La vacunació d'una quarta part de la població ja provoca un retrocés notable en la pandèmia. Així ho certifiquen les dades territorials, analitzant l'evolució del risc de rebrot a cadascuna de les comarques durant els darrers 15 dies amb dades consolidades, en funció del percentatge de vacunats que hi havia a l'inici d'aquest període. El descens comença a accelerar-se a partir del 23% de veïns amb alguna dosi administrada i ho fa encara més a partir del 25%. La bona notícia és que aquest dijous totes les comarques ja havien superat aquest percentatge i això dibuixa un bon pronòstic a curt termini.
 
En el període analitzat -entre el 23 d'abril i el 8 de maig-, pràcticament totes les comarques redueixen el risc de rebrot, excepte la Garrotxa i el Moianès, mentre que l'Alt Camp i l'Alt Empordà el mantenen molt estable. No es tenen en compte, però, els casos de l'Alta Ribagorça i el Priorat, ja que allí quasi no hi havia contagis ja a finals d'abril i, per tant, l'impacte positiu de les vacunes seria menys visible. Amb tot, aquestes dades certifiquen que el percentatge de vacunats -com a mínim en primera dosi- a l'inici del període és estadísticament rellevant a l'hora de preveure com serà l'evolució de la pandèmia al cap de 15 dies.

Malgrat tot, una observació visual permet constatar igualment en el gràfic inicial que el guany és limitat, de mitjana, fins al 23% de vacunats, mentre que, a partir de llavors, la millora s'accentua. No es tracta, però, d'una correlació perfecta i hi ha altres elements que influeixen, com es demostra pels casos ja esmentats de la Garrotxa i el Moianès (que empitjoren, tot i trobar-se a prop del 25%) i també el Pallars Jussà, la segona comarca amb més vacunats i, malgrat això, amb una caiguda del risc de rebrot limitada.

Ara bé, allò rellevant és la tendència global i és molt contundent el fet que 8 de les 9 comarques amb més del 25% de vacunats van reduir més de 250 punts el risc de rebrot, una disminució que només va aconseguir 1 de les 22 comarques amb menys del 23% de vacunats. Aquesta evolució per fases també s'observa en el següent gràfic, que mostra la caiguda mitjana del risc de rebrot per grups de comarques agrupades pel percentatge de vacunats a l'inici del període. De nou, s'observa la millora a partir del 23% i, encara més, del 25%.



Aquestes dades són coherents amb alguns estudis publicats amb anterioritat i, molt en concret, amb unes previsions del grup de recerca Biocom-SC -vinculat a la UPC- per a la Comissió Europea de finals d'abril relatives a la protecció indirecta que conferirien les vacunes. Aquests experts pronosticaven que, en una situació climatològica i de restriccions similar a la que hi havia al final de l'estat d'alarma, el nivell de protecció seria ja força elevat a partir d'un 20% de la població vacunada. De fet, les vacunes comencen a ser efectives al cap d'uns 12-14 dies de ser administrades, així que segurament la millora evidenciada en els gràfics anteriors correspon a un percentatge de població amb alguna dosi al cos ja efectiva propera a aquest 20% de l'estudi.

Sigui com sigui, tenint en compte que, sense la pauta completa, la immunitat no seria plena, les vacunes haurien atorgat llavors protecció directa al 17% de la població, però el mur en realitat seria molt més ampli, segons Biocom-SC, i protegiria de forma indirecta un 53% més de població. En total, per tant, un 70% de la ciutadania. "La persona que no agafa el virus, ja no el transmet", recorda Enric Alvarez, de Biocom-SC, per explicar l'efecte multiplicador de la protecció directa als vacunats.

Aquest estudi té en compte també que les dosis arriben primer a la població gran i vulnerable, motiu pel qual els pitjors efectes del coronavirus encara estarien més limitats. Amb un 77% de protecció per a les persones susceptibles d'acabar a l'UCI, un 81% per als hospitalitzats generals i un 93% per als potencials morts. Uns nivells molt elevats que Enric Alvarez matisa que podrien moderar-se un cop aixecades diverses restriccions com el toc de queda o els sopars a restaurants -l'informe fa càlculs amb diferents nivells de condicions d'expansió del virus-, per bé que, en paral·lel, ara ja hi ha força més d'un 20% de la població vacunada (un 29,4%) i en ascens.



