27
de novembre
de
2020, 18:22
Actualitzat:
19:08h
La Pimec, l'organització de la petita i mitjana empresa, ha presentat una querella contra el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell. El motiu són unes declaracions fetes fa uns dies pel líder de la Cambra en què deia que, a diferència de l'entitat que presideix, que va celebrar un procés electoral l'any passat, hi ha patronals on no es fan eleccions des de fa 25 anys.
La querella és un capítol més d'un conflicte entre les cambres i els altres agents socials per la seva representativitat. La batalla s'inscriu en el contetx de la tramitació de la llei de Cambres, que ha entrat al parlament amb els uport de Junts i ERC, però que no està clar que puguis er aprovada abans de l'esgotament d'aquesta legislatura.
Tant les principals patronals, com Foment del Treball i la Pimec, com els sindicats CCOO i UGT qüestionen aspectes de la llei, que consideren que atorga a les cambres un paper en el diàleg social que no els correspon. Per contra, des del Consell de Cambres es defensa la llei i es reclama que s'aprovi en lectura única, ja que suposa un suport a unes cambres que pateixen una difícil situació econòmica.
El 20 de novembre passat, les cambres van celebrar un acte a la Llotja de Mar en què van pressionar Junts i ERC perquè aprovessin la llei l'abans possible i es van queixar que en aquests moments les cambres no reben cap tipus de suport econòmic públic que no digui finalista.
Va ser en aquest acte que Canadell va fer unes declaracions, en clara al·lusió a la Pimec, dient que hi havia organitzacions empresarials que no feien eleccions des de fa 25 anys. El cert és que, a banda del conflicte que s'arrossega entorn la llei de Cambres, entre Canadell i la Pimec també es pot dir que hi ha quelcom de "personal". A la Pimec, recorden que l'any 2014 Canadell ja va intentar presentar-se a la presidència de la Pimec, però no va obtenir poru suports.
La proposició de llei no està inclosa en l'ordre del dia del 2 de desembre al Parlament i s'esgoten els dies perquè pugui ser aprovada en lectura única pel ple. D'aquí la insistència de les cambres catalanes perquè la majoria de Junts i ERC acceleri la tramitació. En tot cas, la llei sempre ha topat amb l'oposició de patronals i sindicats, i això ha generat reticències tant a ERC com al PDECat. Va ser l'expresident Quim Torra qui va donar impuls a la tramitació el projecte.
La querella és un capítol més d'un conflicte entre les cambres i els altres agents socials per la seva representativitat. La batalla s'inscriu en el contetx de la tramitació de la llei de Cambres, que ha entrat al parlament amb els uport de Junts i ERC, però que no està clar que puguis er aprovada abans de l'esgotament d'aquesta legislatura.
Tant les principals patronals, com Foment del Treball i la Pimec, com els sindicats CCOO i UGT qüestionen aspectes de la llei, que consideren que atorga a les cambres un paper en el diàleg social que no els correspon. Per contra, des del Consell de Cambres es defensa la llei i es reclama que s'aprovi en lectura única, ja que suposa un suport a unes cambres que pateixen una difícil situació econòmica.
El 20 de novembre passat, les cambres van celebrar un acte a la Llotja de Mar en què van pressionar Junts i ERC perquè aprovessin la llei l'abans possible i es van queixar que en aquests moments les cambres no reben cap tipus de suport econòmic públic que no digui finalista.
Va ser en aquest acte que Canadell va fer unes declaracions, en clara al·lusió a la Pimec, dient que hi havia organitzacions empresarials que no feien eleccions des de fa 25 anys. El cert és que, a banda del conflicte que s'arrossega entorn la llei de Cambres, entre Canadell i la Pimec també es pot dir que hi ha quelcom de "personal". A la Pimec, recorden que l'any 2014 Canadell ja va intentar presentar-se a la presidència de la Pimec, però no va obtenir poru suports.
La proposició de llei no està inclosa en l'ordre del dia del 2 de desembre al Parlament i s'esgoten els dies perquè pugui ser aprovada en lectura única pel ple. D'aquí la insistència de les cambres catalanes perquè la majoria de Junts i ERC acceleri la tramitació. En tot cas, la llei sempre ha topat amb l'oposició de patronals i sindicats, i això ha generat reticències tant a ERC com al PDECat. Va ser l'expresident Quim Torra qui va donar impuls a la tramitació el projecte.