Escàndol! Escàndol! Els presos polítics van aprofitar la recollida de les actes com a diputats per fer una acció propagandística en favor de la seva causa. Qui es podria imaginar una cosa així? Inaudit! La veritat és que l'editorial de El Mundo d’avui recorda força a Louis Renault, el gendarme de la pel·lícula Casablanca que crida allò d'"Escàndol! Aquí es juga!" mentre s'embutxaca la seva comissió per fer els ulls grossos.

"Els polítics independentistes presos per l'aldarull del procés no van tenir cap empatx en convertir la recollida de les actes en un grotesc i inadmissible espectacle partidista, inclòs el llançament de missatges polítics en clau electoral". Sí, realment sorprenent, qui s'ho hauria pogut imaginar? Si és que fins i tot "van gravar diversos vídeos on de viva veu llançaven missatges en favor de la independència i la inexistent república catalana". 

Ostres tu, que fort! I això que el diari recorda que "preservar el garantisme propi de qualsevol democràcia asseguda constitueix una exigència indefugible per a l'Estat. Els capitostos del procés sobiranista tenen els seus drets polítics intactes mentre no hi hagi una condemna amb inhabilitació". Drets que, pel que es veu, no inclouen el de la llibertat d'expressió o participació política, però l'editorialista no en té prou, i per això exigeix que "l'òrgan rector de la Cambra ha de suspendre les funcions dels acusats en presó preventiva que van obtenir escó".

En la mateixa línia s'expressa l'editorial de La Razón, encara que aquí no cal ni llegir el text per saber el que volen. Des del titular ja ho deixen ben clar: "Suspensió immediata dels colpistes". I els "presumptes" de rigor? No anem amb minúcies que aquí el que importa és el "demencial espectacle a la seu de la sobirania popular d’escoltar les mateixes proclames de sempre contra la democràcia espanyola".

Sorprèn aquesta histèria davant d’una acció que "té un recorregut que ja coneixem"? Doncs ni tan sols és nova. Dissabte El País dedicava l'editorial, ni més ni menys que a un "simple registre d'una moció en una Cambra legislativa estrangera, que és un acte procedimental obligat" que no comportarà cap conseqüència. Bé, per ara ja ha comportat un editorial nerviós al principal diari espanyol on es pot llegir "associant el nom d'Espanya al d'altres països la democràcia dels quals està en qüestió, com Turquia". Com era allò de "no pensis en un elefant"?

L'endemà el mateix diari hi tornava amb un nou editorial sobre la victòria independentista a la Cambra de Comerç amb "menys del 5% del cens" –i el doble de participació que els anteriors comicis, però per què perdre el temps amb dades irrellevants? El punt important és que la Cambra abans era de tots i ara es vol "convertir-la en una corretja de transmissió d'obediència al Govern separatista; declarar persona non grata al cap de l'Estat; rebaixar el seu respectat servei d'estudis a fàbrica d'argúcies en favor dels presumptes avantatges de l'aïllacionisme".

Doncs això. Qui ha dit nervis?