acompanya i disposem d'eines útils com és la Xarxa Vives, que aplega les 22 universitats de les terres de parla catalana", assegura Matas.
Recentment, es va fer una trobada de tots els rectors universitaris de la Xarxa Vives amb la presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, Teresa Cabré, que va servir per consolidar el que pot ser una inflexió cap a una política de suport a la llengua més decidida. També l'Institut Ramon Llull, el vincle amb tots els lectors de català al món, està alineat amb el mateix objectiu.
Els deures pendents: docència i recerca
Per on s'ha d'avançar en l'enfortiment de la llengua en els estudis superiors? Matas assenyala que cal incrementar el percentatge de les classes de docència en català i avançar en l'acreditació lingüística del professorat. A la UB encara se'n fan creus de l'èxit que ha suposat acreditar 1.500 professors l'any passat. Un tema especialment difícil és assolir un major reconeixement del català com a llengua de recerca. "Si el castellà ja té feina, imagini's el català", exclama el vicerector. En el món de la recerca, els paràmetres són internacionals i no és fàcil avançar. El paper que pot jugar l'AQU (Agència de Qualitat Universitària) és clau, potenciant les publicacions científiques en la llengua pròpia.[noticia]254250[/noticia]
Recentment, s'ha aprovat la Llei orgànica del sistema universitari, elaborat pel ministre Joan Subirats. Matas assenyala que el text, sense ser molt explícit, obre les portes a promoure i finançar projectes en totes les llengües de l'Estat. Un altre estri que s'ha d'utilitzar. A la UB es respira optimisme sobre la llengua. No hi ha el sentiment d'anar per davant de ningú, sinó d'encomanar optimisme sobre el futur del català en un dels fronts en què es decidirà la salut de la llengua, que és el dels estudis superiors i la investigació. Que s'hagi trigat gairebé vint anys a disposar d'un Pla d'enfortiment a les universitats pot sorprendre. Però sembla que finalment s'ha posat fil a l'agulla.
