Amb la proliferació de sèries procedimentals de policies ("CSI", "Castle", "Bones", etc.), hi ha un element que hem assimilat col·lectivament com a inherent a tota investigació criminal: la pissarra de suro. No hi ha comissaria de policia que no tingui un suro on els detectius punxen fotos de víctimes i sospitosos o imatges de l’escena del crim. Deu ser que la contemplació de les pistes exposades en un mural ajuda a les neurones a lligar caps i relacionar les evidències del crim.
Amb aquesta premissa, Martí Lucas i Josep Izquierdo, els creadors de “Tot Jugar” i Pak Gallego, autor de “Guerra de Mitos”, han ideat la sèrie de jocs “Q” per a l’editorial GdM Games.
Què fareu?
S’ha comès un crim i sou els encarregats de resoldre’l. Quan obtingueu una pista, analitzeu-la amb cura; no totes les informacions són significatives per resoldre el crim. Si creieu que la pista és irrellevant, la descartareu. Però si decidiu que és vital per poder descobrir el culpable, la portareu a la comissaria i la compartireu en el suro amb la resta de detectius.
Acabada la investigació, plantats davant la pissarra repleta de fotos, documents, mapes i dibuixos, posareu a treballar la vostra matèria gris i, entre tots, haureu de ser capaços de desvetllar el mòbil del crim i descobrir-ne el culpable.
On és la gràcia?
Els jocs “Q”, tres casos diferents fins al moment (“La tumba del arqueólogo”, “Muerte el 4 de julio” i “Última llamada”), estan dirigits als amants de les sèries policíaques. Cada “Q” està format només per una baralla de cinquanta cartes, cada una de les quals conté informació sobre el crim; en algunes, rellevant, però d’altres no tenen relació amb el mòbil del crim, la seva execució o l’assassí. Ens trobem davant d’un joc pur de deducció en què haureu d’utilitzar la lògica.
Durant la investigació, només serà sobre la taula on compartireu informacions; però acabades totes les cartes, ja podreu alliberar-vos a anunciar suposicions, compartir sospites, elaborar hipòtesis... fins que consensueu una teoria. Consultant la solució del cas, sabreu quin nivell de “detectivisme” teniu.
La genialitat és que sereu els jugadors qui us posareu la dificultat. Cada cop que obteniu una carta, només la podreu llegir vosaltres i decidireu si la informació és rellevant per al cas o no. Si creieu que no ho és, la descartareu i els vostres companys mai sabran què deia. Si creieu que és vital, la deixareu a sobre la taula (actuant com a suro de la comissaria) i tots la podran veure. Malauradament, estareu obligats a eliminar algunes cartes durant la partida, així que caldrà vigilar quines informacions descarteu i quines compartiu. Si descarteu massa informacions crucials, us serà més difícil resoldre el crim, i si en manteniu massa d’irrellevants, la puntuació final us enviarà a fer feina de despatx a la comissaria.
Tot i que un cas “Q” té una única partida, ens trobem davant d’uns jocs amb format de butxaca, un joc que ocupa el mateix que una baralla de cartes de póker i pràcticament costa el mateix. Així que pel preu que aneu a veure una pel·lícula de lladres i policies, ara us podeu posar la placa i enxampar l’assassí.
Nom del joc: Q
Autors: Pak Gallego, Josep Izquierdo i Martí Lucas
Editorial: GdM Games
Número de jugadors: 1-8
Temps de joc: 40-60 minuts
Edat: a partir de 10 anys
Autor de jocs de taula i membre del grup d’assessorament de jocs de taula Santa Clara.
