03
d'octubre
de
2016, 07:28
Actualitzat:
7:40h
A Víktor Orban, el primer ministre d’Hongria, el referèndum convocat per oposar-se a la política d’acollida als refugiats de la UE, li ha sortit per la culata. L’estratègia de l’oposició d’esquerres d’apostar per l’abstenció s’ha desvetllat intel·ligent. Per considerar la consulta vàlida, calia que anés a les urnes més del 50% de l’electorat. No ha estat així. Menys del 45% del cens ha anat a votar, cosa que ha deixat Orban en una situació compromesa, tot i que dels qui s’han molestat a anar als col·legis, un 98% s’ha pronunciat contra el sistema de quotes decidit a la Unió.
Les forces de l’oposició, amb el Partit Socialista Hongarès al davant, es van negar a participar en el referèndum. Eren conscients que Orban continua sent un governant popular, i que podria mobilitzar els seus partidaris per assolir el triomf en una consulta que ha servit per mesurar la correlació de forces en la societat hongaresa.
La passada tardor, la UE va decidir, per majoria, un repartiment de refugiats sirians i iraquians entre els diversos països de la Unió. Es tractava d’alleugerir la pressió sobre els estats que més patien l’arribada dels fugits del conflicte a Síria. Dels més de 120.000 refugiats a repartir, Hongria n’havia d’acollir poc més de 1.200, el que dóna mostra de la demagògia usada per Orban en aquest tema.
Un pols amb Brussel·les
Orban –que lidera el partit Fidesz (Fòrum Cívic)- es va oposar des del primer moment al sistema de quotes i va convertir el tema en un pols que havia de lliurar en defensa de la sobirania nacional hongaresa. Hi ha en aquesta batalla un tema de política interior hongaresa. El líder conservador ha utilitzat la crisi dels refugiats per consolidar la seva posició i reforçar els ressorts del seu poder. També ha hagut de competir pel vot més ultra, amb la pressió que li suposa una força com Jobbik, nítidament feixista, que ahir al vespre ja va reclamar la seva dimissió davant el fracàs del referèndum. Aquest fet també explica l’actitud del líder hongarès, que en els primers anys del seu mandat es definia com un deixeble d’Angela Merkel. L'antic conservador moderat ha esdevingut, per art i màgia del tacticisme més oportunista, el rostre de l'Europa més negra.
El fracàs del referèndum a Hongria és la primera ensopegada greu de la dreta xenòfoba al continent després d’un seguit d’èxits inesperats (des del resultat del Brexit a les eleccions a Àustria). També és el primer èxit de l'esquerra hongaresa des del 2010, quan Orban va accedir al poder gràcies a una victòria abassegadora a les urnes. En aquell moment, els escàndols de corrupció encerclaven els socialistes d'Hongria i Orban ho va saber utilitzar en benefici propi. Però seria erroni considerar a Orban molt erosionat. Ha estat capaç de mobilitzar els seus en la campanya pel referèndum, ha fet un esforç per aparèixer com a guanyador -relativitzant la poca afluència a votar- i ja ha deixat clar que no renunciarà a imposar la seva política de restriccions a l’asil.
El record de Horthy
Els quatre estats de la UE que l’any passat van votar en contra del sistema de quotes van ser Hongria, Eslovàquia, Txèquia i Romania. Amb l’excepció de la República Txeca, es tracta de països que tenen un llegat feixista considerable. En el cas d’Hongria, el gran referent de la dreta ultra és el règim de l’almirall Myklos Horthy, que va governar entre 1920 i 1944, sent un aliat de Hitler en la Segona Guerra Mundial.
Es dóna el cas que Horthy ha estat rehabilitat públicament per Orban i ha estat objecte de diversos homenatges, per escàndol dels sectors més liberals d’Hongria.
Les forces de l’oposició, amb el Partit Socialista Hongarès al davant, es van negar a participar en el referèndum. Eren conscients que Orban continua sent un governant popular, i que podria mobilitzar els seus partidaris per assolir el triomf en una consulta que ha servit per mesurar la correlació de forces en la societat hongaresa.
La passada tardor, la UE va decidir, per majoria, un repartiment de refugiats sirians i iraquians entre els diversos països de la Unió. Es tractava d’alleugerir la pressió sobre els estats que més patien l’arribada dels fugits del conflicte a Síria. Dels més de 120.000 refugiats a repartir, Hongria n’havia d’acollir poc més de 1.200, el que dóna mostra de la demagògia usada per Orban en aquest tema.
Un pols amb Brussel·les
Orban –que lidera el partit Fidesz (Fòrum Cívic)- es va oposar des del primer moment al sistema de quotes i va convertir el tema en un pols que havia de lliurar en defensa de la sobirania nacional hongaresa. Hi ha en aquesta batalla un tema de política interior hongaresa. El líder conservador ha utilitzat la crisi dels refugiats per consolidar la seva posició i reforçar els ressorts del seu poder. També ha hagut de competir pel vot més ultra, amb la pressió que li suposa una força com Jobbik, nítidament feixista, que ahir al vespre ja va reclamar la seva dimissió davant el fracàs del referèndum. Aquest fet també explica l’actitud del líder hongarès, que en els primers anys del seu mandat es definia com un deixeble d’Angela Merkel. L'antic conservador moderat ha esdevingut, per art i màgia del tacticisme més oportunista, el rostre de l'Europa més negra.
El fracàs del referèndum a Hongria és la primera ensopegada greu de la dreta xenòfoba al continent després d’un seguit d’èxits inesperats (des del resultat del Brexit a les eleccions a Àustria). També és el primer èxit de l'esquerra hongaresa des del 2010, quan Orban va accedir al poder gràcies a una victòria abassegadora a les urnes. En aquell moment, els escàndols de corrupció encerclaven els socialistes d'Hongria i Orban ho va saber utilitzar en benefici propi. Però seria erroni considerar a Orban molt erosionat. Ha estat capaç de mobilitzar els seus en la campanya pel referèndum, ha fet un esforç per aparèixer com a guanyador -relativitzant la poca afluència a votar- i ja ha deixat clar que no renunciarà a imposar la seva política de restriccions a l’asil.
El record de Horthy
Els quatre estats de la UE que l’any passat van votar en contra del sistema de quotes van ser Hongria, Eslovàquia, Txèquia i Romania. Amb l’excepció de la República Txeca, es tracta de països que tenen un llegat feixista considerable. En el cas d’Hongria, el gran referent de la dreta ultra és el règim de l’almirall Myklos Horthy, que va governar entre 1920 i 1944, sent un aliat de Hitler en la Segona Guerra Mundial.
Es dóna el cas que Horthy ha estat rehabilitat públicament per Orban i ha estat objecte de diversos homenatges, per escàndol dels sectors més liberals d’Hongria.