De fet, la comarca amb nivells més baixos de població vacunada, l'Alt Empordà, ja té un 25,6% persones amb alguna dosi, superant el mínim detectat que hauria de comportar un descens notable de la pandèmia les properes setmanes. A l'altre cantó, un 43% dels veïns de la Terra Alta també han rebut alguna vacuna, essent ja la comarca amb més persones amb immunitat parcial en el gràfic inicial, i al mateix temps la que havia fet retrocedir més el coronavirus. El mapa següent evidencia ritmes diferents arreu del país, però el procés de vacunació s'ha accelerat, amb la població de 50 a 55 anys que ja poden demanar cita i els menors de 40 que podrien rebre torn el juliol.



Si s'analitza l'evolució en el mateix període en l'àmbit de les regions sanitàries, les conclusions són similars, però amb alguns matisos. La regió de Lleida -única que superava el 25% de vacunats el 23 d'abril- ha reduït el risc de rebrot en 359 punts en 15 dies, molt més que qualsevol altra, per davant de l'Alt Pirineu i Aran, en segon lloc amb 163 punts i essent també la segona que partia d'un major percentatge de vacunats.

Igualment, les dues regions que tenien nivells de vacunació menors, la metropolitana sud i Girona, són les dues on el risc de rebrot ha caigut menys. La progressió, però, no és lineal i, per exemple, Barcelona ciutat es troba en un punt intermedi de vacunació i, en canvi, ha millorat la situació pandèmica relativament poc. Hi poden influir també altres elements com la densitat de població, ja que sembla que es millora menys allà on és alta, o també la situació de partida, atès que el risc de rebrot cau menys allà on ja era més baix, essent el marge de progressió per la vacunació més limitat.



La millora de la situació de l'Alt Pirineu i Aran i de Lleida és veu encara més clara si s'observa l'evolució de la incidència setmanal. Aquestes dues regions encapçalaven el rànquing de contagis des de mitjans de març, en ocasions fins i tot a nivell estatal, però darrerament s'han situat en un punt intermedi del país i clarament per sota de Girona i la Catalunya Central, les quals han tingut millores més modestes.

La situació de Ponent ha estat complexa des de la fi del primer estat d'alarma, amb el primer rebrot greu durant la temporada de recollida de fruita el juliol i altres fases complicades. La doctora Carmen Cabezas, subdirectora general de Promoció de la Salut i responsable del programa de vacunació de la Covid, subratlla que Lleida ha patit ja en realitat unes cinc onades i admet a NacióDigital que, per aquest motiu, es va decidir reforçar d'inici aquest territori, avançant-hi la vacunació de la seva gent gran amb més intensitat que a d'altres, estratègia que sembla que ha tingut èxit.



Cabezas destaca que "Lleida sempre va una mica abans de les onades dels altres llocs", motiu pel qual, quan es va intuir que podia començar una quarta arreu del país, es va prendre aquesta decisió de reforçar aquesta zona. "Calia un reforç en un territori que ha patit una situació complicada de forma repetida", apunta, però un cop frenat l'increment que s'hi intuïa, ara la consigna és "fer esforços per igualar al màxim el nivell de vacunació" de les diverses comarques, motiu pel qual la repartició de dosis té en compte aquesta voluntat de compensar.

La doctora assenyala igualment que, a l'hora de valorar l'impacte de les vacunes a partir d'una ràtio determinada de dosis administrades, cal tenir en compte molts elements, però que sens dubte les vacunes "contribueixen a baixar la incidència". En aquest sentit, assenyala que l'increment de casos que alguns ja identificaven amb una quarta onada "hauria estat molt diferent" si encara no s'hagués assolit uns nivells de vacunació com els que hi havia quan va frenar-se en estadis inicials.