Ernest Maragall serà el candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona. El partit ja ha pres la decisió de jugar la carta del conseller en lloc de l'Alfred Bosch, tal com va avançar NacióDigital (llegiu aquí la informació de Roger Tugas). Bosch va guanyar les primàries però el soroll sobre la seva substitució feia temps que s'amplificava, dins i fora de la formació. I ERC ha jugat fort: ha prioritzat un moviment en clau electoral a canvi de lesionar els procediments interns d'elecció del cap de llista. Maragall encara no ha rebut l'aval de les bases, però el partit farà entendre que amb el conseller d'Acció Exterior hi ha més opcions de guanyar el duel amb Ada Colau. 

La notícia va sacsejar ahir les bases d'ERC i els rivals dels republicans a Barcelona. A l'entorn de Bosch, que tenia coll avall la substitució -ara caldrà veure quin encaix li busca el partit-, se citava l'"acte de generositat" mentre la resta d'aspirants ja feia càbales sobre el nou escenari. La formació d'Oriol Junqueras entén que guanya enters per fer-se amb l'alcaldia davant d'una Colau que ahir a la nit, curiosament, va coincidir amb el seu pròxim rival en un acte d'homenatge a Pasqual Maragall. ERC ha desactivat qualsevol apel·lació dels comuns a l'herència de l'exalcalde i expresident, constants en aquest mandat, perquè no hi ha ningú més acreditat per parlar de Maragall que un Maragall.

La sacsejada és profunda. A l'espera del pas endavant de Manuel Valls, el moviment d'ERC a Barcelona liquida l'anomenada llista unitària de l'independentisme i condiciona la tria d'un altre possible candidat, el que presenti la llista que sorgeixi de la suma de PDECat, la Crida Nacional per la República i les primàries republicanes liderades per Graupera. El nom de Ferran Mascarell ha sonat amb força per ser l'home de Puigdemont a la capital. Reuneix múltiples atributs, inclosa certa herència del maragallisme, però avui aquest element de suma queda una mica més difuminat per la irrupció de Maragall. Tot plegat podria afavorir Graupera. A Barcelona ja es pensa (i molt) en les eleccions municipals.

L'independentisme enceta amb el 20-S la tardor reivindicativa. Amb emotivitat i esperit reivindicatiu, l'independentisme va començar ahir a fer memòria. El 20 de setembre del 2017 va representar un punt d'inflexió. En primer terme, perquè el Govern i el carrer van percebre fins a quin punt caldria defensar l'1 d'octubre; en segon lloc, perquè els aparells de l'Estat van encetar el setge de les institucions catalanes. La judicatura va treure punta a la jornada maratoniana de fa un any per construir el relat d'alçament violent contra l'Estat, que va comportar l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Aquest dijous a la tarda es van tornar a escoltar les paraules que Sànchez i Cuixart a la cruïlla de Rambla Catalunya amb Gran Via. Si voleu recollir tots els detalls de la concentració i dels missatges que s'hi van escoltar, no us perdeu aquesta crònica de Sara González i Jordi Bes.

Per entendre com arriba l'independentisme a la commemoració dels dies àlgids de l'última tardor, aquesta setmana hem entrevistat el president del Parlament, Roger Torrent, que ens detallava que hi ha una crida de l'independentisme civil per avançar amb "honestedat i rigor". Aquest cap de setmana també us oferirem una entrevista amb el president de la Generalitat, Quim Torra, una setmana abans del primer aniversari de l'1 d'octubre.

Pedro Sánchez, una de freda i una de calenta. El govern socialista va anar-se'n de vacances a l'agost amb el missatge ambiciós del president espanyol d'encetar una nova era després de la decrepitud política de Rajoy. Però el setembre se li està fent llarg a Sánchez, que acumula gestos i patacades. Quan li tocava rendibilitzar el compromís d'exhumar Franco del Valle de los Caídos, Ciutadans i el PP van amargar-li la setmana amb la teranyina dels dubtes sobre la seva tesi doctoral, després de la dimissió de la ministra de Sanitat pel màster fraudulent. I aquesta setmana, quan podia ensenyar la cara més social pel compromís d'abaixar el rebut de la llum, torna a estar emmascarat pel plagi detectat en el llibre que va escriure amb l'economista Carlos Ocaña.   

Missatge clar contra les agressions sexuals. La vaga feminista del 8-M i les mobilitzacions arran de la polèmica del cas Manada han mostrat que la societat ha dit prou a les expressions més cavernàries del masclisme. I el Suprem, conscient de les discrepàncies entre els jutges a l'hora de determinar la gravetat del delicte en casos de tocaments, ha fixat doctrina per evitar que els casos jutges se saldin amb penes mínimes. En una sentència notificada aquest dijous establia que un tocament no consentit és abús sexual. Fins ara, els magistrats consideraven els fets o bé com un delicte de coaccions -la sanció més petita, amb penes de multa d'un a tres mesos- o bé com un delicte d'abús -que pot comportar penes d'un a tres anys de presó i multes de 18 a 24 mesos-. El canvi castigarà els comportaments abusius, que fins ara trobaven escletxes per ser castigats de forma lleu.


