Què sabem fins ara de la tragèdia adolescent de Sallent

Les incògnites del cas Sallent són moltes. Algunes s'han anat resolent amb el pas del temps i altres es van sumant a mesura que anem coneixent més detalls sobre el motiu pel qual un bessó i una bessona d'aquesta localitat bagenca van decidir saltar plegats del balcó de casa seva per treure's la vida.

L'última novetat de la tragèdia és que la família, el pare i la mare, ha trencat el seu silenci. No fa ni una setmana, l'avi de les criatures va assegurar en un mitjà de comunicació argentí, d'on és originària la família, que el bessó, que va néixer bessona, se sentia un noi. Al crit de Li deien Ivana, va denunciar que el seu net patia transfòbia. Havia explicat a l'escola el seu canvi d'identitat, però alguns companys i companyes no l'acceptaven i li feien bullying. El familiar de l'adolescent també va detallar aquest mateix desig, així com el patiment que sofria, en la carta de comiat que va deixar abans de suïcidar-se. Ara, la família nega que l'Iván sigui un noi i assegura: "Es deia Alana". Una afirmació que complica molt més el cas.
 

La investigació dels Mossos

El bessó i la bessona es van llençar des del tercer pis de casa seva, a Sallent. El noi va morir a l'instant i la noia quedava ferida greu i era traslladada poc després a l'hospital Parc Taulí de Sabadell, on encara està ingressada a l'espera de ser operada per segon cop. En un primer moment, els Mossos d'Esquadra van descartar indicis de criminalitat en el succés i es van posar a treballar per esclarir si la caiguda havia estat accidental o voluntària.

Ràpidament, la policia va revelar que tot apuntava al fet que els germans s'havien suïcidat: van trobar dues cadires i dues notes de comiat al balcó des d'on s'havien tirat. És en aquest moment quan comencen a aparèixer els possibles motius que els haurien portat a prendre la dràstica decisió de prendre's la vida. Tant el germà com la germana rebien atenció psicològica a l'institut on estudiaven, a la mateixa localitat de Sallent, i una orientadora els feia un seguiment especial per la seva situació "problemàtica" tant en l'àmbit familiar com en el social. No obstant això, només saber-se que s'havien suïcidat, el centre de secundària es va afanyar a dir que no havia detectat que els companys i companyes els hi fessin bullying. La conselleria d'Educació els hi va fer costat. 

A banda de l'institut, els adolescents també estaven sent atesos pels serveis socials de l'Ajuntament i un d'ells havia estat derivat als serveis de salut mental. La Policia Local també ha assegurat a Nació que en cap moment van rebre una denúncia "ni formal ni informal" que els fes sospitar de possibles conflictes a casa.
  

Emergeix la hipòtesi de l'assetjament transfòbic i racista

Als Mossos els fa sospitar que l'institut no detectés cap anomalia de la relació amb els companys i companyes amb els bessons i que a la policia tampoc els hi arribés cap denuncia. Precisament per això, mantenen totes les línies d'investigació obertes i acaben descobrint que el germà i la germana feia només dos o tres anys que vivien a Sallent. Hi havien arribat amb la seva família, que també està formada per un fill més petit, des de l'Argentina. Segons la informació que ha transcendit, els adolescents del municipi se'n reien d'elles pel seu accent. És aquí quan comença a prendre forma la hipòtesi de l'assetjament. I és aquí, també, quan Educació posa en dubte la teoria del centre i comença a plantejar-se la idea que als bessons els hi feien bullying. 

Rascant una mica més en el cas, els Mossos descobreixen la carta de l'Iván, a qui tota la vida li havien dit Alana, però que ara desitjava ser tractada com un noi. El seu avi, Gustavo Lima ha explicat que, en el text, deia que no resistia l'assetjament que patia. Va escriure que, "si no era feliç llavors, no creia que ho pogués arribar a ser". A més a més, Lima ha revelat que la germana que es va suïcidar amb ell, en el fons, no volia morir, però va decidir saltar de la cadira per acompanyar-lo. En el moment dels fets hi havia el pare al domicili. 
 

Educació acompanya el centre de secundària

Amb la posada en escena de les noves informacions, els Serveis Territorials d’Educació van mantenir una reunió amb l'institut i es van posar a la seva disposició per gestionar "de la millor manera" el cas Sallent, que està sota investigació judicial. Part de la implicació actual de la conselleria amb el centre implica donar suport psicològic tant al professorat com a l'alumnat per travessar aquest dur tràngol, però, també investigar per què no es va activar cap protocol d'atenció a les víctimes del presumpte assetjament. Així ho ha anunciat la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, en declaracions a RAC1. "Quan hi ha indicis, s'ha de posar en marxa el protocol", ha assenyalat la responsable del departament, per tot just després apuntar que esclariran "si és que no es tenien les dades, si no se sabia o si no van valorar-ho". Mentrestant, la policia rastreja els mòbils del germà mort i la germana ingressada per trobar nous detalls que ajudin a entendre millor què és el que ha passat.