Una enquesta realitzada a 126 alumnes de quart d'ESO i primer de batxillerat de la Vall d'Aran ha revelat el "baix i preocupant" ús social de l'aranès. Mentre un 17,9% mostra que l'aranès és la llengua familiar i un 18,8% declara tenir l'aranès com a llengua d'identificació, només un 2,4% manifesta que l'última publicació en xarxes socials va ser en aranès. Sobre el coneixement de la llengua, els joves manifesten tenir un coneixement bo d'aranès, de gairebé un 7 sobre 10. Aquestes enquestes s'han dut a terme dins el marc de les xerrades sobre diversitat lingüística que organitza el Conselh d'Aran on s'ha detectat que en les relacions entre amics la llengua majoritàriament utilitzada és el castellà.

"Les dades obtingudes reflecteixen la delicada situació que travessa la llengua pròpia d'Aran, que fa temps que es troba al límit de la supervivència", ha afirmat la síndica d'Aran, Maria Vergés, i ha afegit que "des del Conselh Generau d'Aran es treballa sense descans per aconseguir el finançament, recursos i reconeixement necessaris per tractar de revertir aquesta situació".

Entre les actuacions que la màxima institució aranesa duu a terme per promoure l'ús i normalització de l'aranès, es troben aquestes xerrades sobre diversitat lingüística a l'Institut d'Aran. Amb aquestes xerrades el Conselh persegueix que els joves reflexionin sobre el seu important paper en el futur de l'aranès i tractar de motivar conductes que facin més present l'aranès en les seves relacions i xarxes socials. Es vol que els joves prenguin consciència de la situació de l'aranès i del procés de substitució lingüística de llengües minoritàries.

Les sessions són a càrrec de Marc Piera, filòleg especialista en diversitat lingüística, que planteja exemples als estudiants per a convidar-los a reflexionar i debatre entre ells sobre el plurilingüisme i com les seves actituds són crucials per a la supervivència de l'aranès. Entre diferents temes, a la xerrada es qüestiona als joves per què no publiquen en aranès en xarxes socials com Instagram o Tiktok, mostrant-los que això els faria únics i diferents davant una majoria que competeix en llengües més parlades.