MADRID | La sort és un factor important en política. I aquest cop, Alberto Núñez Feijóo ha tingut sort. Aquest diumenge ha clausurat un congrés que havia convocat per reforçar el seu lideratge, incapaç fins ara de trobar una via d’aigua important en l’estructura de poder de Pedro Sánchez. L’escàndol de corrupció que ha dut l’exsecretari d’organització del PSOE Santos Cerdán a Soto del Real ha estat com un regal per al PP, que ha gaudit aquest cap de setmana comparant el seu congrés amb el comitè federal del PSOE. 

La coincidència del congrés conservador, que ha reelegit de manera triomfal el polític gallec, amb un comitè federal socialista tenallat per l’escàndol, ha facilitat una contraposició entre un executiu de Sánchez desnortat i un PP que, per fi, sembla olorar la victòria. El líder del PP ha aconseguit alinear els rengles de la formació per anar a l’assalt definitiu de la Moncloa. Així és com ho pensa fer, amb decisions que comporten risc.

El control absolut de Génova

Feijóo vol encarar el que serà l’atac final a la Moncloa amb l’esspatlles ben cobertes. Això és el que explica els canvis a la cúpula de la formació anunciats en el congrés. Vol gent seva a la sala de màquines. Incondicionals dels temps gloriosos a Galícia. Per això serà Miguel Tellado qui dirigirà Génova. Alhora, Feijóo no vol afluixar gens la pressió sobre el govern de Pedro Sánchez i ha escollit una dirigent molt bel·ligerant com Ester Muñoz com a portaveu al Congrés.  

Aznar i Rajoy, una reconciliació per mostrar “unitat”

Aquest ha estat el congrés del PP que millor ha escenificat la reconciliació entre els dos expresidents de la formació. José María Aznar i Mariano Rajoy van ser les estrelles del primer dia del congrés, tot i que va ser el primer qui va acabar ocupant gairebé tot l’escenari, amb un discurs incendiari on va mostrar a Pedro Sánchez el destí que ell li desitja, el d’una cel·la. Aznar va apel·lar a la mobilització per assegurar la “continuïtat històrica de la nació”. 

Una expressió que recorda la d’un altre dirigent conservador, Antonio Cánovas del Castillo, que després dels anys del sexenni revolucionari (1868-74), quan els Borbons van ser expulsats pel català Joan Prim i va haver-hi diversos governs progressistes, va saludar el retorn a la “normalitat” i als Borbons el 1875, amb una frase: “Hem vingut a continuar la història d’Espanya”.

Rajoy, considerat per molts l’exponent d’una línia més moderada, va fer també un discurs molt dur, acusant fins i tot el Tribunal Constitucional de ser una “sucursal” de l’executiu. Però Tots dos expresidents s’han posat a les ordres de Feijóo i aquest ha saludat la seva presència altre cop aquest diumenge destacant el que suposa per a la “unitat” del partit.  

Un discurs dur per segar l’herba a Vox

La duresa dels missatges llançats durant el congrés, a més de connectar amb el que són elss entiments dominants entre les bases, té també un objectiu estratègic gens dissimulat: neutralitzar Vox tant com es pugui. Feijóo ha recordat aquest diumenge que les properes eleccions són entre Sánchez i ell, en una clara apel·lació al vot útil. I ha explicitat que voldria governar en solitari, però sense cordons sanitaris i "respectant" l'electorat de Santiago Abascal, una manera de rebaixar la pressió ultra i alhora no ofendre els seus votants.

La radicalitat del discurs té els seus riscos perquè no és garantia que l’extrema dreta reculi. A vegades quan la dreta tradicional fa seu part del discurs ultra, la posició de l’extrema dreta guanya legitimitat. S’ha vist al Regne Unit, on l’euroescepticisme i l’enduriment en immigració dels conservadors no ha barrat el pas als xenòfobs de Nigel Farage. Una situació similar s’ha donat a França. I ja no parlem d’uns Estats Units on Donald Trump ha recollit els fruits d’anys d’enduriment i campanyes populistes dels republicans.

Anar més enllà de les sigles

Junt amb un discurs radicalitzat, el PP també ha assajat de buscar centralitats, no tant suavitzant el missatge sinó intentant atreure sectors moderats d’antics votants del PSOE que poden sentir-se allunyats del “sanchisme”. Fins i tot el mateix Aznar, sorprenentment, va referir-se a eixamplar el sòl electoral del PP “a esquerra i dreta” perquè “el PP no esgota Espanya”. Potser a Génova estan pensant en figures provinents del PSOE més anti-Sánchez. Caldrà veure si es produeix algun moviment en aquest sentit en els propers mesos. 

Tecnòcrates al poder

En paral·lel a preparar la campanya que vindrà, Génova recorre a figures de perfil tecnocràtic per reforçar el seu perfil. Curiosament, ha estat en l’inici del seu discurs d’avui que Feijóo ha anunciat que dirigirà molt personalment la política exterior i tindrà al seu costat el diplomàtic Ildefonso Castro, exsecretari d’Estat al ministeri d’Exteriors amb Rajoy. Castro s’ha passejat aquests dies pel congrés del bracet d’Alfonso Dastis, extitular del ministeri. En l’inici del congrés, Feijóo va anunciar el fitxatge d’Alberto Nadal com a vicesecretari general d’Economia. Va ser secretari d’Estat amb Rajoy i té un perfil poc ideològic. A Feijóo, ja se sabia, li agraden els tecnòcrates. 

Enarborar la causa dels valors

El PP s’ha decidit a anar més enllà de l'ofensiva contra la “corrupció sanchista” i ha optat per encarnar la bandera de la integritat. No està malament per un partit que va ser condemnat pel cas Gürtel i que encara ha d’entomar algunes derivades judicials d’aquella trama. A l’adoptar aquest paper d’encarnació de conceptes tan ambiciosos com els “valors” o la “decència”, Feijóo juga amb foc. Busca el vot d’una franja avui decebuda del votant socialista. Però una cosa és que la trama hagi deixat el PSOE gairebé noquejat i l’altra és que l’electorat estigui disposat a veure el PP com una garantia de virtut pública. L’èxit o no d’aquesta pretensió serà una de les claus dels propers mesos.