Amb el Canigó vigilant, a la Catalunya Nord, Prada es converteix en el punt de trobada de les identitats catalanes durant la celebració de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), la universitat d'estiu dels Països Catalans. Durant les seves 48 edicions, s'ha presentat com un espai de debat per a les òptiques dels diferents indrets i, amb el procés constituent en marxa, vol seguir-ho sent. La tarda de dimecres, l'acte "Als 40 anys del Congrés de Cultura Catalana: repensar els Països Catalans" va servir per exactament això. Amb representants dels quatre territoris, es van abordar les connexions i desconnexions del present amb la mirada posada al futur.

Ja de primeres, l'escriptor valencià Víctor Labrado va exposar que seria convenient trobar un nou nom que generés més simpatia, ja que al País Valencià, explicava, el terme "Països Catalans" generava cert rebuig. Una proposta vista amb bons ulls per l'antropòloga i presidenta de la Fundació del Congrés de Cultura Catalana, Marta Rovira, qui, terminologies a part, va apuntar que els Països Catalans encara no són un "fet" sinó un projecte a consolidar i va recordar que, de la mateixa manera que el Congrés va marcar una fita "importantíssima" en un moment en què es definia allò que seria possible, a les acaballes del franquisme, calia ser optimistes.

La independència, una oportunitat

Sebastià Serra, de la Universitat de les Illes Balears, va seguir el relat de Víctor Labrado, qui havia exposat algunes de les desconnexions que observava entre les regions, sent l'espai informatiu i comunicacional un dels més remarcables. "Amb Eduardo Zaplana, el català tenia més presència als mitjans de comunicació valencians que avui. Són fets objectius", va apuntar l'escriptor.

"Hem de començar a treballar en termes molt concrets i avançats. L'espai comunicacional és molt important. Nosaltres veiem TV3, però no la veiem en plenitud. Hem d'exigir que canviïn el conveni", exposava Serra. En aquesta línia, va afegir altres exemples, com el fet que a les Illes no arriba La Vanguardia en català, l'edició en paper de l'Ara, ni El Punt Avui. "Tampoc veig a la Rambla de Barcelona, com fa uns anys sí veia, la premsa mallorquina", va sentenciar. Altres àmbits professionals, com l'educatiu, també requereixen major connexió.

Amb totes les mancances sobre la taula, Joan Becat, membre de l'IEC i de la Fundació de la Universitat Catalana d'Estiu resident a Perpinyà, va reafirmar el convenciment que la independència de Catalunya reforçaria els Països Catalans i va fer una crida a la mobilització i pressió. "Cal aprofitar l'existència de governs amb sensibilitats pròximes", un reclam llançat aquell mateix matí pel conseller Balear, Vicenç Vidal, durant l'acte inaugural de la Universitat. "La gent ha de pressionar", va insistir Becat, convençut que "amb Catalunya com a estat, el panorama canviarà totalment als Països Catalans, perquè aquesta podrà parlar d'estat a estat amb Espanya i França".