El president de Les Corts Valencianes, Juan Cotino Foto: ACN
Juan Cotino, implicat però no imputat en diferents casos de corrupció, està escenificant una eixida honrosa de la política. Ha sigut un dels homes més poderosos del País Valencià i eixa condició li atorga una pàtina de prestigi que no està disposat a perdre. Tot just falta que la justícia li ho permeta, especialment quan deixe de ser aforat. No val la pena especular de moment. El temps dirà.
El president de les Corts Valencianes comunicarà demà al Comité Executiu Regional del PPCV la seua renúncia al càrrec. La dimissió es farà efectiva, previsiblement, la setmana pròxima. En els darrers mesos, el setge judicial s'ha anat estretint al seu voltant. El seu nom surt en diverses gravacions policials, i pel que es diu en elles Cotino és coneixedor i impulsor de diverses maniobres a favor d'empreses familiars.
Home de confiança de Francisco Camps, Cotino queda retratat com a un aconseguidor clau de beneficis administratius. Les converses entre el seu nebot, Vicente Cotino, i l'empresari Enrique Ortiz acrediten el paper mediador del “tio Juan” en la 'trama Brugal'. La Fiscalia Anticorrupció manté oberta una diligència per un presumpte delicte de prevaricació i tràfic d'influències.
Els vincles de Cotino amb la corrupció
Els llaços, però, de Juan Cotino amb les diferents corrupteles del País Valencià van molt més enllà del 'cas Brugal'. Se'l vincula també amb els casos Vaersa i Gürtel i amb altres afers com ara l'accident del Metro de València o la visita del Papa. Sobre aquest últim assumpte, un informe de la Unitat de Delictes Econòmics i Financers l'identifica com a “element nuclear” de la trama que li acabà reportant a les empreses de Correa, Crespo i 'El Bigotes' 7,4 milions d'euros.
L'informe de la Udef assegura que Cotino negociava “personalment” els detalls dels contractes de la sonorització de la visita a València de Benet XVI. Segons els experts del sector, l'arruïnada Canal 9 pagà, almenys, el doble del valor real pel servei prestat. Sempre que se li ha preguntat sobre la visita del pontífex, Cotino ha contestat que participà “com un voluntari més”. I quan se li pregunta per les possibles mediacions a favor d'empreses familiars diu que pot “haver posat la pota, però no la mà”.
Alberto Fabra, primer beneficiat
El ben cert és que, amb la seua renúncia, el primer que respira tranquil és Alberto Fabra. Juan Cotino, segona autoritat del País Valencià, s'havia convertit en un obstacle per a la pretesa política de regeneració que impulsa el president de la Generalitat i la seua famosa línia roja contra la corrupció. El passat 27 de juny, la portaveu del govern valencià ja va dir que si ella es trobara en la mateixa situació, posaria el seu càrrec “a disposició del president”.
