A principis del segle passat la situació de l'escola pública a Barcelona era llastimosa per la manca de recursos. Les famílies benestants podien escolaritzar els seus fills als centres privats dels barris alts de la ciutat, però no existia una bona xarxa d'escoles d'accés universal. El 1905 l'Ajuntament ja preparava la construcció de 25 escoles, tot i que no va ser fins al 1916, amb la creació de la Comissió de Cultura, que la capital catalana va començar a implementar l'escolarització pública a la ciutat. El cop d'estat de Primo de Rivera del 1923 ho va paralitzar tot i només la Farigola de Vallcarca, l'Escola Àngel Baixeras -a la Via Laietana- i l'Escola del Mar es van poder acabar. 

[noticiadiari]2/242359[/noticiadiari]
A tocar de la Barceloneta i a la vora del Mediterrani, la platja dels Pescadors va acollir durant 16 anys la històrica Escola del Mar. Allò que inicialment havia de ser una colònia per a infants pobres amb problemes de salut es va acabar convertint en una escola "especial" per a tothom. Pintat de blau i groc, de fusta i desmuntable, aquest edifici ideat per l'arquitecte Josep Goday va acabar destruït per l'atac d'una bomba feixista italiana el gener del 1938 tot i la petició prèvia -ignorada pel consistori- del seu director, Pere Vergés, per desmuntar-lo davant l'amenaça de la Guerra Civil. 

El 2022, any del centenari de la inauguració del centre, el govern de Colau tenia sobre la taula el projecte de reconstrucció de l'edifici que va obrir Barcelona al mar. És el resultat de la feina insistent i persistent durant més de deu anys de l'arquitecte Marc Cuixart i Goday, net de l'ideòleg d'aquest espai icònic de la Barceloneta. "La intenció municipal és tirar endavant el pla de Goday, però ens cal el projecte arquitectònic", assegurava el desembre passat a Nació el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí. I aquest primer divendres de març l'alcaldessa Ada Colau s'ha compromès a reconstruir l'Escola del Mar: "El govern municipal no vol renunciar a reconstruir allò que el feixisme i les bombes van destruir".

"Quan era petit i anava a casa l'àvia m'endinsava al despatx que tenia al pis. Remenava la biblioteca i els plànols i allà em va sorgir l'estima cap a l'arquitectura i a un avi que no havia conegut. El que desitjaria més és que l'administració em contractés com a vetllador, project manager, estar darrere del projecte i seguir-lo tot fins que s'inauguri. Aquesta seria la meva màxima il·lusió. Acabar la meva trajectòria professional amb aquesta obra per a mi seria una medalla", explica Cuixart. Assegura que no té cap interès a dirigir l'obra, però creu que és la persona que més es coneix l'Escola del Mar i no vol que els polítics "es facin seu el projecte": "Mereixo estar-hi al costat des de la seva redacció fins a la inauguració". 

I és que des que el 2006 l'Ajuntament de Barcelona va encarregar-li la redacció d'un llibre sobre el seu avi, Josep Goday Casals, amb motiu de la celebració del 75è aniversari de la inauguració dels grups escolars de Barcelona, Cuixart ha estudiat amb lupa tota l'obra de l'arquitecte, fins al punt de tenir la idea "lluminosa" de refer l'Escola del Mar de fusta, l'original de la Barceloneta. La idea inicial era presentar el projecte a l'Ajuntament cinc anys abans del centenari -el 2017-, però els tràmits han estat més lents del que Cuixart pensava, ja que enmig va morir el seu amic i col·laborador Jordi Carrió i ha hagut d'acabar la feina sol. 

La pandèmia va frustrar la primera reunió amb el consistori -sent el dia que es començava a parlar de confinament, el 12 de març del 2020, la data de la trobada amb el llavors regidor de Cultura, l'actual ministre Joan Subirats- i no ha estat fins a enguany que el govern municipal s'ha posat en contacte amb Cuixart -amb el responsable de cultura i l'arquitecte en cap, Xavier Matilla, com a interlocutors. De fet, va ser durant la celebració del centenari del centre, que es va dur a terme a l'edifici del Guinardó que acull actualment l'Escola del Mar, quan l'alcaldessa Colau va mirar als ulls Cuixart per dir-li que estava encantada amb el seu projecte: "Marc, conec el teu projecte i tens tot el meu suport".
 

