El Govern ja ha resolt l'expedient sancionador que va incoar a Gas Natural pel cas de la dona de 81 anys que va morir el novembre del 2016 a Reus en un incendi causat per una espelma i a qui la companyia li havia tallat el subministrament de la llum. La Generalitat ha decidit imposar a la companyia una multa de 500.000 euros per una infracció "molt greu", segons ha anunciat el secretari d'Empresa i Competitivitat, Joan Aregio. La sanció no és ferma i l'empresa té un termini de dos mesos per recórrer amb un recurs contenciós administratiu.

Aregio ha destacat que el cas de Reus va acabar amb "unes conseqüències tràgiques", i la Generalitat ha optat perquè no es quedés com a infracció greu, cosa que hauria motivat una multa de 10.000 a 100.000 euros. Pel fet de ser una sanció molt greu, la multa podia oscil·lar entre els 100.000 euros i la màxima d'un milió –és la que havien demanat les entitats socials-, de manera que s'ha quedat a mig camí. "És una sanció que considerem, i sobretot considera l'instructor, justa", ha subratllat.

El Govern ha notificat la multa a Gas Natural aquesta mateixa setmana. L'expedient considera una infracció greu que l'empresa hagués realitzat el tall de subministrament "sense haver sol·licitat prèviament un informe dels serveis socials municipals per determinar si la persona o la unitat familiar es troba en una de les situacions de risc d'exclusió residencial", com estableix la llei 24/2015 contra la pobresa energètica.

El motiu principal de la multa és aquest, i és que la Generalitat no pot multar a partir del Codi de Consum pel fet que morís una dona. L'expedient, però, no es queda aquí, i la infracció ascendeix a molt greu, ja que per aquests fets es va produir "una alteració social greu, alarma o desconfiança", i també pel fet que la persona afectada pertanyia a un col·lectiu "especialment protegit pel Codi de Consum de Catalunya, com són les persones grans".

El bo social paralitza els convenis

El cas de la dona de Reus va motivar que les administracions haguessin de moure fitxa davant dels casos de la pobresa energètica. La resposta es va visualitzar a principis d'any amb un front comú de la Generalitat amb els municipis per forçar les companyies a pagar la meitat de la factura de la pobresa energètica, cosa que s'havia de concretar amb la signatura de convenis amb les companyies. Els resultats d'aquesta pressió, però, encara es faran esperar. El motiu ara és el bo social que ha elaborat el govern espanyol.

Segons Aregio, primer caldrà veure fins a on arriba la cobertura del bo social, i després determinar què ha de fer la Generalitat per garantir la lluita completa contra la pobresa energètica. "On no arribi el bo social és on haurem de veure on entrem", ha remarcat. Per ara, doncs, no s'ha tancat cap conveni amb les elèctriques: "No hem signat cap conveni ni nosaltres ni cap administració". La Generalitat ha presentat esmenes a la proposta de bo social per incrementar la protecció a les persones vulnerables.

La proposta del Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital no recull la major part dels condicionants de la proposta catalana de bo social que el Govern va consensuar amb les entitats socials el febrer, segons Aregio. La normativa catalana es basa en criteris de nivell de renda i també té en compte, entre altres, la ubicació geogràfica de l'habitatge, perquè no és el mateix viure a l'hivern a Vielha o en una localitat del Delta de l'Ebre, ha puntualitzat. En l'estatal tampoc s'inclou el subministrament de gas (només es recull l'electricitat) i només té en compte les unitats familiars i no les persones que viuen soles.