Els dits arrugats, qüestió de supervivència. Foto: Intern

El fet que els dits i els peus s'arruguin en contacte amb l'aigua està causat per una contracció dels vasos sanguinis quan interactuen amb un medi humit, una reacció controlada pel sistema nerviós parasimpàtic. Una reacció metabòlica que respon al sistema evolutiu humà d'adaptació al medi perquè amb els dits arrugats és molt més fàcil manipular objectes molls que amb els dits secs.

 Així ho demostra un estudi de la Royal Society i publicat aquest gener a Biology Letters , que apunta que la necessitat dels primers éssers humans de buscar aliments als rius i al mar com a generador d'aquest efecte tant pràctic alhora de donar més eficàcia als dits dins l'aigua.

L'estudi informa que l'epidermis, quan entra en contacte amb l'aigua, s'infla fins que se separa de la dermis formant els solcs i les crestes tant als tous dels dits com a les palmes i les plantes dels peus, que tenen l'efecte visual d'arrugues. Les arrugues són, doncs, un sistema avançat de supervivència per no perdre aliments dels medis humits o aquàtics.

Ara l'estudi vol acabar de delimitar quins primats comparteixen aquest sistema per comprovar si és únic dels humans. Una de les conclusions de l'estudi és que els dits no estan de forma permanent arrugats perquè no aportarien cap avantatge en un medi sec i esgotaria la sensibilitat dels tous dels dits.