Dos tècnics d'un laboratori de l'àrea metropolitana de Barcelona on es van enviar mostres de sèrum del pacient que va morir per febre hemorràgica de Crimea-Congo a Madrid estan sotmesos a seguiment i control per part dels serveis de Vigilància Epidemiològica de Catalunya, tot i que no presenten cap simptomatologia clínica de la malaltia. Ho ha explicat aquest divendres a la tarda el secretari de Salut Pública, Joan Guix, que ha assenyalat que són dos contactes potencials de baix risc i que per això no es troben aïllats. Guix ha afirmat que tenen "la completa seguretat que en tot moment es van complir totes les mesures de seguretat i d'higiene protocolitzades" al laboratori, però que la decisió s'ha pres seguint el principi de precaució. Es tracta de dues de les 200 persones considerades com a contactes potencials, directes o indirectes, a l'estat espanyol de l'home de 62 anys que va morir per la febre hemorràgica de Crimea-Congo després que li piqués una paparra i d'una de les infermeres que el va atendre.

L'Hospital Universitari Infanta Leonor de Madrid va enviar mostres del pacient que va acabar morint per febre hemorràgica de Crimea-Congo a un laboratori clínic de l'àrea metropolitana –del qual no s'han donat més detalls- dies abans que la Comunitat de Madrid confirmés els dos primers casos autòctons de la malaltia a l'Europa Occidental, aquest dijous. En una roda de premsa per informar sobre aquests dos casos de contacte potencial residents a Catalunya, Guix ha subratllat que la manipulació de les mostres per part dels dos tècnics va ser "mínima", ja que els processos cada vegada estan més robotitzats.

Per precaució, però, s'ha sotmès a vigilància passiva els dos tècnics. Això significa que ells mateixos es prenen la temperatura dues vegades al dia; una mesura que hauran de repetir durant un període de 21 dies des que van estar en contacte amb les mostres del pacient. En cas de presentar algun símptoma de la malaltia, hauran de posar-se en contacte immediatament amb els serveis de Vigilància Epidemiològica de Catalunya.

La subdirectora general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, Mireia Jané, ha assenyalat que els dos tècnics van estar en contacte amb les mostres del 24 al 26 d'agost i que el període màxim documentat d'incubació de la malaltia és de tretze dies. Per tant, Jané ha fet notar que els dos tècnics ja es trobarien al final d'aquest període en cas d'haver-se contagiat i que els 21 dies és una mesura de precaució màxima. Si les persones que podrien estar incubant la malaltia no en presenten simptomatologia clínica, no poden contagiar-la.

A banda d'aquesta mesura, el Departament de Salut també ha actualitzat els protocols de febres hemorràgiques per adaptar-los a la de Crimea-Congo, en coordinació amb el Ministeri de Sanitat. Aquest protocol preliminar s'ha distribuït a la xarxa assistencial, als serveis territorials de Vigilància Epidemilògica, al Servei d'Urgències de Vigilància Epidemiològica (SUVEC) i al 061 CatSalut Respon. Els protocols identifiquen la simptomatologia de la malaltia, els criteris clínics i epidemiològics per diagnosticar-la i els circuits de declaració i derivació. L'hospital de referència en febres hemorràgiques de Catalunya és el Clínic.

Cap indici a Catalunya de les paparres transmissores d'aquesta febre

La febre hemorràgica de Crimea-Congo (bunyavirus) es transmet per la picada d'una espècie de paparra i pel contacte directe i estret amb sang o teixits d'una persona contagiada. Segons l'Organització Mundial de Salut (OMS), la malaltia és endèmica a l'Àfrica, els Balcans, l'Orient Mitjà i l'Àsia. La febre hemorràgica de Crimea-Congo pot presentar una simptomatologia lleu, però en els casos greus la mortalitat pot arribar a ser del 30 o 40%.

Els responsables de Salut Pública han donat un missatge de tranquil·litat i han subratllat que "no hi ha hagut cap cas" de la malaltia a Catalunya. Guix també ha assenyalat que a l'estat espanyol només s'havia detectat la presència de les paparres que poden transmetre aquest virus en cérvols silvestres a Extremadura i que no hi ha ara com ara "cap indici" que n'hi pugui haver a Catalunya.

A part de la febre hemorràgica de Crimea-Congo, les paparres poden ser transmissores d'altres malalties. En cas de picada, no s'ha de provar d'arrancar la paparra, perquè és quan es produeix la ferida, sinó acudir a un centre sanitari per ofegar-la amb alcohol. Amb tot, Jané ha subratllat que el més important és prevenir les picades, sobretot aquelles persones que treballen amb animals o que poden estar en contacte amb aquests insectes. Utilitzar repel·lent; evitar deixar la pell al descobert, amb roba de màniga llarga i amb els pantalons per dins del calçat o utilitzar acaricides amb bestiar són alguns dels consells.