[nointext]
Aquestes ciutats tenien sis mesos per presentar la documentació a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i que l'aprovés. Tanmateix, quasi tres anys després i amb la situació d'excepcionalitat declarada, el més calent és a l'aigüera. Només 27 dels 64 municipis que hi estan obligats el tenen aprovat i en vuit casos no han presentat res. Es tracta de Calafell, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esparreguera, Figueres, Molins de Rei, Ripollet i Viladecans.
[intext1]
Dels vuit, sis estan governats pel PSC, un per ERC –Figueres- i un per Ara Decidim Ripollet, llista vinculada a les Candidatures Alternatives del Vallès i a la CUP. Es dona la circumstància que els socialistes són el partit més bel·ligerants amb les sancions al municipi, fet que va bloquejar l'acord a la cimera de l'aigua.
Expedients oberts als municipis incomplidors
Fa unes setmanes va transcendir que l'ACA havia obert expedients a una desena de ciutats catalanes per no haver presentat els plans d'emergència. Almenys en un cas, a Figueres, l'expedient ha derivat en una multa de 1.500 euros, que el consistori ja ha pagat amb una reducció del 40%.Segons el web de l'administració hidràulica catalana –amb dades actualitzades a 23 de març-, la xifra s'ha reduït a vuit. El darrer en presentar-lo, segons ha avançat La Vanguardia, va ser Valls el passat 20 de març.
[intext2]
De fet, el mateix director de l'ACA, Samuel Reyes, admetia fa uns dies que alguns municipis s'havien posat les piles i havien accelerat la tramitació dels plans. I és que 17 més estan en tràmit i en 11 casos han rebut la consideració de desfavorable, fet que els obliga a refer part de les mesures proposades.
Els plans d'emergència, segons expliquen fonts de l'ACA a Nació, serveixen per adaptar les consideracions generals de cada escenari del pla a les diverses realitats territorials. En aquest sentit, no és el mateix ser un municipi litoral que d'interior, per exemple per l'impacte del sector turístic. Cal tenir en compte, però, que algunes de les dotacions màximes –en excepcionalitat són 230 litres per habitant i dia- es permeten augmentar en alguns casos si tenen molta indústria.
Favorable (27): Barberà del Vallès, Barcelona, Blanes, Castelldefels, Girona, Granollers, Hospitalet de Llobregat, Igualada, Manlleu, el Masnou, Mataró, Montcada i Reixac, Olot, Palafrugell, Pineda de Mar, el Prat de Llobregat, Premià de Mar, Reus, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Perpètua de Mogoda, Sitges, Terrassa, Vic i Vilassar de Mar
Desfavorable (11): Cambrils, Castellar del Vallès, Martorell, Mollet del Vallès, Olesa de Montserrat, Rubí, Salou, Salt, Sant Joan Despí, Tarragona i Vilanova i la Geltrú
En tràmit (17): Badalona, Banyoles, Esplugues de Llobregat, les Franqueses del Vallès, Gavà, Lloret de Mar, Manresa, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Guíxols, Sant Quirze del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Valls, el Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vila-seca
No presentat (9): Calafell, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esparreguera, Figueres, Molins de Rei, Ripollet, Viladecans
Municipis més petits amb plans d'emergència
A Catalunya hi ha 67 municipis majors de 20.000 habitants, però els tres que estan fora de l'àmbit de les conques internes no es veuen afectats per l'obligació de presentar un pla d'emergència.[intext3]
Tampoc hi estan obligats els pobles més petits. Tot i això, hi ha una quinzena que l'han elaborat igualment. D'aquests, només dos han estat aprovats per l'ACA: Calella i Torredembarra.
Favorable (2): Calella i Torredembarra
Desfavorable (8): Castellbisbal, Gaià, Masllorenç, Oristà, Prats de Lluçanès, Sagàs, Sant Feliu Sasserra, Santa Maria de Merlès
En tràmit (4): Begur, Castell-Platja d'Aro, Parets del Vallès, Roses
[noticia]237176[/noticia]
200 municipis incompleixen les dotacions màximes
L'altre element d'incompliment per part dels municipis és el topall màxim de litres per habitant en funció de l'escenari on estiguin –prealerta, alerta o excepcionalitat-. Segons Samuel Reyes, actualment són uns 200, que representen un 30% dels municipis de les conques internes.El director de l'ACA assenyala que aquests consums inapropiats no es deuen només a les possibles fuites que hi ha a la xarxa i que l'any 2022 van suposar la pèrdua d'un 24% de l'aigua potable, sinó també a regs particulars o l'ompliment de piscines, per exemple.
Fonts de l'administració hidràulica assenyalen a Nació que, de moment, no s'han obert expedients als municipis incomplidors que ja estan en excepcionalitat –encara no disposen de les dades-. De fet, el règim sancionador –entre 10.000 i 150.000 euros- va ser un dels cavalls de batalla entre el Govern i l'oposició –especialment el PSC- i va provocar el fracàs de la cimera de l'aigua celebrada divendres passat.
