"No deixis que la realitat t'espatlli el titular" diu la famosa màxima sobre el mal periodisme. Que en aquest cas es podria parafrasejar amb un "si la realitat no t'agrada, no la publiquis". La premsa de Madrid és especialment sensible a la mala imatge internacional que la "propaganda separatista" està aconseguint difondre sobre la democràcia espanyola. No perden ocasió de recordar allò de la "democràcia plena" i, per exemple, la carta dels 41 senadors francesos denunciant la repressió contra l'independentisme català va ser resposta amb una profunda indignació i moltes lliçons sobre el "mal informats" que estaven ses senyories.
Ara, però, sembla que a Madrid -sempre hi ha honroses excepcions, per sort- s'han cansat de les males notícies. O potser és que hi ha notícies que desquadren tant el relat que ja ni desacreditant-les encaixen. Penseu que a la Brunete fa sis setmanes que se'ls va revelar la veritat per part de policies de carn i ossos –no hi compteu aquí els comissaris polítics dels Mossos d'Esquadra-. Agents acostumats a la cruesa del carrer i que saben realment el que és violència. I la veritat és aquesta: una violència extrema a base de terribles mirades plenes d'odi, insults súper grollers i trampes de Fairy.
Pobres. Poseu-vos a la pell de l'editor de qualsevol d'aquests diaris: "I, ara, han de venir uns bobbies anglesos a esmenar la plana als nostres heroics guàrdies civils?" La veritat és que ha de fer mal. Perquè, a veure, sí que és cert tot allò de la "Pérfida Albión", la "llegenda negra" i la porfidiosa mania que ens tenen els protestants... Però imagino que sortir ara amb què l'informe de dos màxims experts en seguretat pública de l'Scotland Yard és una venjança per Gibraltar, ja suposa uns nivells d'autoparòdia que ni ells mateixos poden tolerar. Així que correm la cortina, matem el dia amb una crònica sobre com els ciutadans segueixen el judici per televisió... I qui dia passa, any empeny.
També es podria argumentar que, al cap i a la fi, un informe així, que ni tan sols ha estat acceptat com a prova, per què hauria de ser notícia? Qui és The Times per decidir què és rellevant i què no en el judici a l'independentisme? Si encara es tractés d'una notícia sobre un assassí de gats...
L'única referència a l'informe que he trobat a la Caverna ha estat un comentari de passada en un asèptic recull de les proves acceptades i rebutjades durant les qüestions prèvies de la vista. És clar que, llavors, no se sabia el contingut de l'informe. Avui, ni això. So de grills i molt triomfalisme. I després els desinformats i els adoctrinats són sempre els altres.
