La política lingüística ja no es juga només en lleis o debats parlamentaris, sinó en la gestió quotidiana dels municipis. Aquesta és la idea que ha travessat la jornada sobre política lingüística municipal celebrada aquest divendres al CIBA de Santa Coloma de Gramenet, on institucions i tècnics han coincidit a situar els ajuntaments com a espai clau per al futur del català.
La coincidència de la Quaresma, el Ramadà i l'Any Nou Xinès ha servit a l'alcaldessa de Santa Coloma, Mireia González Sáez, per reivindicar el català com a "punt de trobada" en una ciutat marcada per la diversitat cultural i religiosa. González ha defensat que la llengua pot actuar com a element de cohesió i ha confirmat que el consistori s'adherirà al Pacte Nacional per la Llengua, que ha qualificat d'"acte de reivindicació política".
La llengua com a política transversal
Durant el vessant més tècnic de la jornada s'han traduït aquestes idees en eines i polítiques de gestió. La directora de l'Àmbit de Formació i Foment del Consorci per a la Normalització Lingüística, Marina Massaguer Comes, ha remarcat que "no hi ha cap ajuntament que no faci política lingüística", ja que qualsevol decisió municipal té impacte en l'ús de la llengua.
Segons ha defensat, l'objectiu de la normalització és dependre menys de campanyes puntuals i més d'incorporar la perspectiva lingüística en la vida quotidiana del municipi, des de la contractació pública fins a la programació cultural o educativa. La intenció, ha dit, és que parlar català no depengui de la iniciativa individual: "que ningú s'hagi de posar la capa de superheroi lingüístic".
Les guies per elaborar plans locals d'impuls del català, presentades durant la jornada, ha reforçat la visió tecnificada de la política lingüística, basada en diagnosi, objectius mesurables i seguiment d'indicadors, amb el Consorci com a estructura de suport territorial per als municipis.
Acollida lingüística i cohesió social
La dimensió social de la llengua ha centrat la segona part de la trobada, dedicada a la campanya Benvinguts a Catalunya, benvinguts al català, orientada a facilitar l'aprenentatge inicial a persones nouvingudes. El programa ofereix cursos bàsics A1 i A2 als ajuntaments, formació en línia i suport a entitats, amb més de 100 entitats participants, 104 municipis adherits i unes 8.750 noves places previstes. A l'abril està prevista una nova convocatòria per ampliar el projecte.
- Segona Jornada sobre Política Lingüística als Municipis
- Nació
La iniciativa parteix de la idea que l'acollida lingüística és una eina de cohesió social i inclou materials de benvinguda, informació sobre drets lingüístics i un mapa d'oferta formativa per facilitar l'accés als cursos. En un context en què la població estrangera ja representa prop del 19% dels residents en alguns municipis, el programa pretén reforçar el paper del català com a llengua de convivència i integració.
Mirades territorials: de la gran ciutat al municipi petit
Les experiències municipals aportades durant la jornada han dibuixat una realitat territorial diversa. Des del petit municipi de Tivissa, a les Terres de l'Ebre, amb 1.658 habitants l'any 2025, s'ha subratllat que els cursos de català s'han convertit en una eina clau per sostenir la cohesió social i l'equilibri demogràfic local.
La regidora de Cultura, Montse Perelló Margalef, ha explicat que, abans de l'arribada de les subvencions, el municipi amb prou feines podia oferir formació presencial i depenia de recursos en línia. El nou finançament ha permès obrir un primer curs amb més de vint alumnes i reforçar programes comunitaris d'acollida lingüística basats en el voluntariat.
Històries petites que expliquen grans processos
Entre les intervencions també han aparegut històries personals que il·lustren la dimensió humana del procés lingüístic. Una de les ponents va explicar el cas d'una nena d'origen xinès que va començar a aprendre català a l'escola i que, a poc a poc, el va anar portant a casa a través dels contes que llegia amb la família. El relat evidenciava com la llengua no entra només per la via institucional, sinó també per l'espai domèstic, les rutines familiars i les relacions quotidianes. Altres experiències mostraven com el català pot esdevenir llengua d'acollida a través de grups de lectura o voluntariat lingüístic, espais informals que sovint tenen més impacte que els programes oficials.
Pamela Espigares Jiménez, responsable de comunicació de la Fundació Privada Integramenet, ha recordat, però, que per a moltes persones nouvingudes, l'aprenentatge del català no és la primera urgència, sinó que arriba després de resoldre qüestions bàsiques de supervivència i regularització. "La seva prioritat no és el català, és sobreviure", han advertit, reclamant polítiques lingüístiques que tinguin en compte les condicions socials d'arribada.
La jornada ha evidenciat així un canvi de focus en les polítiques lingüístiques: del debat simbòlic al desplegament pràctic. Amb els ajuntaments com a actors centrals, el futur de la llengua es juga cada cop més en la gestió quotidiana, en l'acollida, en els serveis i en la vida comunitària dels municipis.
