Enmig de la desesperació i el caos que han provocat els dos terratrèmols d’aquest dijous a Veneçuela, que preveuen deixar entre 10.000 i 100.000 víctimes mortals segons el Servei Geològic dels Estats Units, les preguntes sobre la previsió i actuació en aquests casos a altres zones del món protagonitzen el debat als mitjans i entre els experts. En el cas de Veneçuela, la interacció entre les plaques del Carib i de Sud-amèrica converteix la regió en una àrea amb activitat sísmica recurrent.
L’últim episodi semblant a Caracas es va produir el 1967, quan un terratrèmol de magnitud 6,7 va deixar 236 morts i 2000 ferits. No obstant això, al llarg dels segles el país ha viscut diversos sismes entre els quals destaquen el del 1997 a Cariaco (de magnitud 6,9) que va deixar 73 morts o el del 2018 (de magnitud 7,3) que no va causar danys greus. "El terratrèmol d’avui és vint vegades el del 1967, aproximadament", explica Maria Ortuño, geòloga experta en Paleosismologia i Neotectònica del Grup de Recerca Risknat de la Universitat de Barcelona, a Nació.
Les característiques del sisme d’aquest dijous no són diferents de les de qualsevol altre, però el que defineix el seu impacte és, segons Ortuño, que han sigut dos terratrèmols de gran magnitud tan seguits. Una particularitat que també destaca Mark Allen, catedràtic del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de Durham, en declaracions a Science Media Center. "És inusual per produir-se en un interval de temps tan breu a aquesta escala", subratlla Allen en referència als 39 segons que separen un sisme de l'altre. L'origen de la catàstrofe ha estat el que la geòloga anomena triggering, quan un terratrèmol dispara a un altre. "És probable que el primer provoqués la ruptura d'un segment de la falla i transferís la tensió a una altra falla, que al seu torn es va trencar, provocant el segon terratrèmol", amplia Allen sobre l'origen del fenomen.
Un mateix perill, conseqüències diferents
Més enllà de la magnitud del sisme, factors com la qualitat de les construccions, els protocols d'emergència i la rapidesa dels equips de rescat són determinants per reduir el nombre de víctimes. "Té molt a veure amb la vulnerabilitat de la població. Si hi ha moltes construccions, si no estan ben fetes, si hi viu molta gent, etc. Un mateix perill, segons la vulnerabilitat i l'exposició, pot acabar provocant un risc més gran", alerta Ortuño, que destaca que un terratrèmol d'aquesta magnitud a llocs més preparats "no causa morts ni tants danys a les infraestructures".
A diferència del Japó, Xile, Mèxic o Nova Zelanda, països en què la inversió en infraestructures, els simulacres i els kits d’emergències formen part dels programes de prevenció; Veneçuela és un país sense "preparació sísmica". "L'ideal seria que es detectessin els edificis que estan pitjor i que es tornessin a construir i, sobretot, ara que creix la població, construir en llocs més segurs", apunta Ortuño sobre la prevenció en les infraestructures. En aquest sentit, el risc de rèplica és encara present fins al moment en què es torni a tenir una sismicitat més baixa o equivalent a la que hi havia just abans que comencés el primer terratrèmol. És el que l'experta de la UB anomena "sismicitat quotidiana".
Els estudis de la geologia de la zona, una falla destral amb moviment horitzontal propera a la serralada Andina, han permès determinar Veneçuela com un focus actiu de sismes. La prevenció sobre aquest fenomen natural és imprescindible, sobretot en les zones en què es poden predir aquestes catàstrofes. "No podem predir el minut o el dia exacte, però sí la mida i magnitud dels terratrèmols que vindran i, en aquest cas, sí que ho sabíem", subratlla Ortuño.
WATCH: Helicopter footage shows extent of damage in La Guaira, Venezuela following twin earthquakespic.twitter.com/ZP6yQE9j7a
— BNO News Live (@BNODesk) June 25, 2026
UPDATE: Death toll from Venezuela earthquake rises to 164, more than 11,000 people reported missing pic.twitter.com/dqMjfzAJub
— BNO News Live (@BNODesk) June 25, 2026
Viurem més sismes semblants?
El Big One, un possible gran terratrèmol que es preveu que s’origini a la falla de San Andrés, a Califòrnia, i afecti el Japó i la costa oest dels EUA, no té data concreta, però ha aconseguit, no només alarmar la població i convertir-se en llegenda, sinó també prevenir. "Observant la geologia arribes a veure la recurrència i cada quant tenim terratrèmols. Entre un sisme i un altre hi ha un període intersísmic i, en alguns llocs, és molt constant. Quan passa aquest període sabem que les probabilitats que passi un terratrèmol són més altes, això és el que passa a Califòrnia", explica la geòloga sobre aquesta predicció.
El gran terratrèmol, el llibre de Kathryn Schulz que amplia els dos articles del The New Yorker amb què l'autora va guanyar el Pulitzer, analitza el risc d'un gran terratrèmol a la costa nord-oest dels Estats Units, a diferència del que pronostica el Big One, i les conseqüències que podria tenir sobre milions de persones. Se centra en la zona de subducció de Cascàdia, una falla geològica que s'estén des del nord de Califòrnia fins al Canadà i que ha provocat grans terratrèmols al llarg de la història. Aquest és només un exemple dels futurs sismes que es viuran en diferents zones del món els pròxims anys com a part del "funcionament natural del planeta", explica Ortuño. La qüestió no és si hi haurà nous grans sismes en el futur, sinó fins a quin punt es pot preparar la població i les ciutats per respondre-hi i minimitzar les conseqüències d’un terratrèmol.
Altres terratrèmols que han deixat empremta
Tot i la gravetat dels fets, el cas de Veneçuela se suma a una llarga llista de terratrèmols que han deixat empremta al llarg de la història recent. De fet, hi ha diferents casos de terratrèmols dobles o "doublets", com els anomena Beatriz Gaite Castrillo, sismóloga del Instituto Geográfico Nacional (IGN), a Science Media Center. El més semblant a l'actual és el de 1997 al Pakistan, amb dos terratrèmols de magnitud 7,0 i 6,8 ocorreguts amb 19 segons de diferència. A Espanya, explica Gaite Castrillo, han ocorregut també terratrèmols seguits en el temps i de magnituds semblants. Per exemple, en la sèrie sísmica de Granada de 2021 van ocórrer tres terratrèmols principals de magnituds entre 4,1 i 4,3 en menys de 20 minuts.
El terratrèmol més mortífer dels últims 26 anys va ser el que va sacsejar Haití el 12 de gener de 2010. Amb una magnitud de 7,0, va causar la mort de fins a 316.000 persones, segons dades de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA). El segueix el tsunami provocat pel terratrèmol de magnitud 9,1 registrat davant de les costes de Sumatra (Indonèsia) el 26 de desembre de 2004, que va provocar 227.899 morts en catorze països de l'oceà Índic.
En tercer lloc, hi ha el terratrèmol de Sichuan, a la Xina, del 12 de maig de 2008, de magnitud 7,9, que va causar 87.652 víctimes mortals. A continuació figura el terratrèmol del Pakistan de l'octubre de 2005, de magnitud 7,6, que va deixar 76.213 morts. La llista dels sismes més mortífers des del 2000 la completa el doble terratrèmol de Kahramanmaraş, a Turquia, del 6 de febrer de 2023, de magnitud 7,8, que va provocar 56.697 víctimes mortals.
