Espanya és una monarquia parlamentària. Això implica que els ciutadans trien els 350 diputats del Congrés, i que aquests són els que finalment voten qui és el president. Abans, però el cap de l'Estat, el rei, té un paper que fins ara era més aviat simbòlic: el de proposar un candidat després d'una ronda de consultes als partits que, enguany, arrenca aquest dilluns. Tradicionalment, primer Joan Carles I i després Felip VI ho han tingut molt fàcil perquè només un aspirant presentava candidatura, sempre el de la llista més votada.

Només hi ha una excepció: el gener del 2016 Mariano Rajoy va renunciar a presentar-se en considerar que no tenia els suports necessaris, i finalment Pedro Sánchez va afrontar la investidura. Tampoc va aconseguir ser president i la situació de bloqueig va implicar la dissolució de les corts i una nova convocatòria d'eleccions on el PP va aconseguir mantenir-se a la Moncloa amb l'abstenció del PSOE malgrat els vots en contra del PSC.

[noticiadiari]2/261569[/noticiadiari]
Ara, però, l'escenari no és gens senzill pel rei. Alberto Núñez Feijóo pressiona el rei perquè el proposi candidat a la investidura com a líder de la llista més votada, però Sánchez també aspira a la presidència en constatar, com es va veure a la votació d'aquesta setmana al Congrés, que els socialistes són capaços d'agrupar més suports parlamentaris. Precisament d'aquella votació en va sortir la dreta dividida, un fet que pot ser clau per a la investidura.

La realitat és que Felip VI no té un guió sobre què fer en una situació d'aquestes característiques. L'article 99 de la Constitució, que regula el procés d'elecció del president del govern espanyol, es limita a dir que el rei és qui proposa un candidat a la investidura, però no especifica qui cal triar si hi ha dos candidats prop de la majoria absoluta. Tampoc especifica que l'aspirant hagi de ser el de la llista més votada, sinó el que es pugui guanyar la confiança del Congrés en majoria absoluta o majoria simple.

[noticiadiari]2/261587[/noticiadiari]
 

Qui té més suports per a la investidura?

El PP defensa que compta amb 171 suports sumant els seus 137 diputats, els 33 de Vox, el d'UPN i inclou un eventual suport de Coalició Canària, però la realitat és que la votació a la presidència del Congrés els va deixar en 139 suports després que l'extrema dreta abandonés el PP per deixar-los sense lloc a la mesa. La candidata socialista Francina Armengol, després de l'acord amb l'independentisme, en va sumar 178, una majoria absoluta que dona ales i arguments a Sánchez davant la ronda de consultes del monarca.

Felip VI encara comptarà amb un escull més, i és que no podrà escoltar els representants de 21 diputats amb els quals l'actual president en funcions del govern espanyol ha de comptar per mantenir-se en el càrrec. Es tracta d'ERC, Junts -per primer cop, ja que el 2019 Laura Borràs sí que hi va anar, com defensava fa just dos dies, tot i que també creu que ara no cal-, Bildu i el BNG, que ja han anunciat que plantaran al monarca en la ronda de contacte. L'independentisme ja ha advertit que la negociació serà "llarga i complexa" i que els vots per a Armengol, per ara, no estan gens a prop de ser per a Sánchez.