Si tot va bé, si no hi ha trànsfugues o problemes greus de salut que afectin ses senyories, demà Pedro Sánchez serà investit president del govern espanyol i es formarà el primer govern de coalició a Espanya des de la restauració de la democràcia. Els indignats del 15-M entraran al govern d'Espanya. Poca broma. L'executiu que es conformarà serà marcadament d'esquerres, unes esquerres, sobretot pel que fa a Podemos i als Comuns, defensores de la plurinacionalitat d'Espanya. Poca broma tampoc.

Hi haurà govern espanyol d'esquerres perquè, sobretot, ERC ha aconseguit fer de la necessitat del PSOE virtut. Els republicans catalans han pactat amb el PSOE allò que fa molt poc era gairebé inimaginable: una mesa de diàleg sense línies vermelles i on, ja des del principi, s'accepta que el que vivim és un conflicte polític entre Catalunya i Espanya que s'ha de solucionar a través de la política. Han secundat l'estratègia d'ERC forces polítiques ben allunyades de l'espanyolisme: PNB, Bildu i BNG. JxCat i la CUP, si no hi ha canvis d'última hora, votaran en contra de la investidura com ho faran VOX, Ciudadanos i el PP.

Tant JxCat i la CUP, si finalment voten en contra de la investidura de Sánchez, són partidaris de com pitjor, millor. La CUP perquè el seu extremisme la porta a allunyar-se de la normalitat. El seu batec és el "mambo" i, si cal, canvia de melodia, com va passar quan van decidir participar en les eleccions de "l'Estat repressor". I aquí no passa res. I JxCat perquè, sincerament, no saben on van obsedits amb ERC i, també, perquè la normalitat els condemna a l'oblit.

Després del que va passar aquest divendres amb la Junta Electoral Central, per no anar més lluny, hauria d'haver fet canviar el sentit del vot de JxCat i la CUP. És a dir, que ni la utilització dels ressorts judicials de l'Estat per part de les seves forces més reaccionaries amb l'objectiu de perpetrar un cop d'estat incruent, ha fet reflexionar aquestes dues forces polítiques. Com tampoc ho han fet els atacs furibunds contra la investidura perpetrats des de l'hemicicle pels que se senten orgullosos del seu passat no democràtic.

Malgrat els vots de JxCat, la CUP, VOX, Ciudadanos i el PP, i si res d'última hora ho canvia, dimarts s'encetarà una nova oportunitat per reparar els danys infligits als més febles durant la crisi econòmica i, també, per canalitzar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

Demà s'obrirà una etapa que comporta una certa esperança: l'esperança de poder ser escoltats. A partir d'aquí, tot és possible. Començar el partit pensant que no guanyaràs és el millor que es pot fer per perdre. Per tant, de moment, el que s'ha aconseguit és que hi hagi partit. I això és molt, moltíssim!!

ERC s'ha alliberat, finalment, dels convergents, i això és un altre fet que no s'ha d'oblidar. I s'hi juga molt. Si la mesa de diàleg fracassa, és a dir, si no en surt res de significatiu, als republicans els cauran tots els mals de l'univers i del més enllà.

Des del meu punt de vista, ERC s'equivocaria si només es quedés amb aquest marc de diàleg. ERC ha de fer ara el mateix que fa el PNB que, en cada bugada no és que no perdi cap llençol, sinó que en guanya un aixovar sencer. És a dir, que a Catalunya hi ha moltes més assignatures pendents i que afecten directament al benestar de la ciutadania i que han estat desateses des de fa molts anys. Per tant, ara també toca abordar-les via Pressupostos Generals de l'Estat.

Dimarts, repeteixo, si res no canvia, començarà una legislatura ben complicada encapçalada per la primera coalició des de la restauració de la democràcia. El sistema, que no és un altre que el conglomerat de privilegis que ostenten els alts funcionaris de l'Estat en connivència amb les elits, no descansarà ni de dia ni de nit.

Aviat, sabrem què diu el Tribunal Suprem sobre la situació d'Oriol Junqueras. De moment, el Parlament Europeu ja l'ha reconegut com a eurodiputat i espera que participi en el ple del dia 13 a pesar del que va decidir divendres la Junta Electoral Central.