El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, durant la presentació de l'informe lingüístic als mitjans de comunicació. Foto: ACN
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha demanat aquest dijous que es faci tot el possible per preservar "el tresor de la convivència lingüística" de Catalunya, sigui quin sigui el seu futur estatus polític. D'aquesta manera, Ribó ha lloat "l'exquisit respecte a la pluralitat lingüística" del país, recordant les diverses onades migratòries i el fet de no tenir estructures d'estat i haver de lluitar contra "la important falta de pluralitat lingüística" dels mandataris espanyols i de l'administració de l'estat. Ribó ha presentat aquest dimecres a la tarda l'informe al president de la Generalitat, Artur Mas, i posteriorment ho farà al Parlament.
L'informe consisteix en una recopilació de l'actual legislació internacional, espanyola i catalana sobre llengua, comprovar si es garanteixen els drets lingüístics i fer balanç de les queixes i consultes rebudes pel propi Síndic sobre la matèria. Així, el document arriba a la conclusió que els drets lingüístics en general es respecten i que hi ha una excel·lent convivència, com també ha destacat el Consell d'Europa. Això ho referma amb les dades de queixes i consultes rebudes. De les gairebé 9.000 consultes rebudes de mitjana cada any, menys de 1.000 en els últims sis anys han sigut per temes lingüístics. En concret, queixes per vulneració de drets en l'ús del català se n'han rebut 176 des del 2008 i 12 per l'ús del castellà. El Defensor del Pueblo ha rebut tres queixes pel que fa a l'ús del castellà els últims dos anys.
De fet, la majoria de queixes per vulneració de drets dels castellanoparlants s'han resolt. Bona part eren ajuntaments que no es dirigien en castellà al ciutadà tot i que aquest ho demanés, i altres queixes eren per senyals de trànsit escrits només en castellà i que havien comportat multa per algun conductor. Això, segons Ribó, demostraria que no hi ha cap confrontació lingüística a Catalunya, tot i que alguns sectors mediàtics sí que ho vegin així.
Més enllà d'això, Ribó ha reclamat als dirigents polítics espanyols i a l'Administració General de l'Estat que compleixin els tractats internacionals signats com la Carta de les Llengües o la pròpia Constitució espanyola, que estableix un "especial respecte i protecció" per a les llengües minoritàries. En aquest sentit, ha criticat que la LOMCE vulneri competències de la Generalitat i vulgui canviar el sistema d'immersió lingüística acceptat per "la immensa majoria" dels catalans, que la justícia sigui un àmbit encara amb poca presència del català o que alguns funcionaris i institucions de l'estat com Hisenda, Trànsit o la Seguretat Social no respectin l'ús del català per part dels ciutadans.
Malgrat elogiar alguns alts càrrecs de l'estat a Catalunya, Ribó ha lamentat "l'escassíssima col·laboració de la Delegació del govern espanyol a Catalunya" en aquesta matèria. També ha recordat que el Consejo de las Lenguas, creat el 2007, no funciona des d'aleshores. Per això, ha demanat que l'estat adopti mesures concretes per omplir de contingut la legislació internacional i espanyola en matèria de protecció lingüística, i eviti les "agressions" com les del País Valencià, Balears o la LOMCE.
El Síndic també ha demanat que el Codi de Consum i la Llei del Cinema s'apliquin tal com estan establertes i respectant els terminis marcats per complir-les. Tot i així, Ribó ha dit que si es modifiquen les lleis, estarà a l'expectativa per si respecten els drets lingüístics. L'informe també esmenta casos de discriminació als centres de salut o a les empreses de serveis públics d'interès general.
Pel que fa a l'aranès, el Síndic, que a la Vall d'Aran es diu Proòm dera Val d'Aran, espera l'evolució i resolució d'alguns conflictes com el nivell d'aranès dels mestres, mossos d'Esquadra i altres funcionaries que treballen a les escoles de la comarca.
