El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, ha estat taxatiu a l’hora d’abordar el present de l’eix mediterrani en el marc de la 48a Universitat Catalana d’Estiu de Prada. “El corredor, en aquests moments, no està operatiu perquè hi ha els Països Catalans. Si al sud de Catalunya hi hagués Múrcia o Aragó, hi hauria corredor. No és casualitat, és una mesura clara i concreta”.

Rull havia iniciat la seva intervenció a la conferència “L’eix del mediterrani: camins ferroviaris” avançant un “discurs d’optimisme”, fent referència a la “viabilitat i potencial” extraordinaris de la zona. De fet, ha indicat que al voltant d’aquest corredor s’hi concentra la major part del PIB de l’estat espanyol. "És una font de prosperitat”, ha remarcat. Per això, i per totes les mancances exposades durant l’acte, al discurs del conseller no li ha faltat duresa. 

“El corredor mediterrani és la columna vertebral més clara per vehicular els Països Catalans. Quan s’han pres decisions per impedir la vertebració d’aquest espai en termes econòmics, ha estat conscientment i premeditada, per evitar que l’espai pugui reeixir en aspectes econòmics i polítics”, ha assegurat. Ha posat els exemples del trajecte Barcelona-Alacant, més ràpid via Madrid, o el fet que l’autopista València-Girona sigui de les més cares.
 
L’estat espanyol, sense crèdit

Per tot plegat, Rull ha constatat com la Generalitat ha decidit prendre la iniciativa. “Ja no ens creiem més l’estat espanyol, seríem uns ximplets si ho seguíssim fent”, ha dit. Assegura que Europa parla “el mateix llenguatge” que Catalunya i que ja ha fet “una “estirada d’orelles en relació al no corredor mediterrani”. I és que, segons les previsions, en tres anys hi haurien de passar 19.000 trens anualment i actualment n'hi passen uns 800 perquè no estan ben connectats.

El corredor és essencial per acabar de potenciar les possibilitats del territori, contribuiria a enfortir l’estat del benestar i el govern està decidit a fer un pas endavant perquè sigui, per fi, una realitat. En aquest sentit, la independència seria l’empenta definitiva: “Si hi ha un àmbit concret en què la independència té tot el sentit és el de les infraestructures, necessitem prendre les nostres decisions. Però necessitem poder polític per poder fer-ho i fer-ho a temps”. Recordant les mesures que s’estan aplicant sobre Adif, ha afegit: “El dilema és molt simple, resignació o sobirania”.
 
Sensacions compartides

Amb Josep Rull han compartit taula el membre de l'IEC i de la Fundació de la Universitat Catalana d'Estiu, Joan Becat; el membre de l’Institut Cartogràfic Valencià, Xavier Navarro; Jordi Casassas; el president de la diputació de Lleida, Joan Reñé; i el secretari general del FERRMED, Joan Amorós. Tots han coincidit en la necessitat imminent d'actuar.

“És un dels eixos més importants d’Europa, però encara hi ha trossos amb una sola via. És una situació del segle XIX”, ha denunciat Joan Becat, qui ha assenyalat una “mala voluntat” de l’estat espanyol i “negligència” de l’estat francès.

Per la seva banda, Joan Amorós ha compartit dades generades al voltant de l’anomenada megaregió “Barcelona-Lió”, la qual engloba 34 milions de persones i 910.000 milions d’euros i el desig que la pressió arribi a ser la suficient per aconseguir-ho.

L’òptica del País Valencià l’ha aportat Xavier Navarro, membre de l’Institut Cartogràfic Valencià, qui ha remarcat que, el de l’eix mediterrani, és un projecte que ha de servir per “planificar” la resta d’infraestructures i la diferència de mentalitat per part del govern espanyol: “Per ells, el corredor del Mediterrani passa per Madrid”. El president de la Diputació de Lleida ha donat veu a la zona, que vol “participar en aquesta proposta”.

Rull, l’últim en intervenir, ha deixat palesa la voluntat de cooperació del govern català: “El corredor del Mediterrani el farem plegats i ens asseurem amb la Generalitat Valenciana i amb el Govern de les Illes. Treballarem junts perquè aquest espai econòmic sigui possible”, ha assegurat. De fet, ja hi ha creada una taula estratègica per abordar en primera persona la qüestió i es preveu proposar la creació d’una figura coordinadora.