La falta de relleu generacional està provocant l'obsolescència del comerç tradicional i els beneficis per els nostres pobles i barris, i també, dificulta la viabilitat de les PIMES catalanes. És innegable que el centre comercial dels barris de ciutats, viles i pobles s'està enfosquint, i cada cop son més els establiments que abaixen persianes per les dificultats de sobreviure o reinventar-se i no les tornen a obrir. Per no parlar de les dificultats d'obrir un negoci. Botiguers i artesans ens acompanyen a entendre per què és important garantir la continuïtat del comerç local i comprendre la problemàtica del relleu de les futures generacions.

Albert Carafí i Elisabet Casanovas són la tercera generació d'artesans i propietaris de la Pastisseria Carafí a Sant Sadurní d'Anoia. L'encariment de costos i la poca conciliació laboral compliquen el relleu per part dels seus fills que, avui en dia, son estudiants i col·laboradors autònoms a l'empresa. Si abans la pastisseria tenia 12 treballadors, ara només en són 4, el nucli familiar. Xavier Roig és propietari i botiguer de Cal Fero, una enobotiga amb més de 80 anys d'història, també a Sant Sadurní d'Anoia. Destaca la importància d'adaptar-se al context socioeconòmic de cada època per continuar fent viable el seu negoci. En l'actualitat, són 4 treballadors. No obstant, rep suport per part dels seus dos fills, ara estudiants, en esdeveniments o campanyes de Nadal.

Elena Rebuelta és propietària i tercera generació de les Estilogràfiques Viena de Barcelona, una botiga amb 95 anys d'història que ven plomes estilogràfiques i productes d'escriptura. El negoci ja compta amb el relleu del seu fill, però afronta un futur incert davant l'elevat preu dels lloguers al centre de la ciutat i una disminució dels treballadors al llarg dels anys, ja que ara només n'és un.

Una qüestió de futur

La successió de generacions en aquests petits comerços és un dels principals reptes de futur. "Ara mateix, el relleu generacional no és viable. Estar al capdavant d'un establiment implica treballar moltes hores, festius i amb uns horaris no desitjats. Els nostres hereus han patit aquesta situació i es poden guanyar dignament la vida d'una altra manera", explica Albert Carafí.

Aquest fet provoca que sovint les noves generacions desestimin el compromís d'agafar la titularitat d'un negoci familiar. Per facilitar un horitzó de continuïtat, a banda de la rendibilitat econòmica, resulta imprescindible establir horaris més europeus compatibles amb la conciliació familiar i, alhora, millorar condicions laborals. "Perquè els nostres fills puguin continuar i la gent jove s'atreveixi a continuar els negocis amb solera, necessitem grans ajudes econòmiques per part de l'Administració", reivindica Elisabet Casanovas.

 
Elena Rebuelta ja és al capdavant de la botiga amb el seu fill, però afirma que el futur del seu negoci encara és incert davant l'elevat preu dels lloguers al centre de Barcelona, el canvi de pautes de consum amb les noves tecnologies i la manca d'ajudes per part de l'Administració. Xavier Roig, en canvi, exposa que el futur del seu negoci està condicionat per altres problemàtiques: "Més que el relleu generacional, diria que són altres problemes amb els quals ens trobarem nosaltres". Assegura que el que toca és adaptar-se a les circumstàncies, continuar-se reinventant i modernitzar-se.
 

Valors a protegir

El petit comerç té un paper important en la sostenibilitat, la seguretat i la cohesió social dels municipis. "El comerç de proximitat és un lloc de molta humanització. Les botigues de poble fem un servei social i som més rellevants que mai", explica Elisabet Casanovas. A més, contribueixen a configurar el paisatge urbà i són punts de referència pels veïns, perquè reforcen el sentiment de pertinença. És per això que la desaparició dels comerços tradicionals s'interpreta com un problema seriós per a l'equilibri del teixit associatiu, en especial per a aquelles poblacions de l'interior més rural. "Si desapareix el comerç local, perdem els pobles petits", assegura Albert Carafí.

Xavier Roig explica que clients que el visitaven setmanalment ara només hi van per ocasions especials o un cop a l'any. I creu que "anar a comprar es percep com un acte mal aprofitat i una experiència per anar a satisfer l’avorriment." Tot i això, s'ha observat com el comerç local evoluciona cap a un sistema de comerç híbrid, que inclou activitats culturals i d'oci que consoliden l'afluència de consumidors als centres urbans. Això manté els carrers il·luminats dia i nit, evitant la degradació dels barris i fomentant la interacció entre els veïns i ciutadans. "Que els carrers estiguin foscos no és culpa de l'Ajuntament. Hi ha la mateixa llum que fa deu anys, però el problema és que hi ha set botigues menys, que abans il·luminaven i ambientaven el carrer," relata aquest botiguer de Sant Sadurní d'Anoia.

 
El teixit comercial de proximitat contribueix als objectius del desenvolupament sostenible, aporta salut i incentiva el consum responsable. També fomenta l'activitat emprenedora de petits empresaris i autònoms, i genera milers de llocs de treball. Elisabet Casanovas recorda els beneficis de donar suport a l'economia local: "La gent ha de valorar el producte que oferim i prendre consciència del que està menjant. Utilitzem productes de qualitat i som llocs de confiança". Xavier Roig i Elena Rebuelta afegeixen que els clients han de recordar que tot i que comprin online, darrera la pantalla hi ha persones formades que els poden assessorar i parlar amb ells.
 

El sotrac de la pandèmia

Tot i que aquests negocis s’han anat renovant i reinventant al llarg dels anys per garantir-se la viabilitat i supervivència, la pandèmia ha servit per consolidar noves formes de venda, com el servei a domicili o la venda online. L'enobotiga de Xavier Roig va crear el 2010 la seva pàgina web, però no va ser fins el 2017 quan van impulsar el comerç electrònic, la promoció de la seva web i la publicació a xarxes. Argumenta que la tecnologia l’ha ajudat molt i va fer que mantingués els beneficis durant la pandèmia, quan va potenciar el servei a domicili amb una pàgina web que funcionava com a catàleg. Aquest servei el segueix implementant i funciona amb èxit.

No obstant això, la situació no va ser calcada a la Pastisseria Carafí. Tot i haver utilitzat la venda online i haver distribuït a domicili amb prou volum, van haver de demanar ajudes a l'Administració per poder subsistir durant la pandèmia. Van mantenir la distribució, però amb costos superiors. Per a Elena Rebuelta i Estilogràfiques Viena, la situació també va ser complexa. Superada l'etapa més dura, ara pertoca entomar altres reptes de la supervivència. El seu futur també està vinculat al de molts barris, viles i pobles.