El primer ministre italià, Matteo Renzi, no esperava una tardor com la que se li ve a sobre. El terratrèmol que s’ha endut pobles i famílies al centre del país ha posat en dubte la credibilitat de les institucions. El moviment de terres es va produir només dos dies després de la cimera celebrada a l’illa italiana de Ventotene entre Renzi, la cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès François Hollande per tractar dels principals reptes que afronta la UE després del Brexit. Una trobada que el cap del govern italià havia preparat amb cura i mostrava un país en el primer rengle de les potències europees.

Renzi ha reaccionat amb rapidesa al desastre: el govern ha decretat l’estat d’emergència, ha destinat una primera partida de 50 euros per recuperar la zona i el mateix primer ministre s’ha traslladat al lloc del terratrèmol. Però el líder italià sap que es juga el seu futur entre les runes d’Amatrice.
 
El precedent de L’Aquila

Han aparegut ja les primeres veus d’experts assenyalant la manca de previsió en una zona tan sensible als moviments sísmics. Els dèficits en la construcció dels habitatges delata negligència i potser alguna cosa més, amb l’agreujant que recentment s’havien fet diverses intervencions en edificis de poblacions afectades per, en teoria, reforçar l’estructura de les cases. Moltes de les mancances que s’aniran evidenciant no són responsabilitat de l’actual govern Renzi, però aquest haurà de respondre d’una política eficaç de reconstrucció.

Molt a prop del centre del terratrèmol, hi ha la ciutat de L’Aquila, que el 2009 va patir un sisme similar, amb efectes semblants. Governava aleshores la dreta de Silvio Berlusconi. Hi va haver moltes declaracions emfàtiques i promeses, però bona part dels fons destinats a la zona no van arribar i encara avui, molts dels supervivents viuen en barracons, lluny de casa. Encara ressonen les paraules de Berlusconi a les víctimes, quan els va dir que no els mancaria de res i que es prenguessin el seu reallotjament provisional “com uns dies en un càmping”.   
 
Un referèndum arriscat

Renzi lidera el Partit Democràtic (PD), de centre esquerra, i encapçala un executiu de coalició en què participen altres formacions de l’anomenada Àrea Popular (democristians). El líder italià, que ja va patir un toc d’atenció en les passades eleccions municipals, perdent places tan significatives com Roma i Torí a mans de candidats del Moviment Cinc Estrelles, ara és presoner d’un referèndum que vol convocar aquesta tardor.

Serà segurament el novembre quan els italians seran convocats a les urnes per pronunciar-se sobre un projecte de Renzi que té com a plat fort retallar la major part d’atribucions del Senat. Itàlia és de les poques democràcies europees on hi ha dues cambres legislatives de poder similar. El govern pot caure si no té majoria a la Cambra de Diputats i al Senat. L’oposició, tant la conservadora com la dels populistes, tindrà la temptació d’aprofitar la consulta per castigar Renzi. El primer ministre ja ha dit que si el seu projecte no és aprovat, renunciarà al càrrec. El líder del centre esquerra afronta massa moviments de terres.