El Cercle d'Economia vol consolidar la seva posició com a veu influent dels sectors econòmics, en un context en què els valors liberals i europeistes que propugna l'entitat semblen qüestionats. Ho estan a nivell global per l'impacte de la guerra a Ucraïna, la crisi energètica i els desafiaments que afronta l'ordre sorgit de la caiguda del Mur. A Catalunya, la burgesia i l'empresariat mostren inquietud davant un nou cicle electoral, quan resta pendent la resolució del conflicte polític i amb una política espanyola carregada de crispació. El Cercle vol dir coses. Abans, però, ha de refer la cohesió interna. Jaume Guardiola, arribat a la presidència el juliol passat, ho vol fer. I el fitxatge de Miquel Nadal és clau en això.
El llegat de Vicens Vives
Miquel Nadal és un home de la casa i la seva trajectòria explica moltes coses. Alt funcionari, membre del cos de tècnics comercials i economistes de l'Estat, primer de la seva promoció, ha treballat amb governs del PSOE i del PP. Entre 1993 i 1996, en el darrer govern de Felipe González, sent ministre d'Economia Pedro Solbes, va formar part del gabinet del secretari d'Estat Alfredo Pastor. Després, amb l'arribada del PP de José María Aznar, va ser un home de la confiança de Josep Piqué, primer al Ministeri d'Indústria (1996-2000) i després com a secretari d'Estat sent Piqué titular d'Exteriors (2000-02). Amb Piqué havia coincidit en la junta del Cercle.[noticia]236985[/noticia]
El lligam de Nadal amb el Cercle ve de lluny. És fill de l'historiador Jordi Nadal, un dels deixebles de Jaume Vicens Vives, que tant va influir en la fundació de l'entitat, que aquest 2023 compleix 65 anys. Després del seu pas per l'administració, Nadal va ser director de la Fundació del RACC i responsable de les seves relacions internacionals (2004-16). Molt proper a Sebastià Salvadó, president "etern" del RACC fins al 2015, segons algunes fonts les seves relacions no van ser tan bones amb Josep Mateu, el seu successor. El pols Salvadó-Mateu va ser una de les batalles sordes que va deixar ferida en el cor de l'upper Diagonal.
Nadal va continuar vinculat al món de la mobilitat a través, bàsicament, de la Fundació Internacional de l'Automòbil. Ara li tocarà pilotar una casa com el Cercle d'Economia, una entitat amb molts menys socis que el RACC, però on els equilibris de tot ordre, els egos i les vanitats també hi juguen un paper important. En el nucli dur de l'entitat es considera que per recuperar influència, cal una direcció general que ja conegui prou bé la casa i entengui el seu tarannà.
L'etapa de Javier Faus (2019-22) va dur al Cercle nous socis d'un perfil més vinculat al business i la nova economia, alhora que el Cercle maldava per no perdre ascendent davant l'emergència d'altres plataformes, com Barcelona Global, i mentre les organitzacions patronals Foment del Treball i Pimec aspiren també a refermar els seus lideratges. En aquest context, el Cercle vol preservar el seu espai, especialment com a referent ideològic.
De moment, diverses veus de l'àmbit econòmic qualifiquen de "jugada mestra" la decisió de Guardiola, que amb el fitxatge de Nadal recupera un perfil ben connectat amb noms que han modulat la casa en els darrers vint anys, com Antón Costas, Josep Piqué, Josep Ramoneda, Jordi Alberich o Juan José López Burniol. Tots ells, per cert, molt incòmodes amb la presidència de Faus. De la combinació de dinamisme i llegat, i sobretot, de la capacitat de dir coses i forjar discurs per a una societat civil inquieta, dependrà l'èxit de la fórmula Guardiola-Nadal.
