Abraçades enèrgiques i salutacions animades. Podria haver estat una reunió entre familiars que fa temps que no es veuen i, en retrobar-se, es posen al dia ràpidament abans que comenci l’àpat a casa de l’àvia, que és el pal de paller entre tots ells. Però el cas és que les persones que s’han trobat aquest dijous en un auditori de la capital catalana no els uneix cap parentiu; s’han ajuntat per commemorar els cinc anys de la pandèmia i, de fet, la figura que els relaciona és aquest episodi mortífer de la història recent.
Les butaques d’aquesta sala del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona s’han omplert de professionals sanitaris i de representants polítics. Les cares de la pandèmia a casa nostra i les d’aquells que van tenir-hi un paper central -tot i que a l'ombra- han convergit per recordar com van viure i enfrontar una emergència sanitària sense precedents.
L’acte institucional, que ha presidit l’actual consellera de Salut, Olga Pané, ha donat el tret de sortida amb un muntatge d’imatges cronològic que ha fet un repàs de les dates clau de la Covid-19. El dia del final de l’estat d’alarma, el de l’inici de vacunació, el moment rècord de malalts a les UCI i, finalment, tres anys i tres mesos més tard, l’esperat final oficial de la pandèmia, han estat alguns dels episodis destacats.
Ja amb els focus posats a l'escenari, la consellera de Salut del moment, Alba Vergés, ha encetat la taula rodona La Covid-19 cinc anys després: vivències i aprenentatges" amb una sentència clara: "Sense salut no hi ha vida. En aquesta línia, ha instat a invertir en salut, un dels grans consells que, segons ella, ha deixat l'epidèmia.
La conversa, moderada per l’exgerent del Consorci Sanitari de Barcelona, Jaume Estany Ricart, ha comptat amb la participació de l'exsecretari de Salut Pública i exconseller de Salut, Josep Maria Argimon. "A la Vall d'Hebron, durant tres dies consecutius, vam arribar a tenir un malalt per hora intubat. Com ens mengem això?", ha recordat per exemplificar la magnitud de la situació.
També el cap del Servei de Medicina Interna de l'Hospital del Mar de Barcelona, Robert Güerri-Fernández; l'exdirector del Servei Català de la Salut, Adrià Comella Carnicé, i l'expresidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín Martínez han intervingut en l'acte. La vicepresidenta del PSC ha volgut exaltar la "lleialtat institucional" de totes les administracions del món local cap al Govern.
Una idea de cooperació que s'ha anat repetint durant la commemoració, de la mateixa manera que hi ha hagut espai pel record a les víctimes i a aquelles persones que, encara avui dia, lluiten contra la Covid persistent. "És impossible resumir el viscut. Calia retre homenatge a la gent que ho va donar tot", ha dit Vergés commocionada.
De l’Hotel Arts a l’UCI
"Uns turistes van passar de la suite de l'Hotel Arts a la planta nou de l'Hospital del Mar. Ningú s'esperava que això agafaria tals dimensions", ha dit Güerri-Fernández, que se n'orgulleix de la unió entre professionals i polítics que "va permetre salvar vides".
Comella, l'exdirector de CatSalut, ha volgut reivindicar la tasca incansable dels professionals i el canvi que va suposar la tecnologia en la gestió de la crisi. "L’aplicació 'La meva salut', abans de la Covid, no sabíem com donar-la a coneixer i ara tothom la té", ha fet broma.
Tots s'han posat d'acord a dir que l'objectiu comú era clar: salvar com més vides fos possible; i, en aquest sentit, Argimon ha afegit que la col·laboració no només va ser entre polítics i sanitaris, sinó que la ciutadania va respondre com calia, ja que "la gravetat que es percebia era tan alta que tothom feia cas".
Però no tot van ser moments d'entesa. Tots els ponents tenen al cap videoconferències -entre tantes- tenses. "Al principi tothom s’arremanga i tothom hi és, però els elements per preservar el sistema sanitari, amb el pas del temps, deixen d’entendre’s tan bé", ha lamentat Vergés.
Fent retrospectiva, Argimon s'ha sorprès que, malgrat la duresa de la situació, fossin capaços de "posar el pilot automàtic" i prenguessin decisions constantment. De fet, ell mateix es va convertir en l'encarregat de comunicar públicament xifres de víctimes com si fossin estadístiques; una fredor que va ser criticada per gran part de la societat.
"No ens va fer por parlar de morts ni de xifres. Però ara veig molt absurd detallar si eren set o quatre" víctimes, ha fet autocrítica la responsable de Salut sota el Govern de Pere Aragonès. La recepta és salut pública i pensament global perquè convivim en societats connectades. Hem d'invertir en serveis públics", ha acabat Vergés.
Olga Pané torna a casa
"Em costa fer un discurs com si res... torno a casa per l’aniversari de la Covid", ha començat el discurs final la consellera i doctora Pané, que abans d'assumir el càrrec del Govern s'havia jubilat com a gerent del Parc de Salut Mar.
L'experta en gestió sanitària, que ha demostrat una gran capacitat d'oratòria en la cloenda de l'acte, ha assegurat que, per molts dels assistents, la pandèmia va ser el més important que els ha passat a la vida professional. "Tothom arribava on podia, era igual si eres metge o infermera, els equips es van barrejar com mai", ha afirmat enèrgica. A la vegada, ha aprofitat per ressaltar la importància de les cures en les situacions més difícils perquè creu que "no es pot ser un talibà en els moments finals de la vida".
En diverses ocasions, ha trobat la complicitat del públic amb comentaris de nínxol i amb bromes internes correspostes amb riures. Tot i això, més enllà de la faceta còmica, la consellera ha estat contundent: "Cal reivindicar el valor de la ciència i dels científics en un moment que el negacionisme és més perillós que els virus. Està començant a passar, amics. Hem d’anar tots a l’una contra aquesta nova epidèmia". Una sentència que ha anat acompanyada de sonors aplaudiments.
