L'Audiència de Madrid ha ordenat a la secció d'instrucció número 15 del Tribunal d'Instància de Madrid que reobri la causa, arxivada el 2016, dels 33 jutges sobiranistes catalans que van veure les seves fotos publicades al diari La Razón el març del 2014 per haver signat un manifest a favor del dret a decidir. Els jutges van demanar reobrir la causa arran de la publicació d'uns àudios, per part del digital El Món, que apuntarien a un possible coneixement per part de la denominada 'policia patriòtica' de la filtració de fotos de DNI i dades dels magistrats al diari. L'Audiència de Madrid, segons ha avançat El Món i ha comprovat l'ACN, els ha donat la raó, i considera que els fets no estan prescrits.
En concret, els advocats van aportar la gravació corresponent al 4 de març de 2014 en la qual Eugenio Pino, aleshores director adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional, parlava amb el comissari Marcelino Martín Blas, llavors cap de la Unitat d’Afers Interns, el cap de la Brigada d’Informació de la Policia a Catalunya, Pedro Esteban, i el comissari jubilat José Manuel Villarejo.
En la reunió, a més de defensar la investigació dels magistrats, expliquen que es van esborrar els registres de les consultes de les bases de dades per no deixar-ne rastre, i de quina manera s’havia d’explicar com s’havia dut a terme la investigació. L'accés a la base de dades del DNI es va produir els dies 13 i 14 de febrer del 2014 per part de tres policies identificats, que van extreure les fotos, les van facilitar a un superior i es van incloure en una nota interna el 18 de febrer. El 3 de març les fotos es van publicar a La Razón i l'endemà s'hauria produït la reunió de caps policials per parlar de la qüestió.
Quan es van publicar les dades, ja es van obrir diligències, però es van arxivar. Quan les gravacions van aparèixer es van aportar al jutjat madrileny que havia sobresegut la causa, que va desestimar la reobertura el novembre passat. Una decisió que diversos jutges van recórrer en apel·lació, i ara l’Audiència de Madrid, contra l'opinió de la fiscalia, els ha donat la raó. Els magistrats consideren que en cap cas ha prescrit el delicte i que a la vista dels àudios s’han de practicar diligències per escatir les responsabilitats que corresponguin als funcionaris públics responsables de la revelació de secrets.
