La creença que és normal que un gat vomiti està molt estesa, però, segons els experts, ni és normal ni el teu gat està bé. "Un gat, en general, no hauria de vomitar mai", assegura el director mèdic de la Clínica Felina de Barcelona, Salvador Cervantes, a Rac1. 

Quan mengen herbes, la gent considera que els gats vomiten per pugar-se, però això tampoc és normal. Ni tampoc treure boles de pèl, perquè, com explica Cervantes, "el pèl hauria de ser eliminat per la femta". 

Si un felí vomita, pot voler dir que té un problema de salut, com ara d'estómac, de pàncrees o de fetge. O també pot tenir relació amb una malaltia inflamatòria als intestins. Ben bé com els humans. "Alguna cosa li passa i cal investigar per solucionar-ho", diu Cervantes. Això no obstant, l'expert també admet que investigar-ho pot suposar "un esforç econòmic".

I si vomita després de menjar? En aquest cas, segurament, no té un problema. El veterinari explica que "molts gats mengen i vomiten en el moment en què estan regurgitant, i això no és vomitar". Regurgitar implica que l'aliment encara no els ha arribat a l'estómac i "és freqüent en gats amb problemes d'angoixa o de competència entre companys a casa", diu. 

[h3]Més problemes vinculats a la boca[/h3]
Molts gats no masteguen bé perquè els fan mal les dents, i és que, segons els estudis, un de cada tres gats té problemes a les dents o les genives. "El dolor oral és un dels més forts que patim els mamífers i a la llarga pot donar moltes complicacions", explica el veterinari.

Inflamacions, virus que provoquen úlceres o dermatitis, o augment del risc de tenir malalties de ronyó. Segons un estudi britànic, els gats amb boques afectades tenen més risc de desenvolupar malalties renals, que són la primera causa de mort entre els felins de més de deu anys. 

[h3]Gats amb estrès[/h3]
Els gats també poden patir estrès. En aquests casos, la directora de Comunicació de la Fundació Trifolium, Núria Santamaria, explica que una teràpia que pot aportar benestar als felins és la craniosacra. 

Com funciona? La teràpia es basa a fer que el líquid cefalorraquidi que circula per les meninges i el sistema craniosacral tingui un ritme particular i emet unes pulsacions. Santamaria confirma que els animals als quals es practica es noten alleugerits: "La mirada de l'animal després és d'agraïment".