[slideflaix]2222[/slideflaix]
En concret, segons l'especialista que va fer el peritatge de l'edifici fa uns anys, Esther Puchades, la façana contenia poliuretà, un element combustible i altament inflamable que es fa servir com a aïllant de les plaques d'alumini. L'immoble es va construir el 2005 i aleshores "no tenia la fama" que té en l'actualitat després de diversos incendis en què ha estat culpable els darrers anys. N'és exemple el foc que va matar una setantena de persones el juny del 2017 a la Torre Grenfell de Londres (Regne Unit).
Més a prop de casa, a Madrid, la torre Windsor també va cremar l'any 2005. Aleshores, però i per fortuna, sense deixar cap mort. En una conversa amb Europa Press, el catedràtic del departament d'Enginyeria Civil de la Construcció i de Projectes d'Enginyeria Civil de la Universitat Politècnica de València, Antonio Hospitaler, que hi va ser present després de l'incendi, ha explicat que la propagació per la façana és "molt més ràpida que un foc a l'aire lliure" i que, si l'haguessin construït amb maó, "no s'hauria propagat".
Precisament, Hospitaler ha precisat que el Codi Tècnic d'Edificació des de l'any després que les flames irrompessin a Madrid, el 2006, i amb modificacions recents que hi ha hagut, -després de 2017- "preveu aquesta mena de situacions i que els materials de la façana no siguin combustibles per evitar una propagació d'incendis".
Aquest expert ha precisat que la façana té una "propietat física en què se li enganxen les flames i, en fer-ho, pugen a tota velocitat". Aleshores és quan l'incendi s'estén per tot arreu ràpidament. Això hauria provocat, també, que es trenquessin els vidres dels habitatges i es propagui l'incendi a l'interior de les cases. Alhora, el catedràtic ha indicat que ara és la investigació qui haurà de determinar l'origen, si l'incendi va començar a l'interior d'un habitatge, va passar a la façana i, d'aquí, a la resta de l'edifici, o si es va originar a la mateixa façana.
Un fons que va fer fallida amb la punxada de la bombolla immobiliària
En un vídeo promocional abans de vendre les residències, Fbex -propietat del promotor Juan Parada Henares- en feia publicitat assegurant que es tractava de dos edificis "avantguardistes i singulars" que comptaven amb "façanes revestides amb un material innovador d'alumini tipus alucobond" el qual, de retruc, presentaven com a "difícilment inflamable" o directament "no inflamable".La immobiliària també assegurava la "màxima qualitat en materials de construcció amb unes modernes instal·lacions, acabats i equipaments" i afirmava que havia fet "controls de qualitat durant tot el procés d'edificació". En el seu moment, els pisos van arribar a valdre 300.000 euros, segons ha testimoniat el mateix veïnat. Una xifra que, aleshores, era molt elevada, però que s'emmarcava en ple boom immobiliari i en una de les zones més luxoses de la capital del País Valencià.
Temps més tard, la propietat d'Henares s'enfonsava, deixant un deute de prop de 30 milions amb administracions públiques després d'entrar en concurs de creditors. Ara, la que ha estat llar de 400 veïnes i veïnes s'ha convertit en un esquelet que explica la història del pitjor incendi declarat mai a la ciutat. Una mena de llumí gegant que ha desprès fum durant hores i hores i que ara es comença a apagar. Això sí, deixant el rastre fosc de les flames que potser encara amaguen més víctimes mortals.
[plantillavirals]
