Ja havien passat gairebé tres mesos des de la mort del dictador. Més de 600 presos polítics continuaven tancats a les presons malgrat la tèbia mesura de gràcia d'indults amb què el rei Joan Carles havia iniciat el seu regnat. A Catalunya, a més, la voluntat d'autogovern feia massa temps que es coïa. Un còctel que va treure als carrers de Barcelona entre 25.000 i 75.000 persones l'1 i el 8 de febrer de 1976 unides pel lema 'Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia', malgrat que el Govern Civil havia prohibit les dues concentracions. Seria l'acció de protesta més gran a Catalunya des de la vaga de tramvies de 1951, i marcaria el tret de sortida per a una societat civil i política ja prou organitzada en defensa dels drets socials i nacionals del país. 

La petició de la manifestació de l'1 de febrer l'havia fet un grup d'entitats ciutadanes encapçalades per la  Federació d’Associacions de Veïns, presentada com una manifestació pro amnistia, “pacífica i silenciosa” a la via pública. Els manifestants van topar amb un desplegament policial brutal, i de seguida van arribar les primeres càrregues, i la primera resistència, perquè els  manifestants van decidir asseure's a terra. La resposta va ser molt contundent: Una nova càrrega, més violenta, precedida de bombes de gasos lacrimògens, fins que l’Eixample es va convertir en un camp de batalla que va acabar amb barricades, cotxes bolcats i llançament de pedres.

Tot i la violència dels grisos, els ciutadans no es van arronsar i la batalla campal es va allargar cinc hores. Mentrestant, un nombrós grup es va concentrar davant la presó Model. Allí es van registrar noves càrregues, salts i corredisses, i els manifestants van comptar amb la complicitat de conductors que van aturar el cotxe en encreuaments estratègics per no deixar passar els antidisturbis.  Com es pot imaginar, la policia també va carregar  contra ells i va causar greus destrosses als seus vehicles. Al final, 2 detinguts i 18 ferits.

 

Malgrat la violència exhibida per la policia, la setmana vinent, el 8 de febrer, aquesta vegada l'Assemblea de Catalunya va ser qui va convocar els ciutadans al carrer amb el mateix lema. Aleshores els esperaven 8.000 policies, que acabarien detenint 30 persones i ferint-ne moltes altres. Però la gent ja havia après de la setmana anterior, tenia més moral de combat i més estratègia per burlar la policia. Aquelles dues mobilitzacions, precedents de la gran riuada de l'11 de setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat, van ser una veritable demostració de força de la ciutadania i encetava una nova etapa en la lluita democràtica al carrer.  Les imatges del fotògraf  Manel Armengol van permetre que les càrregues dels grisos apareguessin a The New York Times i Der Spiegel, entre d'altres. El món havia vist un primer tast de l'Espanya que venia després de Franco.