Vist i llegit

La droga és una epidèmia ben visible a les grans capitals nord-americanes, als Estats Units i també al Canadà. Un reportatge de Javier G. Nieto publicat a elconfidencial.com, amb el títol "Mort al centre de Vancouver: així va caure en la droga la millor ciutat de l'Amèrica del Nord", relata la degradació del cor de la ciutat canadenca, una de les urbs en els quals els preus de l'habitatge és més car. Benestar i droga, doncs, conviuen a l'avinguda Hastings, mirall del greu problema amb els opiacis que afecta el país. Més de 4.000 canadencs van morir per sobredosi el 2017: la més afectada va ser la província de British Columbia -en la qual s'ubica Vancouver-, amb més de 1.450 morts. Una sagnia.  


El nom propi

La reaparició de José María Aznar aquesta setmana al Congrés -on va oferir el seu propi relat a la comissió d'investigació sobre el finançament il·legal del PP- ha servit per constatar dues qüestions: que Aznar no ha abandonat el discurs altiu -ja va advertir que no demanaria "perdó" i va negar la relació amb Francisco Correa, tot i haver-lo convidat al casament de la seva filla- i que de l'expresident espanyol n'emana el llegat de política de confrontació amb Catalunya que el PP ha cultivat des de la campanya contra l'Estatut. Les respostes testosteròniques d'Aznar, acomboiades per la complicitat de la plana major del PP, expliquen el fang de la política espanyola en els darrers anys. Si voleu mirades diferents a la compareixença de qui s'ha convertit en un dels personatges de la setmana, no us heu de perdre aquesta columna de Manuel Jabois a El País: "Aznar ha aprendido el arte de la circunspección: suelta medias verdades por la mesa y las mueve hasta conseguir que ninguna pegue con su otra mitad, dando lugar a un disparate sin precedentes que es acogido con euforia por sus fans". Atureu-vos a llegir aquesta peça amb mirada retrospectiva que firmava Oriol March a NacióDigital.

 
La frase de la setmana

"Amb colpistes ni es negocia ni es dialoga". La frase podria signar-la el mateix Aznar però correspon a la pluja de desqualificacions llegides en els correus intercanviats entre jutges espanyols en els dies àlgids del procés independentistes, uns missatges que demostren la bel·ligèrància d'una part de la judicatura amb l'independentisme. Publicada en paral·lel per eldiario.es i elmon.cat en les hores prèvies a la concentració per commemorar els fets del 20-S, la informació va provocar una reacció àgil i diligentment coordinada de la presidència de la Generalitat i el PDECat, que ja han demanat la dimissió de Carlos Lesmes i una cimera de partits per abordar la polèmica. No és d'estranyar. Les expressions dels jutges, d'una duresa que hauria d'avergonyir les més altes autoritats de l'Estat, són gasolina per a la mobilització permanent que el president Quim Torra va plantejar en la conferència de principis de mes. I el primer estadi d'aquesta tardor de record i agitació va ser el d'aquest dijous a la tarda davant la conselleria d'Economia.


Els imperdibles

L'última perla del cinema català és Les distàncies, la pel·lícula d'Elena Trapé que tan bé radiografia la complexitat de conservar les amistats de joventut amb el pas dels anys. El film, premiat al Festival de Màlaga, dissecciona la relació d'una colla d'amics que han superat la trentena i que es retroben a Berlín per celebrar un aniversari que ha de servir per rememorar vells records d'universitat. En el cap de setmana improvisat a Alemanya, però, es fa evident que ja no són aquells estudiants tan compenetrats i que la vida ha posat distància a les afinitats. Trapé dona forma a la malenconia i constata que tot no dura per sempre. 

El cap de setmana serà rodó si combineu el cinema amb la Mercè. A Barcelona hi haurà concerts, jornades castelleres i un munt d'activitats per triar i remenar. Us n'hem fet una tria en la peça de recomanacions que us preparem cada divendres, a càrrec de Bernat Surroca i Sergi Ambudio. I, si alguna hora esteu per casa, consulteu la secció de sèries de Víctor Rodrigo i encertareu. Aquesta setmana us proposa que no us perdeu The Maniac, una de les sèries més esperades del 2018, amb Jonah Hill i Emma Stone. L'argument és simple: una prova farmacèutica no funciona del tot bé i els dos conillets d'índies (Stone i Hill) comencen a experimentar coses estranyes. Un guió original. Bon cap de setmana!

 

Fes clic aquí per subscriure't-hi