La fase pilot del pla "Barris amb futur", aprovat pel Govern el passat mes d'octubre i que té per objectiu intervenir amb polítiques socials i urbanes en zones del territori considerades d'especial complexitat, es desplegarà en 20 barris d'arreu de Catalunya durant el 2024. Entre aquests, hi ha el barri de Sant Roc de Badalona, Sant Cosme, al Prat de Llobregat, PontMajor, a Girona, el CentreHistòric de Manresa, la Mariola de Lleida o el barri de Sant Salvador de Tarragona. "Tots tenim identificades parts del nostre país que es queden despenjades, al marge, i on el risc de fractura és absolutament rellevant", ha afirmat el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, en unes jornades organitzades aquest dilluns per explicar el projecte.
L'objectiu del projecte és revertir la "pobresa severa" i actuar en barris on gran part de la població es troba en situació irregular o sense recursos i que també presenten risc de degradació urbanística, manca d'espais verds de qualitat i una elevada contaminació. Tal com ha reivindicat el titular de Drets Socials, el pla posa el focus en la intervenció comunitària i la capacitat d'organització de les diferents administracions.
"La convicció és que allò que pot ajudar a marcar la diferència en aquests barris té a veure amb reforçar el capital comunitari i les xarxes comunitàries del territori", ha assegurat Campuzano. En aquest sentit, el projecte dissenyat per Drets Socials busca generar "capital social" per revertir la pobresa crònica i, conseqüentment, provocar una millora de les condicions de vida de la població que permeti disminuir "l'èxode de barri" per raons socioeconòmiques.
Els 20 barris on es desplegarà la fase pilot
Concretament, els 20 barris on es desplegarà la fase pilot del programa són:
- Barri de la Vila (Amposta)
- Sant Roc (Badalona)
- Casc Antic (Balaguer)
- barri de la Fraga (Banyoles)
- Barri Vell (Berga)
- Sant Cosme (el Prat de Llobregat)
- El Culubret i Sant Joan (Figueres)
- Masia de Ca n'Espinós, Farreres i Ausiàs March (Gavà)
- Pont Major (Girona)
- les Planes - blocs la Florida (l'Hospitalet de Llobregat)
- Centre Històric (Manresa)
- Montornès Nord (Montornès del Vallès)
- la Mariola (Lleida)
- Barri Vell (Olot)
- Barri Fortuny (Reus)
- Barri Centre (Salt)
- Sant Salvador (Tarragona)
- Zona nord de Ca n'Anglada (Terrassa)
- Ciutat històrica (Tortosa)
- Les Casernes, Sant Jordi, la Geltrú (Vilanova i la Geltrú)
Segons ha detallat el director general d'Acció Cívica i Comunitària, Xavier Godàs, els barris s'han escollit d'acord amb criteris quantitatius -amb indicadors com ara població migrant amb renda baixa-mitjana, població amb estudis baixos, joves sense estudis, població ocupada, renda mitjana per persona i treball de baixa qualificació- i criteris qualitatius basats en la capacitat de resposta del territori tant des de l'àmbit institucional com des de l'acció comunitària.
Educació, cultura, sanitat i llengua, entre les prioritats
Per revertir els indicadors socioeconòmics, cadascuna de les àrees identificades haurà de dissenyar per consens una estratègia d'intervenció que prioritzi les necessitats socials més importants a atendre. Les accions concretes es decidiran des del territori, però partiran d'uns eixos comuns: la millora dels espais de sociabilitat, com ara els equipaments, els espais públics o l'organització veïnal; i la millora de les condicions de vida dels ciutadans. En tercer lloc, es treballarà per fomentar la igualtat d'oportunitats, sobretot pel que fa a la infància i l'adolescència. En aquest àmbit, s'actuarà des de l'educació, el lleure, l'accés a la cultura, la llengua, l'equitat de gènere, o la salut, motiu pel qual el projecte, tot i estar liderat per Drets Socials, comptarà amb la intervenció d'altres departaments com el d'Educació, Salut, Empresa i Treball o Cultura.
Segons ha detallat Godàs, la definició dels projectes es desenvoluparà a partir d'ara i fins al mes de juny. Per al desenvolupament del projecte, s'establiran "espais de governança" on les diferents administracions col·laboraran amb associacions veïnals, el teixit associatiu, les entitats del tercer sector, xarxes de l'economia social i empreses. Paral·lelament, es farà un acompanyament acadèmic orientat a l'anàlisi de les necessitats socials i, entre juny i novembre, es duran a terme formacions tècniques per al desplegament de les actuacions.
D'altra banda, el titular de Drets Socials ha anunciat que la propera setmana el departament obrirà una línia de subvencions per a cinc barris dels vint barris inclosos en el programa destinades a actuacions per lluitar contra la pobresa infantil. Preguntat per si el programa es podrà desplegar si les eleccions del 12-M porten un canvi de govern de la Generalitat, Campuzano ha defensat que el projecte té el "suficient consens de país" perquè "passi el que passi" es mantingui.
Més enllà dels 20 barris, per atendre l'àmbit rural i els micropobles, el Govern també desplegarà el projecte pilot en 40 petits municipis, on se centraran els esforços en l'accés als serveis públics i l'activitat comunitària supramunicipal. Entre els 40 micropobles hi ha, Beuda, Cabanelles, Ridaura, Capafonts, els Garidells, els Guiamets, la Febró, la Torre de Fontaubella Freginals, Prat de Comte, Alcanó, la Baronia de Rialp, la Conca de Dalt, Llavorsí, Talarn, Castellar de la Ribera, Lladurs, Llobera, Odèn, i Pinell.
El conseller de Drets Socials ha concretat el desplegament del projecte en la jornada 'Barris amb futur: construïm la Catalunya fraterna', que ha comptat també amb les intervencions del catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l'IGOP, Ismael Blanco Fillola, i l'arquitecta i urbanista Itziar González Virós, així com representants dels ajuntaments de Girona, Manresa, Reus, Montornès del Vallès, Olot i l'Associació de Micropobles de Catalunya.
Així, l'alcalde de Montornès, José Antonio Montero, ha reivindicat la importància del pla per lluitar contra les "dificultats" en barris on la "comunitat" no existeix. "Si la gent no sent que forma part del que són, no hi ha futur", ha assegurat. Al seu torn, Núria Riquelme, de l'Ajuntament de Girona, ha fet valdre el pes de la intervenció comunitària en la lluita contra l'exclusió i ha demanat al Govern que posin facilitats a nivell tècnic i administratiu a l'hora de desplegar el projecte. Finalment, des de l'Ajuntament de Reus, Anabel Martínez, ha fet una crida perquè els projectes que es despleguin amb el pla de barris "perdurin en el temps" i més enllà dels canvis de govern.