Manifesta, l'excusa que ho farà possible?

La biennal d'art Manifesta aterrarà a Barcelona la tardor del 2024 i, més enllà dels actes que hi organitzarà, un dels seus objectius -com ja ha fet en altres ciutats- és deixar-hi un llegat. L'Ajuntament els ha presentat el projecte de reconstrucció de l'Escola del Mar de Cuixart i la fundació holandesa promotora del festival artístic n'ha mostrat interès. "Voldrien tenir-ho el 2024, però tenim un problema per arribar-hi a temps, ja que són calendaris justos", lamenta Martí.

L'interès de la Manifesta per l'Escola del Mar no és remot, la fundació ha desenvolupat anteriorment altres projectes vinculats a l'àmbit educatiu i el caràcter singular de l'edifici de Goday els atreu. Cuixart, però, remarca que el pla de reconstrucció requereix tenir un contingut de futur per no quedar-se en la nostàlgia. Així, l'arquitecte aposta per convertir el nou edifici en un "centre petit dinamitzador de la pedagogia del futur", un lloc on la comunitat educativa es pugui trobar i debatre sobre el futur de la pedagogia i l'educació. Des de l'Ajuntament, Martí assegura que la seva voluntat és que l'ús de l'edifici estigui vinculat al món educatiu i proposen establir una sala d'exposicions sobre la relació entre Barcelona i l'educació al llarg dels anys al primer pis. Els baixos, detalla el regidor de Cultura, serien una zona de serveis comunitaris per als veïns del barri. 

La ubicació definitiva del nou edifici és una de les incògnites que encara s'han de resoldre. "Com que estava concebuda per ser desmuntable i traslladable, no m'importa que es mogui de lloc mentre estigui prop del mar i de la Barceloneta", relata Cuixart, que ja ha presentat dues propostes d'emplaçament al consistori, més enllà de la ubicació inicial, descartada per incompatibilitat amb els edificis actuals. La resta, a punta i punta del passeig marítim de la Barceloneta, o a tocar del Club Atlètic Barceloneta o al moll de Marina. "Tenim clar que ha de ser vora el mar, però cal estudiar i buscar una bona ubicació tenint en compte l'ús intensiu que es fa ara de l'espai públic", explica Martí.
   

El llegat de Vergés continua

Tot i desaparèixer del litoral barceloní, el llegat del centre educatiu, però, s'ha mantingut intacte durant tot aquest segle: primer, a Montjuïc, i després, al Guinardó. La del Mar era, en paraules de Cuixart, una escola "especial" pels seus orígens com a colònia per a infants amb problemes de salut i aquest tret va aconseguir que es mantingués com a centre mixt -de nens i nenes- durant tota la dictadura franquista. L'arquitecte reconeix que a les autoritats del règim ja els anava bé fer "la vista grossa" davant l'Escola del Mar: "Els permetia lluir una escola moderna quan forasters de renom visitaven Barcelona". 

A tocar del parc del Guinardó i en una antiga residència particular envoltada de jardins, actualment l'Escola del Mar ocupa una illa de cases sencera. És un centre educatiu per a nens d'entre 3 i 12 anys -educació infantil i primària- d'una sola línia que es coordina amb instituts de la zona amb qui comparteix projecte educatiu i curricular i on els alumnes poden continuar el seu itinerari pedagògic.

"Continuem tenint l'esperit de Pere Vergès", clama la directora de l'escola, Teresa Guillaumes. En declaracions a Nació, la mestra detalla orgullosa tots i cadascun dels trets característics que fan que l'Escola del Mar sigui una de les més demandades de la llista de públiques la ciutat. Des de situar els infants "al centre de l'aprenentatge" a les classes a l'aire lliure que recorden els nens jugant a la platja dels Pescadors, aquesta escola vol aconseguir que els seus alumnes visquin situacions reals per assolir competències per a la vida: "Els nens i nenes són qui fa funcionar l'escola!".