Un d'ells és el de generació d'energia hidroelèctrica a partir de les onades que arriben als ports. És de Rotary Wave, que ja l'ha provat a Mallorca i està en negociacions amb l'Ajuntament de València. L'empresa també vol crear energia hidroelèctrica a partir de molins de vent. Per aconseguir-ho, però, haurà d'esquivar uns quants obstacles. El primer, el del finançament.
El seu CEO, José María Planells explica que la majoria d'empreses que aposten per projectes d'energies renovables no tenen prou diners per posar en pràctica els seus projectes. "Necessitem inversors privats o que l'administració pública hi aposti". I ho fa? Una ganyota respon la pregunta. "De moment, copets a l'esquena, ja veurem", afirma.
Les dificultats econòmiques són el pa de cada dia per a empreses emergents compromeses amb el medi ambient. Per això Fira de Madrid (IFEMA) i el ministeri de Ciència, Innovació i Universitats han dissenyat un equipament pioner que pretén ajudar els emprenedors.
Facilitats per als emprenedors
El primer que crida l'atenció és un mural de grans dimensions fet amb materials reciclables. A poc a poc hi van apareixent traços de diferents colors, esbossats des d'uns metres més enllà per a persones amb realitat virtual.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=sjxsDT0Z0JQ[/youtube]
Després de posar-se unes ulleres de realitat virtual, els usuaris veuen davant seu un mur. Amb un comandament a cada mà poden triar de quin color el volen pintar i amb quina eina fer-ho. L'objectiu és que aquesta tècnica de grafiti virtual també pugui servir per a l'arquitectura o la indústria de l'automoció. El principal guany, retallar costos en les infraestructures necessàries per fer els dissenys.
De Xile a Madrid
La previsió era que la COP25 se celebrés a Xile, però les protestes al país llatinoamericà van forçar el seu trasllat a Madrid. Això va suposar un contratemps per la delegació de Rapa Nui, l'Illa de Pasqua, convidats al certamen i que han hagut de reduir a la meitat els integrants de la seva expedició.
"Volem conscienciar la gent de la realitat indígena", explica Anita Ika Melin, que aporta una mirada anticolonialista a la cimera. "Els indígenes sabem millor que ningú com tractar la nostra terra per evitar els efectes del canvi climàtic", argumenta.
[noticia]192428[/noticia]
Melin i els seus companys han vingut a Madrid per llançar una alerta sobre el futur de l'Illa de Pasqua. "El primer que es pot veure afectat en els pròxims anys pel creixement del nivell del mar és el nostre patrimoni (els icònics moais) però el més preocupant és que si seguim així haurem d'anar a viure a un altre lloc", lamenta.
Una alerta que no és exclusiva de Rapa Nui i que ja han viscut altres pobles. Cada any 350.000 persones demanen asil a la Unió Europea per raons climàtiques i l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats calcula que el 2050 hi haurà 250 milions de refugiats climàtics.
L'art també pot ser sostenible
A tocar de l'estand de Rapa Nui reposen un llop i un lleó. Estan fets de cautxú reciclat i el seu autor és l'artista Ángel Cañas. Treballa a l'àrea de gestió de residus de l'Ajuntament de Madrid i després de ser pintor durant anys, li van diagnosticar un daltonisme.
De la necessitat en va fer virtut i es va passar a l'escultura, introduint la seva feina diària a les seves creacions. "Cada cop hi ha més sensibilitat en el món de l'art per fer peces sostenibles. Encara no puc viure només d'això, però cada cop hi ha més clients interessats", relata.
La Zona Verda de COP25, en definitiva, és un recull d'apostes socials per trobar solucions a l'emergència climàtica. El compte enrere per al 2030 ja ha començat i les grans empreses i les administracions hauran de decidir si la cimera de Madrid es limita a ser un aparador o un punt de partida.
Sens dubte toparan amb unes generacions joves que els pressionaran. Alguns dels infants que han visitat la cimera han aprofitat per deixar-hi el seu missatge: "Jo sempre he somiat un món bonic i tranquil, no en veure les notícies i veure que el món s'està morint", deia un d'ells. Greta Thunberg ja ha llançat un missatge en la seva primera intervenció a la cimera aquest dilluns: "No podem esperar més, la gent està patint".
